Resultats de la cerca
Es mostren 45039 resultats
estereoquímica
Química
Part de la química que tracta de l’estructura tridimensional de les molècules, és a dir, de la distribució o la posició relativa en l’espai dels àtoms que les constitueixen i de les propietats químiques que en depenen (estereoquímica dinàmica).
A mitjan s XIX hom descobrí que amb els mètodes analítics utilitzats podia arribar a assignar la mateixa fórmula estructural a més d’un compost Les teories i les regles de l’estereoquímica foren concebudes i establertes com les correccions necessàries per a evitar aquest defecte Bé que l’estereoquímica ha contribuït granment al progrés de la química orgànica i n'ha esdevingut una de les pedres angulars, la importància dels seus conceptes incideix també en el camp de la química inorgànica Constitueix un coneixement molt important per al domini de matèries que van de…
Miquel de Renzi i de la Fuente
Geologia
Paleontologia
Literatura catalana
Geòleg, paleontòleg i poeta.
Catedràtic de la Universitat de València, ha fet contribucions al coneixement dels molluscs de l’eocè, estudis teòrics sobre morfologia a partir de l’anàlisi de les conquilles de foraminífers i, mitjançant tècniques matemàtiques i informàtiques, ha elaborat models de l’evolució d’organismes fòssils Com a poeta, és autor dels reculls Tres fan la centena 1978, Les sales d’espera 1981, Descripció d’un riu 1983, la plaquette Un projecte pictòric 1983, L’assalt al jardí 1986, El missatger i les ciutats 1990, La nuesa del basament Obra poètica 1971-1973 1999 i Flocs de temps 2001
,
Santiago Cuyàs i Duch
Economia
Industrial.
El 1961 emigrà a l’Uruguai i, establert a Montevideo, des del 1964 ha engegat diferents indústries en els sectors de l’automoció, la ramaderia, i la importació i exportació d’articles agroalimentaris, que s’han convertit en empreses punteres dins l’economia d’aquest país Fora del camp professional, des de 1971 presideix el Casal Català de Montevideo i pren part en la vida política uruguaiana ha estat candidat a les eleccions del 1991 i 1992 També fou promotor del programa de ràdio Aquí Catalunya , que s’emeté durant tres anys sota la direcció de l’actor Gerard Busqué
Josefina Vidal
Periodisme
Intèrpret i periodista.
Cursà estudis de lletres i es graduà de periodista Emigrà als Estats Units i s’establí a Los Angeles Hi treballà com a periodista al diari en castellà La Opinión Després d’una llarga experiència en el seu camp, els darrers anys ha aconseguit diverses distincions pel seu treball, atorgades per les organitzacions Woman for Latino Resource Organization 1986, American Heart Association 1987 i Sociedad Interamericana de Prensa 1988 A Los Angeles es llicencià en llengua espanyola a la Universitat de California State Northridge Catalanista i promotora de la cultura catalana, fou n'…
Graham Colin Swift
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Estudià al Queen's College de Londres i a la Universitat de Nova York Els seus relats aparegueren per primer cop a London Magazine Ha publicat les novelles The Seet Shop Owner 1980, Shuttlecock 1981, premi Geoffrey Faber, l’èxit internacional Waterland 1983, premis Guardian, Winifred Holtby i l’italià Grinzane Cavour, que fou duta al cinema per Stephen Gyllenghal, Out of this World 1988, Ever After 1992 i Last Orders 1996, premi Booker, a més del llibre de contes Learning to Swim and Other Stories 1982 La seva obra ha estat traduïda a més de vint llengües
Antoni F. Tulla i Pujol
Geografia
Geògraf.
Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1971, es doctorà el 1982 És professor des del 1974 i catedràtic de geografia des del 1989 S'ha interessat per la geografia rural Estructura agrària tipologia d’explotacions de muntanya Alt Pirineu català Urgellet-Baridà 1988, Procés de transformació agrària en àrees rurals de muntanya 1990 també ha estudiat la divisió funcional de Catalunya i l’impacte territorial en àrees metropolitanes El transport públic en la futura vertebració del territori metropolità de Barcelona en collaboració,…
Daniel Israel Arnon
Bioquímica
Bioquímic nord-americà d’origen polonès.
Traslladat de ben jove als EUA, es graduà per la Universitat de Califòrnia el 1932 i es doctorà el 1936 Fou professor de fisiologia vegetal a la Universitat de Berkeley i, des del 1960, professor de fisiologia cellular Ha estat guardonat amb nombrosos premis arreu del món i ha pertangut a diverses societats científiques americanes i europees La seva principal aportació científica és en el camp de la fotosíntesi, ja que fou el descobridor de la transformació de l’energia lumínica en energia química utilitzable ATP descriví alguns dels intermediaris de l’esquema Z de…
kiwi
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels apterigiformes, de la família dels apterígids, que comprèn tres espècies (la més grossa de les quals ateny 70 cm), que tenen el bec molt llarg i prim, lleugerament corbat cap avall, a la punta del qual s’obren les fosses nasals.
Al voltant de la base del bec tenen uns pèls llargs tàctils Les plomes són brunes, estretes i allargades Són endèmics de Nova Zelanda, tenen costums nocturns i l’olfacte extraordinàriament desenvolupat Localitzen els cucs i les larves colgats en la terra humida, d’on els extreuen amb el bec, i quan la terra és seca s’alimenten de la fruita que ha caigut dels arbres i de fulles Amb la introducció a les illes de diversos predadors, com ara gossos, gats, fures, etc, el nombre de kiwis minvà, i actualment hi ha perill d’extinció
jusquiam
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les solanàcies, de fulles simples alternes, de flors infundibuliformes quinquelobulades i de fruits capsulars inclosos en el calze acrescent.
Creixen en terraplens, al peu de murs, vora corrals, etc El jusquiam blanc Halbus , de 30 a 90 cm, té fulles peciolades, orbiculars i lleugerament fistonades i flors groguenques n'hi ha a la regió mediterrània El jusquiam negre Hniger , de 30 a 80 cm, té fulles sèssils i flors grogues amb venes purpúries i amb la gola d’un color porpra fosc n'hi ha a quasi tot Europa Són plantes oficinals, que contenen hiosciamina, atropina, escopolamina i altres alcaloides, els quals els confereixen propietats hipnòtiques, midriàtiques i paralitzants Les llavors són usades en…
música islandesa
Música
Art musical conreat a Islàndia.
El folklore islandès conserva trets de la colonització vikinga Hom coneix encara una forma de cant èpic popular, el tvisöngur , a dues veus que progressen per quintes paralleles al segle XVI es difongué la dansa nacional, vikivaki , i la música coral protestant Thórdur Thórláksson deixà el primer tractat islandès de teoria musical final del segle XVII Al segle XIX aparegueren compositors com S Sveinbjörnsson 1847-1927 i Sigfús Einarsson 1877-1939 La vida musical se centra a Reykjavík, on hi ha l’Orquestra Simfònica de la ciutat i el Teatre Nacional Islandès Modernament s’ha…