Resultats de la cerca

És cobert de pèl espès i suau, de color de terra galba al llom i de tons més clars i blanquinosos a la regió inferior del cos i a les potes, amb zones bilaterals nues a les potes posteriors S'agrupa en ramats generalment integrats per pocs individus i formats per les femelles, les cries i un mascle Habita a les zones muntanyoses des de l’extrem N del Perú fins a la Tierra de Fuego

Llur aspecte és molt variable, però en general són de dimensions mitjanes, amb el cos allargat o ovalat i comprimit lateralment La coloració és de tons apagats en alguns i vistosa en uns altres Tenen una sola aleta dorsal, la part anterior de la qual té radis espinosos Són omnívors o hervíbors Viuen en aigües de vegetació abundant, i en alguns llocs de l’Àfrica tropical és apreciada la carn d’algunes espècies, com les tilàpies

Fill de la terra, la seva obra, lírica, tendra, de tons simbòlics i allegòrics, no perd mai un cert deix de realisme enamorat de la natura i preocupat per l’amenaça que plana sobre la vida humana D’entre les seves obres sobresurten Det store spelet ‘El gran joc’, 1934, Kvinnor ropar heim ‘Les dones truquen a casa’, 1935, Huset i mörkret ‘La casa a les fosques’ 1945, Vårnatt ‘Nit de primavera’, 1954 i Fuglene ‘Els ocells’, 1957

Presenta dues subespècies el grasset de muntanya Asspinoletta , que té les parts superiors de color bru i les inferiors d’un rosa groguenc, pàllid i lleugerament ratllat, i llista superciliar blanca i el grasset d’aigua o de costa  Aspetrosus , que és de tons més verdosos El bec és negre, i les potes són molt fosques Habita a les zones muntanyoses de l’Àsia occidental i de l’Europa meridional, i a les costes escandinaves i de les illes Britàniques

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic L’hàbit dels cristalls pot ésser prismàtic tabular o piramidal en general són mal formats Hom el troba també en nòduls i en eflorescències Té una duresa de 3,5, i és fràgil, i una densitat de 9,4-10 És de color blanc argentí, amb tons groguencs Poc freqüent en els filons d’argent, hom en troba a la Selva Negra, a Xile i en els filons de cobalt argentífer al Canadà

Els intervals majors són aquells intervals del sistema diatònic que, tenint dues magnituds possibles i a excepció dels intervals justos, tenen un semitò més que els seus corresponents menors S’anomenen acords majors o tríades majors, o acords perfectes majors els acords amb 5a J i 3a M Rep el nom de mode major el mode del sistema tonal que, en la seva presentació escalar, mostra la següent seqüència de tons T i semitons S T-T-S-T-T-T-S

S'exilià a Frankenthal 1588 a causa de la persecució religiosa d’Anvers i fundà una escola paisatgista manierista La seva temàtica, encara dins l’estil del paisatge d’Anvers distribució del camp pictòric en tres zones que corresponen a l’escala de degradació de tons, s’inspira en els fets de l’antiguitat pagana i religiosa Installat a Amsterdam 1595, creà un nou tractament estructural, on el paisatge, que domina els personatges i esdevé protagonista essencial, anuncia el barroc

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, els cristalls del qual tenen un hàbit generalment prismàtic i presenten estries També forma masses o pàtines Té un color vermell taronja intens i, a vegades, amb tons groguencs És un mineral d’origen secundari, a partir de dissolucions cromíferes amb productes d’oxidació de la galena Hom el troba associat amb piromorfita, cerussita i altres minerals secundaris del plom És bastant escàs, i els jaciments més notables són els de Berezdov URSS i el de Dundas Tasmània

Els ases mossegaires són de tons rosats o verdosos, amb grans franges brunes de significat críptic Tenen un parell de tentacles entre el ulls Les aletes dorsal i anal són llargues i espinoses a la dorsal tenen un gran ocel de color fosc Les aletes pelvianes tenen una posició jugular Viuen en aigües profundes, sobre fons de roca o de fang Els mascles construeixen un niu i tenen cura de les postes Els ases mossegaires són freqüents a la Mediterrània i a l’Atlàntic

El mascle és de color bru rogenc, bé que algunes plomes de les ales i de la cua són grises la femella i els pollets són de colors més foscs, sense tons grisos Les arpelles viuen als aiguamolls o prop d’estanys i rius, com altres espècies de Circus Per agafar les preses planen arran d’aigua i es deixen caure de sobte Fan un gran niu a terra, amb herbes, dins el qual és freqüent de trobar egagròpiles Nien en una gran part d’Europa