Resultats de la cerca
Es mostren 26072 resultats
macedònic
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup meridional de la família lingüística eslava, parlada a la regió de Macedònia, amb parlants a l’estat (on és llengua oficial) i a la regió grega homònims, i a Bulgària.
Té tres dialectes septentrional, central i meridional Fins al s XIX, fou inclosa dins l’àrea lingüística búlgara, però a partir del 1878 la divisió política de Macedònia n'afavorí la diferenciació i la consolidació com a llengua literària després de la Segona Guerra Mundial Des del 1991 és llengua oficial de l’estat de Macedònia
rebobinadora
Indústria tèxtil
Papereria
Bobinadora que permet d’obtenir bobines de paper, de plàstic, de teixit, etc.
Té una longitud de làmina determinada, a partir de bobines de molta major longitud en el paper i el plàstic, les de sortida de la màquina que els fabrica, eventualment reduint-ne també l’amplada per tal de facilitar la manipulació posterior En els teixits són emprades especialment en les fàbriques del ram de l’aigua
orla

orla
Heràldica
Peça consistent en una bordura a l’interior de l’escut sense tocar-ne la vora i a una distància d’ella igual a la seva amplària, que és la de la meitat de la bordura.
En un mateix escut hi pot haver més d’una orla, i aleshores es colloquen concèntricament l’una dins l’altra Hom parla d' orla rodona , que té la forma d’un gran anell i també rep el nom de ciclamor Hom diu en orla per descriure els objectes collocats en la direcció pròpia de l’orla
ocell del paradís

ocell del paradís
Mohd Fazlin Mohd Effendy Ooi (CC BY 2.0)
Ornitologia
Nom donat a tots els ocells de la família dels paradiseids, de l’ordre dels passeriformes.
Són bàsicament frugívors, llur veu és semblant a la dels còrvids i les parades nupcials dels mascles són molt espectaculars Els mascles de l' ocell del paradís gros Paradisaea apoda , que és el més conegut, presenten uns grans ventalls de plomes vermelles a cada flanc, mentre que el plomatge de les femelles no té cap particularitat
serrà penegal
Ictiologia
Peix osteïcti de la família dels escorpènids, de fins a 30 cm de longitud, de color de fons més o menys rogenc amb tres, quatre o cinc bandes transversals.
La seva mandíbula inferior és notablement més llarga que la superior i el seu cap no presenta apèndixs dèrmics D’aspecte semblant al dels serrànids, habita fins a uns 500 m de profunditat als fons sorrencs i dins la plataforma continental de l’Atlàntic i la Mediterrània És comú als Països Catalans, on té interès econòmic
provisió de fons
Remissió de fons que el lliurador d’una lletra fa al lliurat perquè aquest l’atengui al seu venciment.
Quan la lletra és instrument de crèdit, la provisió es configura com el crèdit que té el lliurador enfront del lliurat Una vegada feta la provisió i acceptada una lletra pel lliurat, la seva obligació és incondicional, sigui qui sigui l’últim tenidor Les afirmacions relatives a la provisió de fons també són vàlides per al xec
Chisinau
Ciutat
Capital de Moldàvia.
Situada a les vores del riu Byk, afluent per la dreta del Dnièster Important nucli industrial, especialment del metall Seu de l’Acadèmia de Ciències de Moldàvia, té sis centres d’ensenyament superior, inclosa la universitat, fundada el 1945 Capital de la RSFS de Moldàvia, en accedir aquest territori a la independència, esdevingué capital del nou estat
Manukau
Ciutat
Ciutat de Nova Zelanda, al N de l’illa del Nord, en un istme que separa Waitemata de Manukau Harbour, amb una ampla (390 km2) rada en la mar de Tasmània.
Integrada en els plans d’ordenació de l’àrea d’Auckland 19 km al NW la major part del terme és aprofitat per a usos agrícoles i la resta dedicada a zona industrial i residencial Té producció de formatges, mantegues i llana indústries de l’alumini, plàstics, fibres sintètiques i maquinària, i un aeroport internacional a Mangere
golf de Riga
Golf marí
Golf de la mar Bàltica, a les costes de Letònia i d’Estònia.
Penetra 174 km en el litoral i té una superfície de 18 100 km 2 És separat de la mar oberta per l’illa de Saaremaa De poca profunditat 62 m, les ribes són planes i sorrenques Hi desguassen els rius Daugava Dvina Occidental, Liélupe i Gauja Es glaça del desembre a l’abril El port principal és Riga
Harz
Massís
Massís muntanyós d’Alemanya que s’estén al S de la gran plana del Nord i on hom ha estudiat el plegament hercinià.
D’estructura de horst , és un massís de relleu molt vell, fortament erosionat El punt culminant és el Brocken 1 142 m Té una gran riquesa metallífera argent, zinc, plom, estany, coure, urani, explotada des de l’edat mitjana, i és un destacable centre d’atracció turística Hi ha grans boscs de faig i de pícea