Resultats de la cerca
Es mostren 296 resultats
art colombià
Art
Art desenvolupat al territori de Colòmbia, particularment des de la colonització.
Anteriors a l’època colonial, són remarcables la civilització megalítica de San Agustín i les orfebreries quimbaya i txibtxa L’art colonial de Colòmbia, a diferència del d’altres països llatinoamericans, representa una ruptura amb la tradició artística ameríndia Hom en troba manifestacions interessants en les ciutats fundades pels castellans, sobretot a la capital, Bogotà catedral, començada al segle XVI convent de San Francisco, segle XVI temples de la Compañía de Jesús, de San Agustín i del Sagrario, tots tres del segle XVII, i a Popayán església de San Francisco, segle XVIII, Tunja…
Sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans contra Turquia i Espanya
El Tribunal Europeu dels Drets Humans TEDH condemna Turquia per vulneració de drets fonamentals al diputat i dirigent kurd Selahattin Demirtaş, copresident del Partit Democràtic dels Pobles HDP, empresonat des del 2016, i n’ordena l’alliberament El mateix dia el TEDH condemna també l’Estat espanyol en donar la raó a l’activista espanyol Agustín Toranzo, condemnat el 2011 per un tribunal després d’haver acusat dos policies d’haver-lo torturat
Josep Massot
Literatura
Cristianisme
Cronista.
Religiós augustinià 1657, es doctorà en teologia a Barcelona Fou prior de diversos convents del seu orde i rector del collegi de Sant Guillem de Barcelona Publicà un Compendio historial de los ermitaños de NPS Agustín, del Principado de Cataluña, desde los años de 394 hasta los añosde 1699 Barcelona 1699, mancat de crítica pel que fa a la part antiga, però molt útil en les biografies i notes de les èpoques més recents
,
província de Catalunya

Diputats de la generalitat de Catalunya (1359-1714)
©
Província
Demarcació administrativa que comprenia Catalunya prevista per la divisió administrativa provisional de la monarquia espanyola en províncies, decretada al maig del 1812 per les corts de Cadis; a causa de l’ocupació napoleònica no es pogué constituir mai.
Amb el restabliment, el 1820, de la constitució del 1812, la província i la diputació provincial de Catalunya foren de fet establertes un estudi de divisió provincial presentat a les corts el 1821 a base d’un projecte de Felip Bauzà i de José Agustín Larramendi dividia el territori en quatre províncies, de les quals la que tenia per capital Barcelona rebé el nom de província de Catalunya , però el projecte fou abandonat amb el restabliment absolutista 1823
Jaume Jordà
Historiografia catalana
Historiador.
Frare de l’orde de Sant Agustí, doctor i mestre en teologia, desenvolupà diversos càrrecs en els convents d’Alcoi, València i Castelló de la Plana Escriví un llibre sobre sant Agustí i un catàleg de sants augustinians En el camp de la historiografia publicà en tres toms la Historia de la provincia de la Corona de Aragón de la sagrada orden de los ermitaños del gran padre san Agustín 1704 dues edicions més el 1712
Pedro Menéndez de Avilés
Història
Mariner castellà.
El 1565 fou designat adelantado i governador de la Florida Hi fundà el fort de San Agustín i posà fi als intents francesos d’establir-s’hi Governador de Cuba 1567, pogué fer anar endavant els seus projectes de fortificar tota la costa de la Florida fundació dels forts de Santa Elena, Tampa, etc El 1574 fou nomenat capità general de la flota, per tal d’organitzar l’Armada Invencible, però morí mentre duia a terme aquesta tasca
Juan Álvarez
Història
Militar
Militar mexicà.
El 1810 s’uní a l’exèrcit insurgent de José M Morelos En proclamar-se la independència mexicana s’oposà a Agustín de Itúrbide i secundà el moviment republicà de Vicente Guerrero i d’Anastasio Bustamante Més tard lluità contra Santa Anna, amb qui finalment s’uní contra els invasors nord-americans 1846-47 Fou governador de l’estat de Guerrero 1850-53 i president de la república 1855 S'oposà sempre a Maximilià i a la invasió francesa 1861-67
pla d’Iguala
Política
Programa polític proposat per Agustín de Itúrbide per a dur a terme la independència de Mèxic
.
Antoni Agustí i Albanell
Antoni Agustí i Albanell segons un gravat del volum primer de les seves Opera Omnia (Lucca 1775)
© Fototeca.cat
Filosofia
Cristianisme
Dret
Eclesiàstic, historiador i humanista.
Vida i obra Fill del vicecanceller Antoni Agustí i de Siscar , net del regent de la cancelleria de Ferran II Jeroni Albanell i germà del militar i funcionari Jeroni Agustí i l’eclesiàstic Pere Agustí Estudià a Alcalá de Henares 1526-28 i traslladà a Salamanca, on es doctorà en dret civil el 1535 Continuà els estudis de dret a Bolonya 1535-37 i de grec i lletres a Pàdua 1537 El 1538 anà a Viena com a ambaixador el 1539, tornà a Bolonya, on rebé el grau de doctor en dret el 1541, i el 1544, nomenat auditor de la Rota 1544-61, passà a residir a Roma Prengué posició el 1550 en la controvèrsia…
,
Alma de Dios
Cinematografia
Pel·lícula del 1941; ficció de 74 min., dirigida per Ignasi F.Iquino.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Producciones Campa Barcelona ARGUMENT La sarsuela homònima de Carlos Arniches i Enrique García Álvarez GUIÓ A Campa, IFIquino FOTOGRAFIA Emilio Foriscot blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Emili Ferrer MUNTATGE Joan Serra MÚSICA Mestre Serrano SO Enrique de la Riva INTERPRETACIÓ Amparo Rivelles Ladrón de Guevara Eloísa, Guadalupe Muñoz Sampedro Ezequiela, Pilar Soler Irene, Manuel González Adrián, Luis Prendes Agustín, Pepe Isbert el tío Matías, Paco Martínez Soria Saturnino, Carlos Larrañaga Ladrón de Guevara el nen d’Ezequiela ESTRENA Barcelona,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina