Resultats de la cerca

Entrà en l’administració reial gràcies al secretari de la reina Isabel, Hernando de Zafra A la mort del rei Ferran s’uní al partit del príncep Carles contra Cisneros i se n'anà a Flandes 1516 El 1517 fou nomenat secretari reial per Chièvres, i, un any més tard, fou encarregat de la secretaria d’Índies A partir d’aleshores esdevingué el principal administrador de la corona de Castella, en temps de Carles V El rei li concedí un dret sobre l’argent i l’or extrets de les mines de les Índies Occidentals dret de Cobos , que consistia en un morabatí per cada marc de metall…

Fill de Francesc de Borja-Centelles i Dòria, duc de Gandia El 1701 acompanyà Felip V de Castella a Barcelona i a Itàlia Fou nomenat arquebisbe de Trebisonda 1705, patriarca de les Índies 1708 i almoiner major de palau

Lluità a la guerra dels Set Anys 1756-63 Dirigí la campanya britànica a les Índies Occidentals 1795 i fou comandant en cap de l’exèrcit d’Irlanda 1797-98 i de l’expedició a Egipte 1801, on morí

Governador general de les Índies neerlandeses 1830-33, aplicà un sistema de conreu que reservava la cinquena part de les terres i de les jornades de treball per al govern, sistema abolit el 1877 Fou ministre de colònies 1834-39

Autor de la Historia de la Compañía de Jesús en la asistencia de España 1902-25, d’un fort to apologètic, bé que ofereix abundosa informació sobre els jesuïtes de la península Ibèrica i de les Índies dels s XVI-XVIII

Vida i obra Catedràtic de lògica de la Universitat de València 1769-70, utilitzà el pseudònim d’ Antonio Alemán La seva tasca com a historiador començà el 1770, any en què fou nomenat per Carles III cosmògraf major d’Índies i es traslladà a Madrid, on inicià la seva tasca elaborant diversos informes sobre navegació i geografia americana, i també comentaris i censures a obres americanes El 1779 rebé l’encàrrec reial d’escriure una història sobre les Índies, que donà com a fruit la Historia del Nuevo Mundo 1793 En el seu procés de redacció arreplegà milers de notes…

Fou governador general de l’Índia 1841-44, on restablí ràpidament la situació militar que la primera guerra afgana havia compromès, sostingué les operacions contra els emirs del Sindh i emprengué la guerra a Gwalior La Companyia d’Índies el féu tornar 1844

L’assamès prové del māgadhī parlar pràcrit de Magadha, regió de Patna i és dividit en dos dialectes, l’assamès pròpiament dit, i el dialecte occidental És escrit generalment en caràcters bengalins i posseeix una literatura abundant bé que no particularment original literatures índies

Franciscà, fou provincial de l’orde a Mèxic Inspirat en Bernardino de Sahagún i en Mendieta —suavitzant-ne les acusacions per tal de defugir el Consell d’Índies—, publicà Monarquía indiana 1615, en defensa dels indis, font principal per a conèixer la cultura totonaca

Derivat directament del māghadī, és de totes les llengües índies actuals la més propera al sànscrit, sobretot pel que fa al lèxic i a la fonètica Documentat ja antigament amb una rica literatura, que a partir del s XVI tractà sobretot de temes religiosos, disposa d’un alfabet propi