Resultats de la cerca

Fou fundat el 1985 pels germans Morató a les installacions Oasis de Sitges José Antonio Morató Mora, que fou campió d’Espanya en tres ocasions i seleccionador estatal 1991-2000, presidí el club 1989-2004, que conquerí els títols estatals per equips de primera i segona divisió També ha estat campió d’Espanya individual, per parelles i trios David Morató, fill de l’anterior, participà en el Mundial 1999 Des del 2004 el president és Sasha Maldonado Borí El 2007 assolí l’ascens a la divisió d’honor estalal després de guanyar la Lliga de primera divisió catalana

S’establí a Catalunya a catorze anys, i el 1948 començà a competir Guanyà el primer premi del Club La Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat 1951, 1953, el Concurs La Amistad del Masnou 1965 i el campionat de les Bodas de Oro de la Federació Espanyola de Columbicultura 1994 També fou campió de Catalunya 1987, subcampió d’Espanya 1958 i cinquè del Campionat Internacional 1987 Aportà noves tècniques a aquest esport, i formà part de la directiva de la Federació Catalana de Columbicultura i del Club El Masnou, que presidí Rebé la medalla al mèrit esportiu de la Generalitat 1996

Jutge d’atletisme des del 1977, formà part del jurat tècnic dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona 1992, entre altres competicions Presidí la secció d’atletisme del Club Gimnàstic de Tarragona 1988-93 i la Federació Atlètica Tarraconense 1993-97, fou vicepresident de la federació catalana 1993-97 i directiu de la federació espanyola 1989-97 Formà part de la junta del Club Gimnàstic 1993-97 Fou regidor de l’Ajuntament de Tarragona 1999-2003, membre del Patronat Municipal d’Esports de Tarragona i del Consell Esportiu del Tarragonès Impulsà la candidatura de Tarragona als…

Es traslladà a viure a Barcelona el 1939 Presidí el Barcelona Universitari Club durant les dècades de 1950 i 1960 Consolidà el club tant en l’aspecte institucional com en l’esportiu Durant el seu mandat, el primer equip aconseguí un campionat de segona divisió estatal Fomentà les visites a Catalunya de clubs estrangers, així com la participació del club en gires per Europa També creà l’equip de veterans Al final dels anys seixanta inaugurà un local social situat a prop del Port de Barcelona L’any 1971 se centrà en el treball de base del club i creà l’equip juvenil

L’any 1969 s’inicià en l’arbitratge adscrit a la Federació Territorial de Barcelona de Patinatge i, deu anys després, assolí la categoria estatal Debutà en la màxima categoria en un Cerdanyola-FC Barcelona de la Copa del Rei i fins el 2000, any que es retirà, arbitrà gairebé cinc-cents partits, entre els quals moltes finals El seu debut internacional fou en un Europeu juvenil 1982 També dirigí partits en molts campionats, com els europeus 1987, 1994, el Mundial 1988 i els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Presidí el Comitè Nacional d’Àrbitres de la Federació Espanyola de Patinatge…

Formà part del grup els Barrufets, que obriren diverses vies d’escalada a Catalunya, i del Grup d’Alta Muntanya i Escalada GAME, amb el qual realitzà ascensions als principals massissos d’Europa, el Marroc, Etiòpia i el Canadà Ha estat instructor d’alpinisme, escalada i esquí de muntanya de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya, des del 1970, i ha publicat articles en revistes especialitzades com Extrem o Vèrtex Formà part de la junta directiva de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, que presidí 2001-08 Rebé la insígnia d’argent de la Unió de Federacions Esportives…

Formà part del Jabac Club de Futbol S’inicià en l’aixecament de peses a les grades de les pistes d’atletisme de Terrassa El 1972 participà en la fundació del Club de Peses de Terrassa, del qual ocupà la presidència de la secció esportiva Exercí com a jutge de primera categoria estatal El 1975 fundà i presidí el Centre d’Esports Matadepera CEM, que funcionà com a escola i centre de tecnificació d’halterofília Fou director esportiu d’halterofília en els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 Promocionà l’halterofília a les escoles fins que abandonà la presidència del CEM

S’inicià en el Club Excursionista de Gràcia i formà part del Grup Especial d’Escalada GEDE i el Centre Acadèmic d’Escalada CADE els anys setanta Presidí la secció de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya 1973-76 Realitzà ascensions als Pirineus i els Alps i expedicions a l’Atles 1968, l’Iran 1971, l’Àfrica oriental 1976, l’Hindu Kush 1977 i Grenlàndia 1978 Assolí el Gasherbrum II 1980, juntament amb Pere Aymerich, per primer cop a l’Estat Rebé la medalla de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1968 Morí quan intentava ascendir al Manaslu

Format al francès Biarritz Olímpique i al Real Club de Tenis de San Sebastián, el 1944 es proclamà campió d’Espanya júnior El 1950 tornà a Barcelona i practicà l’hoquei sobre herba amb el FC Barcelona i, posteriorment, al Reial Club de Polo de Barcelona, on compaginà l’hoquei i el tennis Fou tres cops campió estatal de dobles 1945, 1951, 1953 Com a dirigent, formà part de la junta directiva de la Federació Catalana de Hockey i presidí el seu collegi d’àrbitres 1963-64 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

S’inicià el 1954 Internacional des del 1959, dirigí més d’un centenar de partits de diferents competicions, tant de clubs –Copa d’Europa– com de seleccions –Jocs Mediterranis, Campionats d’Europa i del Món i Jocs Olímpics– Es retirà després de trenta anys en actiu, però continuà lligat a l’arbitratge per mitjà del Collegi Català d’Àrbitres, el qual presidí Al principi dels anys noranta s’incorporà a l’ACB, de la qual fou el director arbitral en dos períodes diferents 1995-98 i a partir del 2004 El 2001 fou nomenat històric del bàsquet català