Resultats de la cerca
Es mostren 8679 resultats
Ciutadilla

Vista del poble de Ciutadilla (Urgell)
© C.I.C - Moià
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació És un municipi de forma allargada i sensiblement rectangular, situat a la vall mitjana del Riu Corb, a la zona de transició amb la Segarra Limita al N amb el municipi de Verdú, a l’E amb Guimerà, des del Riu Corb fins a la partida de Relat, i després amb Passanant Conca de Barberà a l’W limita amb Nalec i al S amb Vallbona de les Monges La riera de Boixerons, que des de Relat va baixant dels 700 als 500 m fins a trobar el Riu Corb, té una direcció SE-NW El Riu Corb travessa el terme d’E a W en la part N, no gaire lluny de la cruïlla de les…
Castellar de la Ribera

El poble de Castellar de la Ribera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, al límit amb l’Alt Urgell; comprèn la conca mitjana de la ribera Salada, tributària del Segre, i, al S, un sector de l’altiplà de Pinell, drenat pels afluents de la riera de Madrona.
Situació i presentació Limita al S amb Pinell de Solsonès a llevant, la serra de Torregassa el separa d’Olius al NE, pel collet de l’Hostal de les Forques, entre la carretera de Solsona a Bassella, que ressegueix la Ribera Salada, llinda amb Lladurs Pel sector septentrional continua limitant amb Lladurs i també amb un petit sector d’Odèn serra d’Oliana A ponent entronca amb el terme de Bassella, pertanyent a l’Alt Urgell La població és totalment disseminada en masies Hi ha només alguns xalets al fons de la Ribera Salada, sota el poble i cap de municipi de Castellar de la Ribera, que…
Maià de Montcal

Maià de Montcal
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa al límit amb l’Alt Empordà i el Gironès.
Situació i presentació Limita amb els termes municipals de Beuda N i W, Sant Ferriol S, Serinyà S i Crespià E, aquests dos de la comarca del Pla de l’Estany, i Cabanelles E, que pertany a l’Alt Empordà En la divisió territorial de Catalunya del 1936 Dosquers fou inclòs en la comarca de l’Alt Empordà, però l’any següent, el 1937, en fou segregat per a incorporar-lo a la Garrotxa i el 1969 fou agregat al municipi de Maià De fet, com Maià, es troba a la zona de transició entre la Garrotxa, l’Empordà i el Pla de l’Estany El terme municipal forma part del partit judicial de Figueres i no d’Olot,…
Puigverd de Lleida

Puigverd de Lleida
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Es troba al sector de llevant de la comarca, ja en contacte amb les Garrigues, i limita amb el municipi de Torregrossa Pla d’Urgell al N, amb els garriguencs de Juneda a l’E i Castelldans al S i amb el segrianenc d’Artesa de Lleida a l’W S’estén a la plana regada pel canal d’Urgell, que travessa el territori, i pel Canal Auxiliar i el torrent de la Femosa Els principals nuclis de població d’aquest municipi són el poble i cap de municipi de Puigverd de Lleida i el barri de l’Estació El terme comprèn també zones amb poblament disseminat que corresponen a parcellacions…
Godall

Godall
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Montsià.
Situació i presentació El terme municipal de Godall, d’una extensió de 33,62 km 2 , és situat a la part central de la comarca entre el pla de la Galera i la serra de Godall 400 m a la mola de Godall El terme s’estén suaument al peu de la serra pel costat interior o de ponent Limita al N amb la Galera, al NE amb Masdenverge, a l’E amb Freginals, i al sector meridional i de ponent amb Ulldecona Orogràficament, destaca la serra de Godall 400 m a la mola de Godall, alineació muntanyosa, estesa en direcció SW-NE, parallela a la serra de Montsià, de la qual la separa la vall d’Ulldecona…
aliment

