Resultats de la cerca
Es mostren 2407 resultats
escola de Würzburg
Psicologia
Escola psicològica, amb seu a la Universitat de Würzburg, que a la darreria del segle XIX i el primer decenni del segle XX representà una línia de pensament d’una gran influència en els camps psicològic i filosòfic.
Fou fundada per O Külpe, i tingué representants com A Mayer, J Orth, K Marbe, N Ach i K Bühler, entre d’altres Segons aquesta escola —centrada en l’estudi dels processos del pensament—, aquests són donats per activitats mentals complexes, i no per simples sensacions i imatges psicologia mecanicista i associacionista A partir d’ací Külpe introduí el concepte de Bewusstseinslage ‘estat de consciència’, que implica la convicció que la consciència té un contingut que hom pot estudiar mitjançant l’experimentació altres conceptes importants foren els de Vorstellung ‘representació’, manera de…
islandès
Lingüística i sociolingüística
Llengua escandinava occidental, parlada per la totalitat dels habitants d’Islàndia (unes 280.000 persones a mitjan anys noranta) i als EUA i el Canadà (uns 12.000).
L’islandès actual és tan pròxim al de l’època medieval feta abstracció d’alguns canvis fonètics que, iniciats vers el segle XII, no foren completats fins al XVIII que un infant pot llegir sense dificultats insuperables les velles sagues Les diferències dialectals, d’altra banda, són lleugeres i escasses, principalment d’índole fonètica, entre els parlars del sud i els del nord Lèxicament, la llengua és d’un purisme extraordinari, fruit de la reacció iniciada a la primeria del segle XIX per bandejar els nombrosos barbarismes que s’hi havien infiltrat L’alfabet llatí hi és…
polimerització
Química
Cadascuna de les reaccions en què una molècula monomèrica es converteix en un polímer
.
Existeixen dos tipus fonamentals de polimerització d’addició i de condensació La polimerització de condensació , o policondensació, té lloc a través de la interacció entre parells de grups funcionals pertanyents a dues molècules diferents amb eliminació d’una molècula petita, i el polímer format conté grups funcionals no presents en les molècules del monòmer Procedeix per passos i és essencialment un procés reversible, el progrés i l’extensió del qual són determinats per l’eliminació del medi de reacció de les molècules petites que van desprenent-se La polimerització d’addició té…
fluor
Química
Element pertanyent al grup VII de la taula periòdica (grup dels halògens), de valència -1; l’element natural és el núclid 19 (100%); hom en coneix quatre núclids artificials: 17, 18, 20 i 21.
És un gas groguenc Força estès a la natura, principalment en l’aigua de mar, a l’esmalt dental i en la criolita Na 3 AlF 6 , tot i que el principal mineral d’on hom l’extreu és la fluorita CaF 2 , o espat fluor És degut a l’ús de la fluorita com a fundent metallúrgic, d’on li ve el nom del llatí fluere , ‘fluir’, i es refereix a la facilitat de fusió de la fluorita 902°C Atesa la seva gran reactivitat, la fabricació del fluor és una operació molt delicada Els minerals, enriquits i polvoritzats, són transformats en àcid fluorhídric i en fluorurs alcalins per l’àcid sulfúric L’obtenció del…
captura radiant
Física
Reacció nuclear en la qual una de les partícules produïdes és un fotó gamma.
nucleofílic | nucleofílica
Química
Dit de la reacció en què un nucleòfil ataca un compost electrofílic o electròfil.
poliimida
Química
Nom de diferents composts polimèrics, tipus poliamida, obtinguts per reacció entre dianhídrids i diamines.
Des d’un punt de vista comercial, la més important és l’obtinguda a partir de l’anhídrid piromellític i l’èter 4,4-diaminodifenílic En general les poliimides aromàtiques són insolubles i infusibles, presenten una estabilitat tèrmica excepcional i són estables en l’aire per damunt de 400°C Són emprades, en forma de pellícula, per a l’aïllament de motors elèctrics, a causa de llur resistència al fregament, i per a tota mena de recobriments especials per a altes temperatures
sal
Explotacions de sals potàssiques, a Súria
© Fototeca.cat
Farmàcia
Química
Denominació genèrica dels composts derivats formalment per reacció d’un àcid amb una base.
Les sals poden, així, ésser considerades tant com derivades dels àcids per substitució d’hidrogen per àtoms metàllics, com derivades de les bases per substitució del grup hidroxil per altres anions procedents d’àcids D’altra banda, els adductes dels àcids de Lewis amb donadors de parells electrònics poden també ésser considerats formalment com a sals Des d’un punt de vista general, les sals exhibeixen propietats característiques comunes són sòlids cristallins de punt de fusió elevat, presenten conducció de l’electricitat en l’estat líquid i conductivitat electrolítica en llurs solucions…
compost endotèrmic
Química
Substància que hom obté per reacció endotèrmica i que allibera calor en descompondre’s.
aire de combustió
Tecnologia
En els motors de reacció, part de l’aire aspirat, consumit en la combustió.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina