Resultats de la cerca
Es mostren 479 resultats
la Mosca
Situació de la Mosca
Torsten Bronger (CC BY-SA 3.0)
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les del Centaure, la Creu del Sud, el Compàs, l’Ocell del Paradís, el Camaleó i la Quilla.
Conté 60 estels visibles a ull nu, entre els quals n'hi ha una dotzena de magnitud 3 i 4 L’astre principal, α Muscae , és un estel de magnitud visual 2,94, situat a una distància de 365 anys llum
abelles
Abelles
Botànica
Orquídia mediterrània (família de les orquidàcies), de fulles ovals i flors semblants a una abella, pròpia de llocs calcaris.
cabut
Ictiologia
Peix perciforme
de la família dels serrànids, d’uns 20 a 25 cm de longitud, d’aletes dorsals i ventrals llargues (aquestes darreres arriben a la caudal, que és grossa i escotada) i amb la coloració del cos que varia de vermella a rosada, amb taques i bandes operculars grogues, aletes ventrals groguenques i ventre argentat.
És tímid i fotòfug, comestible, i habita als fons rocallosos i corallins profunds a més de 30 m, compartint a vegades l’hàbitat de formes cavernícoles és molt sedentari Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània
la Roca de Pelancà
Penyal de la Roca de Pelancà
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès), situat en un penyal sobre el Ter, al seu aiguabarreig amb la riera d’Abella.
Es formà al voltant de l’antic castell de Pelancà o la Roca de Pelancà , del qual resten les ruïnes Vista de la Roca de Pelancà © fb Esmentat ja el 1061, pertangué als comtes de Cerdanya i més tard passà a la família Descatllar segles XII-XVII Tingué un paper destacat en les guerres contra Joan II L’església de Santa Maria de la Pietat és de tradició romànica
sèsids
papallona abella
© Fototeca.cat
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, caracteritzada pel seu mimetisme batesià amb els himenòpters i alguns dípters amb la finalitat d’aprofitar llur protecció; en el procés d’assoliment d’aquesta similitud han perdut les escates i han adquirit anells abdominals de colors.
Presenten un vol vibrant Les erugues són endòfites De les 1500 espècies que integren la família, 80 són europees, de les quals la meitat són pròpies també dels Països Catalans, com la papallona abella Sesia apiformis
Carreu
Despoblat
Despoblat del municipi d’Abella de la Conca (Pallars Jussà), a la part alta de la vall de Carreu, a la dreta del riu.
La jurisdicció pertanyia al baró d’Abella, que en conservà la propietat després de la supressió de les senyories Al s XIX formà un ajuntament amb Bóixols i, eclesiàsticament, depenia de Montanissell Alt Urgell
la Rua
Llogaret
Llogaret (1 109 m alt.) del municipi d’Abella de la Conca (Pallars Jussà), a l’extrem oriental del terme, damunt el curs engorjat del riu de Puials.
Formà part de la baronia d’Abella
serra de Carreu
Serra de Carreu
© Fototeca.cat
Serra
Contrafort (1781 m alt.) de les serres interiors prepirinenques al Pallars Jussà (dins el terme d’Abella de la Conca), integrat dins la conca de Tremp, la qual divideix en Conca de Dalt (Tremp) i Conca de Baix (la Pobla de Segur).
Correspon a un plec anticlinal que permet d’aflorar les calcàries cretàcies, enllaçat al nord per un sinclinal Conca de Dalt solcat pel riu de Carreu, amb el massís del Boumort Pel sud encavalca el terciari de la vall d’Abella Vers el Segre, a l’est, el riu de Puials el separa de la serra de Sant Joan, i, per l’oest, davalla per la serra de Sant Corneli 1 341 m alt fins a la Noguera Pallaresa La vegetació és formada per pinassa a les obagues fins a 1 100 m, seguida de pi rojal, que arriba fins a 1 600 m a la solana hi ha pi negre a partir de 1 700 m Els matolls s’estenen al…