Alimentació
Alimentació
Biologia
Substància que proporciona als éssers vius energia, primeres matèries (per a sintetitzar la matèria viva i permetre així el creixement i la reposició de la que s’ha anat desgastant) i els composts químics indispensables per al bon funcionament o regulació dels mecanismes vitals.
Les plantes verdes, i els autòtrofs en general, es fabriquen llurs propis aliments a partir de substàncies pobres en energia aigua, anhídrid carbònic, sals minerals del sòl, gràcies a l’energia captada de la llum fotosíntesi, o de reaccions químiques quimiosíntesi Els animals i els altres heteròtrofs fongs, la major part dels bacteris, prenen els aliments de les plantes, d’animals alimentats de plantes, o de restes de tots aquests Els aliments són, doncs, gairebé tots, d’origen biològic, i són, per tant, composts per principis immediats, en proporcions variables…
literatura japonesa
L’actor Onoe caracteritzat de samurai
© Corel Professional Photos
Literatura
Literatura desenvolupada en llengua japonesa.
Després de la primera època arcaica de Yamoto 400-710, en la qual hom escriví nombroses cançons i poemes, començà per la literatura japonesa un període de creixença, bé que molt marcat per la influència xinesa període Nara, 710-794 Les dues primeres obres escrites foren les cròniques històriques Kojiki ‘Memòries dels esdeveniments de la humanitat’, 712 i Nihongi ‘Annals del Japó’, 720 Foren també escrites nombroses poesies d’una tal perfecció i delicadesa artístiques, que no han estat encara superades La forma típica poètica waka ha romàs com a model fins a temps molt recents Al voltant de 4…
protestantisme
Cristianisme
Conjunt de les confessions cristianes eixides de la Reforma del segle XVI o influïdes per ella.
La designació protestant els ve de la dieta d'Espira 1529 Gradualment el mot esdevingué comú als deixebles de Martí Luter 1483-1546, als seguidors de Huldrych Zwingli 1484-1531, als continuadors de Thomas Cranmer 1489-1556 i als addictes de Joan Calví 1509-64 Per raons teològiques i històriques, alguns grups s’estimen més aviat ésser anomenats evangèlics o reformats No volien pas crear una nova Església, sinó reformar l’Església existent i tornar-la a la doctrina i les pràctiques apostòliques, però, progressivament, la separació esdevingué un fet Subratllaren la glòria i la transcendència…
tauromàquia
Representació de la fase dels picadors en una cursa de braus del segle XIX segons el quadre La suerte de varas, de Francisco de Goya (Real academia de Bellas Artes de San Fernando)
© Corel Professional Photos
Tauromàquia
Conjunt de regles i de convencions de la correguda de bou, d’origen castellà (corrida), que s’establiren a partir de la fi del s. XVII i que, successivament augmentades, regeixen a les places de toros de l’Estat espanyol i de diversos països de l’Amèrica Llatina.
El primer tractat del final del s XVII, d’autor desconegut, escrit en prosa i en vers, fa referència únicament al toreig a peu representa el declivi del toreig a cavall, a causa del progressiu abandó de l’aristocràcia, que tradicionalment el practicava, i de la preponderància creixent de les actuacions a peu, originàriament secundàries i reservades als patges, però que acabaren per esdevenir el centre de l’espectacle Es tracta d’un recull d’exercicis, tècniques i consells per a enfrontar-se amb el toro durant la correguda, considerada no pas com un art, sinó simplement com un…
música anglesa
Música
L’art musical d’Anglaterra, inclosa la producció dels músics no anglesos incorporats al món cultural anglès.
El cant pla fou introduït a Anglaterra pel monjo Agustí de Canterbury - ~ 605, enviat pel papa Gregori I Poc temps després, la música era ensenyada a Canterbury, Malmesbury, York, etc La participació anglesa en el repertori litúrgic occidental consistí a crear antífones i oficis en honor dels sants i màrtirs anglesos El cant pla anglès es troba en una gran part codificat en l' Usus Sarum , del començament del segle XIII, que conté el ritu de Salysbury, que serví de base a la litúrgia anglicana El cançoner de Cambridge segle XI conté la línia musical profana amb text llatí cants polítics,…