Resultats de la cerca
Es mostren 3154 resultats
carbassera vinatera
Carbassera vinatera
Grzegorz Polak (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les cucurbitàcies, de tronc prostrat i serpentejant, enganxós, fulles cordiformes ovades, circells ramificats i flors blanques, solitàries, grosses.
Els seus fruits carbassa , de coberta resistent i prima, fan de 9 a 10 cm d’amplària i, segons la varietat, adopten formes diverses globulosa, d’ampolla, de campana, claviforme, amb una constricció central, etc Un cop buits de la polpa, són emprats per a contenir líquids, com a flotadors, etc També és plantada com a ornamental
carbassera de rabequet
Carbassera de rabequet
Lankiveil (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Carbassera, de la família de les cucurbitàcies, de fulles i tiges de tacte suau, piloses, les primeres arrodonides i no lobulades, i llavors de marge obtús.
Els fruits, molt grossos fins a 1 m de diàmetre, són glaucs i blavissos
raça ‘caniche’
Gos ‘caniche’
JAM Project (CC BY-SA 2.0)
Mastologia
Raça de gos de talla mitjana, de pèl llarg i arrissat, de color negre, blanc o gris, amb orelles llargues i penjants.
Originàriament era utilitzat per a la caça d’ocells aquàtics, però actualment ha esdevingut un gos de companyia
cotxa blava
Cotxa blava
Carles Pastor (cc-by-sa-4.0)
Ornitologia
Moixó de la família dels túrdids d’uns 15 cm de longitud, bec curt i tarsos llargs i prims.
És una espècie de distribució euroasiàtica, que s’alimenta principalment d’insectes El mascle té el pit d’un blau lluent a la primavera i de color blanquinós a la tardor Nia al nord i al centre d’Europa
cuc de farina
Cuc de farina
Mnolf (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Eruga del coleòpter Tenebrio molitor, molt comú als molins de farina, de la qual s’alimenta.
cua de rata
Cua de rata
Franz Xaver (cc-by-sa)
Botànica
Herba perenne, de la família de les gramínies, amb rizoma cespitós, tija prima, dreta, lluent, de 20 a 70 cm, i espiga cilíndrica de 3 a 15 cm.
Es fa en pastures, vores de camins humits, etc
crosta de soca
Crosta de soca
jasana (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet coriaci, de la família de les poliporàcies, format per barrets de 2 a 4 cm de diàmetre, nombrosos, aplanats, soldats entre ells o superposats, negrosos i pubescents per sobre, i amb poms primerament blancs i després cendrosos, que viu sobre troncs en descomposició.
galerina metzinosa
galerina metzinosa
walt sturgeon (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Bolet de la família de les cortinariàcies, petit, amb un barret de 2-6 cm, de convex a pla, amb el marge estriat, cutícula llisa i higròfana, amb tons ocres, làmines adnates, de color canyella, peu fibril·lós, de color brunenc i amb un anell membranós.
Creix exclusivament sobre fusta de coníferes De vegades, però, viu sobre fusta enterrada i, aleshores, apareix sobre el terra El seu consum provoca intoxicacions mortals, semblants a la de la farinera borda La seva petita talla fa que normalment no el culli ningú, de manera que no es solen donar casos d’intoxicacions degudes al seu consum S’ha d’evitar, en tot cas, la confusió amb el cama-sec A diferència d’aquell, el peu de la galerina metzinosa no es pot cargolar 180º sense trencar-se
lepiota
lepiotaLepiota brunneoincarnata
zaca (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Gènere de bolets de la família de les agaricàcies, sapròfits nitròfils que viuen sobre el terra, preferint els sòls calcaris rics i els boscos d’arbres de fulla ampla, de mida petita, i típicament tenen un anell a la tija.
Aquest grup inclou algunes espècies que poden resultar mortals Lepiota brunneoincarnata , Lepiota helveola Pel seu aspecte es podrien confondre amb els apagallums Macrolepiota procera , però aquests són molt més grossos És recomanable rebutjar totes les lepiotes de talla petita a fi d’evitar confusions amb les tòxiques