Resultats de la cerca

Probablement fou convertit per sant Pere, el qual succeí a la seu de Roma Una tradició, dubtosa, el fa màrtir La seva festa se celebra el 23 de setembre

Debutà el 1924 i fou un dels guionistes més actius del cinema italià Autor del guió Roma, città aperta 1945, Sciuscià 1946, Paisà 1946, Cronache di poveri amanti 1953

Hàbil miniaturista, s’inspirà en models de Miquel Àngel i de Rafael Gaudí d’una gran anomenada en el seu temps i fou protector d’El Greco a Roma

Fill de Marc Anneu Mela, germà de Sèneca, fou educat a Roma i perfeccionà la seva instrucció a Atenes, on compongué diversos poemes, que s’han perdut l' Iliacon , sobre la guerra de Troia, i el Catachthonion , sobre el món dels morts Havent tornat a Roma, Neró l’acollí en el cercle dels seus amics i, en ocasió de les festes que li foren tributades Neronia , 60 dC, compongué les Laudes Neronis , per les quals fou coronat com a poeta i rebé, abans de l’edat reglamentària, la qüestura i el sacerdoci augural Poc després 62, publicà els tres primers llibres del seu poema la Farsàlia i, sense que…

A Roma estudià arquitectura, pintura i cinema, però de seguida centrà l’interès en el llenguatge teatral Debutà el 1959 amb Aspettando Godot , de Beckett, i d’aleshores ençà dirigí nombrosos muntatges d’autors com Ionesco, Majakovskij o Pirandello, tots ells amb la voluntat explícita de defugir les impostacions naturalistes Fruit d’aquesta actitud estètica avantguardista, el 1972, juntament amb la seva companya Carla Tatò, creà Camion, grup teatral obert a altres llenguatges artístics Resultat del treball amb Camion fou la trilogia teatral i cinematogràfica Opera 1980 En una experiència…

La informació sobre la seva vida és escassa i sovint contradictòria o poc fidedigna Visqué i treballà principalment a Roma, on estrenà més de vint òperes entre el 1737 i el 1778 Com a compositor presentà la seva primera òpera el 1737, titulada Ciro riconosciuto , amb llibret de P Metastasio L’òpera satírica La commedia in commedia 1738 assolí un èxit tan clamorós al Teatro Valle de Roma, que després fou representada a Florència 1741, Londres 1748, Venècia 1749 i Munic 1749 La seva òpera més famosa fou Vologeso re de’ Parti 1739, i l' intermezzo La zingara 1753, també molt lloat, fou adaptat…

La seva carrera es desenvolupà a Roma, on el 1555 es feu càrrec de la direcció de la Cappella Giulia i succeí Palestrina, qui en morir Animuccia recuperà el lloc La major part de la seva producció musical està vinculada a la litúrgia i, en certa manera, les seves darreres misses publicades l’any 1567 són un dels millors reflexos dels postulats del concili de Trento pel que fa a l’atenció al text sense pèrdua dels valors musicals Amb tot, els seus orígens florentins es deixen entreveure en les primeres publicacions diversos llibres de madrigals publicats entre els anys 1547 i 1565, i en dos…

D’origen molt antic hom suposava que els Marcis descendien del llegendari Ancus Marci , quart rei de Roma, la família gens Marcia tingué diverses branques patrícies i plebees, i entre els seus membres es destacaren Quint Marci Rex , pretor el 144 aC i constructor de l’aqüeducte que portava l' acqua Marcia a Roma, Gai Marci Rutili , cònsol en diverses magistratures, primer dictador de la plebs 356 aC i censor 351 aC, que el 342 aC aplacà una sedició militar, i Luci Marci Sèptim , cap de les forces d’Hispània després de la derrota i la mort dels Escipions 212 aC, que obtingué nombrosos…

Segons la llegenda, era nebot de Tarquini, l’últim rei de Roma, i amic de Collatí, la muller del qual, Lucrècia, fou violada per Tarquini, i se suïcidà Brut alçà el poble en armes, enderrocà la monarquia i fou el primer cònsol de la República

Les seves obres façana i capella Corsini, a Sant Joan del Laterà, façana de San Giovanni dei Fiorentini, a Roma denoten un barroc tardà, on ja és palès l’esperit del neoclassicisme