Resultats de la cerca

Els sarments desfullats s’assequen progressivament des de l’extrem Pot ésser produïda pel fong basidiomicet Stereum necator , en aquest cas els atacs poden anar precedits d’una depressió vegetativa notada per una clorosi i un marciment que comença pel marge de les fulles, no ataca tots els ceps de manera simultània en tallar el cep hom observa la fusta alterada i de color groc blanquinós El vent calent sec i fort produeix una apoplexia no parasitària que sol presentar-se en tots els ceps simultàniament

La vinya 255 ha, 131 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, els conreus d’hortalisses 228 ha, 99 de les quals d’escaroles, 49 de tomàquets, 25 d’enciams, 21 de julivert, 12 de productes primerencs, 4 de carxofes, 3 de pastanagues i 1 de coliflors i els fruiterars 60 ha, 37 de les quals de presseguers, 14 d’albercoquers, 7 de pomeres i 3 de pereres cobreixen bona part del terme El regatge es deu, en bona part, als pous artesians el primer del Rosselló fou fet a Toluges el 1829 Hi ha empreses mitjanes de construcció, d’expedició de fruita i hortalisses i…

És situat a la ribera de l’Isàvena el riu travessa el terme de N a S pel sector occidental Hi ha la capella de Sant Llorenç del Pont Fins el 1980, que el terme de Serradui fou annexat al municipi d'Isàvena, aquest nucli fou un barri, anomenat el Pont de Serradui per la seva proximitat al pont que comunicava el municipi amb la riba dreta de l'Isàvena, on es concentrava la major part de la població del poble i cap municipal de Serradui, actualment conegut amb el nom del Barri L'antic terme de Serradui és accidentat també pels vessants de la serra del Cis tossal del Cis, 1759 m alt roca Cirera,…

Aquest estany, amb les maresmes que l’envolten, s’estén entre la Platja de Canet i la Platja de Sant Cebrià, nuclis turístics units per una carretera que segueix el cordó litoral el grau de desguàs travessa aquesta zona sorrenca al S de l’estany hom hi practica la pesca i la caça L’agricultura és la principal font de riquesa del municipi La vinya ocupa 584 ha 218 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior dins la zona del Rosselló dels Aspres, 205 a la de vins d’aperitiu, 160 a la de vi corrent i 1 a raïm de taula Hi ha 142 ha d’arbres fruiters 37 en…

La vinya és el conreu predominant ocupa 615 ha en regressió la destinada a vins corrents, 274 de les quals destinades a l’elaboració de vins amb denominació d’origen controlat Hi ha 334 ha d’arbres fruiters 316 ha d’albercoquers, 14 de presseguers i 2 de cirerers i 170 ha d’hortalisses, en progressió 44 de carxofes, 29 d’api, 46 d’espàrrecs, 16 d’enciams, 10 de tomàquets, 4 de coliflors, 1 de productes primerencs i 1 de julivert Amb la desaparició de la ramaderia ovina, ha estat abandonada la utilització dels prats propers a l’estany Hi ha una important cooperativa vinícola i una…

El terme és drenat, encara, per la riera de Vivers L’esmentat sector septentrional és boscat La superfície agrícola és de 797 ha, dedicades al conreu d’arbres fruiters 127 ha, 68 de cirerers, 52 de presseguers i 6 d’albercoquers, hortalisses 9 ha, enciams i vinya 413 ha, de les quals 296 produeixen vi amb denominació d’origen controlat La ramaderia és important hi ha 1 137 caps de bestiar oví i 19 de cabrum L’activitat industrial se centra en la fabricació d’embalatges i de teules El poble 892 h agl 1982 100 m alt és situat a l’esquerra del Tec, vora la confluència amb la riera de Vivers, al…

Els conreus de regadiu, que aprofiten l’aigua de la Tet a través de les séquies del Vernet i de Pià, cobreixen les terres alluvials del sector meridional del municipi 475 ha d’hortalisses enciams, productes primerencs, escaroles i tomàquets, 63 ha de fruiterars 33 d’albercoquers i 30 de presseguers La vinya ocupa 267 ha, 231 de les quals destinades a la producció de vi dolç natural, dins el sector de la denominació de Ribesaltes La ramaderia complementa l’economia uns 540 caps de bestiar oví i una vintena de cabrum La proximitat de Perpinyà ha fet possible la creació d’una zona…

La zona contigua a la llarga platja de Sant Cebrià, sorrenca, des del 1960 ha estat transformada, per iniciativa municipal, en un dels primers centres turístics del Rosselló amb un port que pot acollir un miler d’embarcacions esportives, pistes de golf, tennis, centre hípic, clubs nàutics, amb el nucli del mas de les Rotes i de la Platja de Sant Cebrià Resten encara extenses zones d’aiguamolls i algun petit estany, com el de les Criolles, al S, prop del mas dels Capellans La resta del terme és dedicada a l’agricultura, especialment a la vinya  El regadiu aprofita les aigües del…

El relleu s’alça bruscament al S a causa dels vessants septentrionals de la serra de Benicadell 840 m alt i 751 m alt, sector ocupat en gran part per boscs de pins La meitat septentrional del terme, més planera, és destinada a l’agricultura el regadiu ocupa només 23 ha aigua de fonts, destinades a hortalisses i arbres fruiters el secà té 250 ha, en gran part abancalades, d’oliveres 170 ha, vinya 32 ha i cereals La indústria és integrada per una fàbrica de calçat L’estancament demogràfic s’ha convertit en descens des del 1965 El poble 472 h agl 2006, salemers 366 m alt és al…

És drenat per barrancs afluents al riu Vernissa El relleu, suau i ondulat, s’alça bruscament al sector meridional, pròxim a la serra de Benicadell Els conreus ocupen tres quartes parts del terme predomina el secà vinya, oliveres, arbres fruiters, cereals el regadiu 24 ha, destinat a hortalisses i tarongers, aprofita l’aigua de fonts i pous L’augment demogràfic, accelerat des del començament del s XX, s’estancà a partir de l’any 1940 El poble 154 h agl 2006, rugatins 296 m alt és al sector més pla, a la vora de la carretera d’Almansa a Gandia L’església és dedicada a la Mare de…