Resultats de la cerca
Es mostren 6496 resultats
os de les cavernes
Paleontologia
Os del Plistocè superior eurasiàtic, descendent d’Ursus deningeri del Plistocè mitjà, les restes del qual han estat sovint trobades dins de nombroses coves europees.
Era un úrsid de cos robust d’uns dos metres de llargada i proveït d’un crani de front alçat El seu competidor més directe fou l’home de Neandertal i l’ Homo sapiens , que el caçaven durant els períodes hivernals S’extingí fa uns 20 000 anys
Sacsahuamán
Jaciment arqueològic
Fortalesa inca (~s XV) situada al N de Cusco, Perú.
Construïda amb grans blocs de pedra sobreposats sense morter, té una llargada de 365 m i una alçada de 18 m Plaça forta, era refugi de la cort i dels sacerdots en cas d’invasions Als afores, hom hi troba restes d’habitatges on arribava l’aigua per canals en part subterranis
Sant Maximí
Vista exterior de l’esglèsia de Sant Maximí de Sallent des de migjorn
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al NW de Sallent d’Organyà.
És el monument arquitectònic més remarcable de la vall de Sallent, romànic, amb tres absis semicirculars formant creuer Llisos, són construïts amb petit aparell acuradament tallat Al cantó nord-occidental de l’edifici hi ha les restes del campanar, de planta quadrada És documentada ja el 1036 sota l’advocació de sant Andreu
bosc de Virós
Sector o indret
Jaciment arqueològic
Bosc del municipi d’Alins (Pallars Sobirà), proper a les Bordes de Virós.
El bosc ocupa unes 2000 hectàrees d’alt valor paisatgístic i natural L’any 2022, s’excavà i rehabilità un forn de reducció del mineral de ferro de l’època romana segles III-VI En aquest jaciment, sembla que hi ha dos forns més i les restes d’alguns habitatges, encara per estudiar
vagina
Posició de la vagina a la pelvis femenina humana: 1, lligament suspensori; 2, úter; 3, ovari esquerre; 4, bufeta de l’orina; 5, recte; 6, vagina; 7, llavi major de la vulva; 8, llavi menor de la vulva; 9, vulva; 10, clítoris; 11, uretra; 12, símfisi púbica; 13, úter; 14, lligament rodó; 15, trompa de Fal·lopi
© fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan de l’aparell reproductor femení dels mamífers, situat entre l’úter i els genitals externs, on s’introdueix el penis durant la copulació i per on s’expulsa l’embrió durant el part.
Deriva del conducte de Müller en la seva part terminal En la dona és un conducte elàstic, muscular i mucós que, inserint-se en el coll uterí, travessa el sòl pelvià i s’obre a la part profunda de la vulva, de la qual és separada per l’himen o les seves restes
formacions coral·lines
Geologia
Roques orgàniques íntegrament constituïdes per animals marins del grup dels coralls, els quals, en créixer, constitueixen l’esquelet de la roca, i, posteriorment, els fragments dels mateixos coralls van omplint els espais lliures amb el carbonat càlcic de les aigües, que fa de ciment.
Solen formar esculls costaners, en mars on la temperatura no baixa de 20°C, a profunditats no superiors als 30 m i en aigües netes i mogudes atol Sovint hi ha restes d’altres éssers vius, especialment esponges, closques de lamellibranquis i algues Hi ha abundants formacions corallines entre els sediments del període juràssic
Algonquià
Geologia
Unitat del Precambrià de l’escut canadenc, equivalent del Proterozoic.
Dividit en tres parts, Aphebià , Helikalià i Hadrynià , comprèn entre els 2,8 × 10 9 anys i els 570 × 10 6 anys Les formacions d’aquest període són constituïdes per esquists, quarsites i calcàries i algunes vegades també per gneis Hom hi ha trobat alguns braquiòpodes, restes d’equinoderms i pistes de cucs
Sant Sadurní de Segalers (Cardona)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Cardona, al lloc de Segalers No sabem si arribà a ser parròquia o sufragània, o no passà de capella rural El lloc i l’església apareixen citats el 993 Després no apareix cap dada important Actualment no es coneixen les restes d’aquest temple
Castell de Sant Quintí de Mediona
Art romànic
Les restes d’aquesta fortalesa es troben dalt d’un turonet, al costat de l’actual cementiri Es tracta d’un castell construït en època molt tardana Segons sembla fou bastit durant la primera guerra Carlina, al segle XIX Per tant, cal desmentir el pretès origen romànic o medieval d’aquest castell
oolita
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària formada per granets esferoidals o el·lipsoidals, com ous de peix enganxats per un ciment.
Aquests granets, anomenats oòlits i formats per dipòsits de successives capes concèntriques al voltant d’un gra de sorra o restes de petxina que fa de nucli, solen ésser calcaris o de vegades hematítics i en resulta així una mena pobra de ferro L’oolita és una roca molt abundant del Juràssic mitjà