Resultats de la cerca

Alfons jura com a rei a Saragossa, després de la renúncia de la seva mare, la reina Peronella, als seus drets dinàstics

Fill segon d’Alfons II Prosseguí la reconquesta i incorporà l’Algarve a Portugal El seu sobrenom prové de les reformes de tipus econòmic

Fill de Dionís I i d’ Elisabet d’Aragó Lluità primerament contra Castella però, reconciliat amb Alfons XI , gendre seu, ambdós venceren els benimerins a la batalla del Salado 1340 Ordenà la mort d’ Inés de Castro , casada en secret amb el seu fill Pere

A causa de la revolució liberal del setembre de 1868 hagué de fugir a França amb la resta de la família reial L’any 1870 rebé els drets a la corona gràcies a la renúncia d’Isabel II, mentre Cánovas del Castillo organitzava el partit alfonsí amb elements moderats i unionistes, que s’oposaven a la monarquia d’Amadeu I En ésser proclamada la República, tots els monàrquics, llevat dels carlins, passaren a les files alfonsines El cop d’estat de Pavía gener del 1874 acabà, de fet, amb la República, i el pronunciament de Martínez Campos Sagunt, desembre del 1874 permeté la restauració monàrquica…

Prengué el nom d’Alfons del Cor de Maria Estudià a Barcelona i a Palestina Mont-Carmel, on fou professor de literatura clàssica i llatina Tornà el 1929 i prosseguí l’ensenyament al convent de Palafrugell Baix Empordà fins que fou nomenat sotsprior del convent de Badalona 1933 Collaborà en la revista Amunt amb diversos articles i poemes Publicà l’opuscle La Mitja Lluna i el sionisme en pugna pel control de Palestina 1935 Li ha estat obert un procés de beatificació

Fill de Duarte I i d’Elionor d’Aragó Durant la seva minoritat governà el seu oncle, Pedro, comte de Coïmbra, amb la filla del qual, Isabel, es casà 1448 persuadit equivocadament que volia usurpar-li la corona, Alfons V lliurà contra ell la batalla d’Alfarroberia 1449, on el comte morí Continuà 1458-71 a l’Àfrica l’obra d’expansió de l’infant Enric el Navegant mort el 1460 Combaté a favor de la seva neboda Joana en la guerra per la successió de Castella, que acabà amb el tractat d'Alcáçovas A la ciutat de Coïmbra, fundà la primera biblioteca humanística portuguesa

Adoptà el cognom matern per raó d’haver heretat de la seva mare la baronia de Cocentaina i altres llocs dels Lloria Actuà com a coper en la coronació de Pere III 1336 Acompanyà el rei a la campanya de Mallorca 1343 Lluità contra els nobles de la Unió a València 1347 i participà en la batalla de Mislata Combaté també contra l’infant Ferran, marquès de Tortosa, quan aquest volgué envair les terres d’Alacant Fou intermediari en les aliances entre Aragó i Castella A Sardenya, prengué part en el setge de l’Alguer 1354, però emmalaltí i hagué de tornar a València, on morí, sense successió legítima…

Vida Com a crític s’inicià en "Cinema Revista cinematográfica quincenal" 1946-48 Després collaborà en publicacions com ara "Ritmo y Melodía" 1951, "Estilo", "Otro Cine", "Nuestro Cine" Madrid, "Jeune Cinéma" París, "Archivos de la Filmoteca" València, "Laye" 1950-54, "Índice de las Artes y las Letras" Madrid, en diversos dossiers dels weekends de Llanterna Màgica de Perpinyà 1961-66, i regularment en "Nou Horitzons", publicació del PSUC Fou també cofundador 1949 i director 1952-54 del Cineclub Universitari del SEU de Barcelona, i dirigí el Movie Club de l’Institut d’Estudis Nord-Americans D’…

Vida Desenvolupà la pràctica amateur en formats sempre de pas estret des del 1967 i més tard en vídeo, amb caràcter de creació personal i conreant tota mena de gèneres Els seus curts més rellevants són Reversió 1973, argumental premiat arreu pels seus valors poètics i narratius Ritual 1982, documental que s’emeté per la televisió francesa, i The Making-of the Film "Accident" 1992-95 vídeo, un reportatge del film de Jan Baca i Toni Garriga, que rebé la medalla d’or al Festival de Gran Bretanya 1998 També dirigí un parell d’obres de teatre amb el grup local Arlequí de Paper i…

Debutà a segona divisió el 2001, on arbitrà un total de 101 partits en 5 temporades Al setembre del 2006 xiulà per primera vegada a primera divisió Des de llavors, entre partits de Lliga, Copa del Rei i amistosos ha arbitrat més de 80 partits