Resultats de la cerca

Estudià amb PPérez i Gascón orgue i composició i fou mestre de capella de la collegiata d’Alacant del 1844 al 1855, any que renuncià el càrrec Hom en conserva una Missa en fa major, dos misereres a quatre i a vuit veus amb gran orquestra, dos magníficats a cinc veus amb violins i orgue, el motet Memento , dos Dixit Dominus a quatre i cinc veus i orgue, etc Compongué també música per a piano i per a cant i piano

Amb el Reial Club Marítim de Barcelona aconseguí un segon lloc al Campionat d’Espanya de iol de quatre 1998, un tercer lloc de iol de dos 1999 i també fou subcampiona de la Regata Internacional de Llagut Català 2001 Amb la selecció catalana fou subcampiona de la Copa del Rei en outrigger de quatre 1999, 2000 Uns quants anys més tard, entrà a formar part de la junta directiva de la Federació Catalana de Rem, presidida pel seu pare, Miquel Lluís Rutllant

Membre del Reial Club Nàutic de Tarragona, guanyà dues medalles de bronze en el Campionat del Món sub-23 2009, 2011, i una de plata en el d’Europa de la mateixa categoria 2012 Com a absolut, fou campió d’Espanya de dos amb timoner 2010 i subcampió 2011 Repetí títol estatal en quatre sense timoner 2012, 2017 Disputà tres Campionats del Món 2009, 2010, 2011 i dos d’Europa 2009, 2010, sempre amb quatre sense timoner de pes lleuger

Fou set vegades campió de Catalunya en ruta, dues en 30 km 2002, 2003, cinc en 50 km 2001, 2005-08 i quatre en pista 2000, 2005, 2006, 2007 També assolí el títol estatal de 50 km marxa 2004 Fou quatre vegades internacional amb la selecció espanyola i disputà la prova dels 50 km marxa als Jocs Olímpics d’Atenes 2004 Es retirà de l’alta competició per disconformitat amb els criteris de selecció per als Jocs Olímpics de Pequín

Jugà de davanter al CP l’Hospitalet i després a la UE Horta, i la temporada 1998-99 debutà a la divisió d’honor amb el CP Areces asturià A partir d’aquí jugà onze temporades seguides més a la màxima categoria quatre al CP Vilafranca, dues al CE Noia, quatre al CP Vilanova i una de nou al CP Vilafranca, fins que el 2010 fitxà pel CP Monjos de Primera Divisió Amb el Vilanova guanyà una Copa CERS 2007

Podia portar fins a cinquanta-quatre passatgers i, a més, el majoral i el sagal El buc del carruatge era format per quatre departaments davantera, berlina, cupè i cambra o departament interior els tres primers amb quatre seients cadascun, i el darrer, amb dos seients laterals A la part superior, coberta per una lona, hi havia, damunt la davantera i la berlina, dos seients la banqueta i la contrabanqueta , i la resta era destinada a l’equipatge La galera anava tirada per vuit o onze animals en dos o tres grups de tres i el de davant de dos També podien…

Ha competit amb el Club Ciclista Gavà, l’MSC Bikes i el Club 306 Premià de Dalt El 1998 es proclamà campió d’Espanya i del món júnior en competicions organitzades per la BikeTrial International Union BIU En categoria absoluta, el 2000 fou campió del món UCI, èxit que repetí posteriorment el 2004, dins de la categoria roda 26 Aconseguí, a més, tres Copes del Món 2000, 2006, 2007, dos Campionats d’Europa 2009, 2011, quatre d’Espanya 2000, 2001, 2004, 2009 i vuit de Catalunya 2000, 2001, 2004, 2005, 2006, 2008, 2009, 2010 En proves de la BIU fou també campió mundial 2005, 2006, 2008…

Membre del Club Tiro al Pichón de Barcelona, s’inicià en la pràctica del tir al plat l’any 1960 Guanyà la Copa d’Espanya de tir al plat en fossat olímpic 1962, 1963, 1966, 1969 i el Campionat Internacional d’Espanya de tir al plat 1968 També guanyà el Campionat de Catalunya i de Barcelona en diverses ocasions Disputà la prova de tir al plat als Jocs Olímpics de Mèxic 1968 S’inicià en la vela el 1972, i competí amb el RCN Barcelona i CN El Masnou Ha estat durant quatre dècades armador de diversos velers anomenats Bribón , amb els quals ha participat com a tripulant en nombroses proves de…

Estudià al seminari de Perpinyà, on s’ordenà el 1828 Professor d’ètica i moral fins el 1855 Des del 1841 era canonge de Perpinyà i vicari general honorari de la diòcesi el 1857 És autor de quatre obres importants, en francès, sobre teologia i apologètica, impreses entre el 1849 i el 1867 La més popular fou el Dictionnaire de théologie morale 1857, molt estesa per França La seva doctrina es troba sobretot condensada en els quatre volums de Les conférences théologiques, dogmatiques et morales 1867

Les diagonals d’un parallelogram es tallen en llur punt mitjà, anomenat centre del parallelogram Si un parallelogram té els quatre costats iguals, és anomenat rombe Si els quatre costats són perpendiculars, és anomenat rectangle Els parallelograms que són rombes i rectangles alhora són anomenats quadrats , i els que no són ni rombes ni rectangles, romboides L’àrea d’un parallelogram resulta de multiplicar la longitud d’un costat, que hom anomena base , per la distància que el separa del seu parallel, anomenada altura