Resultats de la cerca
Es mostren 24790 resultats
Bertran de Castellet
Història
Magnat del comte Ramon Berenger IV de Barcelona, castlà i governador de Siurana.
Signà documents comtals del 1139 al 1162, que fou testimoni del testament del comte Intervingué activament en la reconquesta del Priorat juntament amb els germans Ponç i Ramon de Cervera i amb Arbert de Castellvell El 1149 signà la carta de poblament de Tarragona El 1153 emprengué la reconquesta de Siurana, féu el repartiment del seu territori i en fou nomenat castlà i governador, successivament Delimità aquest territori 1154 a base de les informacions dels musulmans emigrats a Tortosa i a València El mateix 1154 l’arquebisbe de Tarragona Bernat de Tort li cedí en feu dos terços…
Joan Pau I

Joan Pau I
CEE
Cristianisme
Nom que prengué Albino Luciani en esdevenir papa (1978).
Fill d’obrers, rebé el sacerdoci 1935 i es doctorà en teologia amb una tesi sobre Rosmini Professor de seminari i responsable diocesà de catequesi, fou elegit bisbe de Vittorio Veneto 1958, patriarca de Venècia 1969 i cardenal 1973 Moderat, de relacions fàcils, compensà la intransigència doctrinal amb una gran humanitat La participació en el concili II del Vaticà i en els sínodes episcopals el revelaren primordialment com a pastor Amb el nom que escollí per a papa indicà que volia continuar l’obra renovadora dels seus dos predecessors, però morí als trenta-tres dies de la seva…
Jeroni I de Westfàlia
Història
Rei de Westfàlia (1807-14).
Germà petit de Napoleó, aquest feu que es divorciés d’Elisabeth Patterson i es casés amb la princesa Caterina, filla del rei de Württemberg 1807, i el nomenà rei de Westfàlia Perdut el tron, rebé el títol de príncep de Montfort Havent tornat a França el 1848, treballà a favor del seu nebot, el futur Napoleó III Tingué dos fills Matilde i Josep Carles Pau Bonaparte, conegut també com a Jeroni o Príncep Napoleó i dit Plon-Plon Trieste 1822 — Roma 1891, que collaborà amb Napoleó III, el qual influí perquè fes costat a la política d’unificació italiana El 1876 dirigí el partit…
François Duvalier
Història
Política
Polític haitià, conegut amb el sobrenom de Papa Doc.
Metge rural, passà al servei dels EUA en l’erradicació de malalties tropicals, i després fou director general de sanitat i ministre de treball Fou destituït 1954, i s’exilià durant dos anys Es presentà a les eleccions presidencials i fou elegit 1957 Aplicà una política de terror, amb la creació d’un cos especial de repressió, els tontons macoutes , i tingué el suport de la secta animista vodú, per la qual cosa fou excomunicat 1962 S'autoanomenà president vitalici 1964, i, malgrat el sosteniment econòmic i polític dels EUA, hagué de fer cara a conspiracions i invasions Nomenà…
Walter Dornberger
Aeronàutica
Militar i tècnic aeroespacial alemany.
El 1935, com a director del departament militar de desenvolupament de coets, planificà la installació d’assaig de Peenemünde, d’on sortiren els míssils A42 Ascendit a general, fou el cap de tot el programa d’armes V i coets antiaeris Acabada la Segona Guerra Mundial i després de passar dos anys presoner dels anglesos, la US Air Force requerí els seus serveis com a assessor en matèria de míssils Posteriorment actuà com a conseller de la Bell Aircraft Corporation Fou precursor en la idea del vol amb transportadors recuperables a diferència de la del seu antic collaborador W von…
Anselm Domènech i Oriol
Pintura
Pintor.
Fou deixeble, a Barcelona, d’Aureli Tolosa Participà en les Exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1920, 1921 i 1923 Residí uns dos anys a Perpinyà, on portà, amb el seu classicisme clar, un cert ressò del Noucentisme Exposà després a París, i de tornada fou cap de decoració d’Orphea Films Molt vinculat a Gràcia, hi exposà sovint Feu, després de la guerra, nombroses decoracions murals a Barcelona, Tarragona, Canet de Mar, Lleida, Manresa, Sant Vicenç dels Horts, etc, i també a poblacions d’Aragó i Navarra Conreà també l’aquarella, la imatgeria i un tipus de pintura…
Giacomo Della Porta
Arquitectura
Arquitecte italià.
El seu art, amb paleses influències de Miquel Àngel, Vignola i Ammannati, és una transició entre la tradició clàssica i la recerca de noves solucions arquitectòniques Les seves obres són nombroses la façana del palau de la Sapienza 1575, al palau Farnese l’irreprotxable complement de l’obra de Sangallo, la façana del Gesù 1584, estructurada en dos cossos coronats per un frontó triangular, esdevinguda ben aviat paradigma d’innombrables imitacions, les esglésies de Santa Caterina dei Funari i de la Madonna dei Monti, bon exemple de l’esperit constructiu de la Contrareforma En la…
Mas-Felip Delavoët
Literatura
Poeta occità.
Es donà a conèixer amb Quatre canticas per l’Age d’aur 1950 Publicà una dotzena de reculls Poëma per Eva 1953, Istòria dau Rei mòrt qu'anava a la descisa 1961 i Camin de la Crotz 1966, entre d’altres N'aparegueren dos volums d’una trilogia Poëmes I i II , 1972 La seva poesia, plena d’imatges sumptuoses, recorda Saint-John Perse De temàtica deslligada de la vida moderna, la sensibilitat i l’erotisme de la seva poesia són, però, ben actuals És autor d’obres de teatre com Tristet-la-Rosa 1956, i d’un ballet, Lo còr d’amor amorosit 1968
Angela Davis
Política
Política i activista nord-americana.
Influïda per H Marcuse, fou professora de filosofia a la Universitat de Califòrnia Compromesa amb els moviments reivindicatius negres nord-americans i amb el feminisme, milita al partit comunista dels EUA des del 1968 Defensà els Black Panthers i fou acusada 1970 de participar en l’intent de fuga dels germans Soledad, en el qual moriren un jutge i dos presos Símbol de la lluita contra la discriminació racial, després d’estar empresonada fou declarada innocent 1972 El 1984 fou candidata a la vicepresidència del seu país pel PCUSA És autora, entre altres obres, d' Angela Davis An…
Marc Romera
Literatura catalana
Poeta i narrador.
El 1988 va guanyar el premi Amadeu Oller amb l’obra Genolls de fum 1988 Després han seguit els poemaris Disfresses 1990, premi Martí Dot 1989, La mandra 1994, premi López-Picó 1993, La mel 2002 i La pau del cranc 2002, premi Gabriel Ferrater La poesia de Romera es caracteritza per la seva gran varietat de registres i cada llibre és un nou punt de partida En canvi, la seva obra narrativa, la novella Mala vida , 2002 i dos reculls de relats Amanida d’animals , 2004, i La intimitat , 2008, tenen com a fita literària dibuixar, amb cruesa i ironia, un retrat de la seva generació