Resultats de la cerca

Començà a actuar a dotze anys al Teatre Íntim d’Adrià Gual a Barcelona El 1900 formà part del repartiment que estrenà  La filla del mar d’Àngel Guimerà, amb Enric Borràs i Iscle Soler, que programà el teatre Romea El 1904 feu La morta de Pompeu Crehuet i també viatjà a Madrid amb la companyia de Borràs El seu inici fílmic data del 1904, quan, com a actriu de la companyia d’A Gual, participà en els Espectacles de Lluís Graner a la sala Mercè, en una sèrie de còmiques 1904-05 També fou una de les actrius de Films Barcelona, però sobretot treballà a les ordres de Gual durant la seva…

Estudià piano amb Carles G Vidiella, i composició amb Anselm Barba, Antoni Nicolau i Felip Pedrell Fou un dels pioners de la música catalana dins del moviment cultural de la Renaixença, juntament amb altres personalitats com Lluís Millet i Amadeu Vives Les seves Sis melodies per a cant i piano 1887 representen un dels primers exemples de lied català, juntament amb el cicle La Primavera 1880 de Felip Pedrell, autor del pròleg d’aquesta obra d’Alió Durant el mateix any publicà també un recull titulat Cinc cançons per a cant i piano En aquestes composicions Alió posà música a poemes d’Àngel…

Germà de Ramon Ramon i Vidales Company d’estudis i amic d’Àngel Guimerà, participà activament en el moviment catalanista i fou un partidari decidit de la Renaixença i un dels fundadors de La Jove Catalunya Llicenciat en dret, exercí de notari a Sarral 1872-84, a Montblanc 1884-88 i al Vendrell 1888-1900 Els seus estudis històrics se centren en les comarques on residí L’Arc de Barà 1894, Antiguas confrarias en la nostra parroquia y llurs festes populars 1896 i Memòria sobre els títols de les aigües de la Font de Tomoví que abasteix lo Comú de la vila del Vendrell 1897 Del seu…

Seguí la carrera militar, però el 1844 s’inicià com a actor professional al Teatre Principal de València, on estrenà un dels primers sainets valencians, Vicenteta la de Patraix 1845, adaptació d’una peça de Francesc Renart i Arús A partir del 1846 actuà amb regularitat al Principal de Barcelona en sainets de Robrenyo, Renart i altres autors, i al Liceu, en La Passió 1852 Del 1857 al 1862 actuà sovint als teatres Principal i Princesa de València, en què esperonà l’aparició de nous autors dramàtics valencians, com Rafael M Liern Entre el 1869 i el 1879 actuà al Romea de Barcelona com a primer…

Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, primer dins dels ensenyaments menors, en pintura decorativa 1889-93, i posteriorment en els estudis superiors de pintura, escultura i gravat 1895-97 A l’escola fou deixeble de l’escultor Manuel Fuxà i Leal, i coincidí amb Pablo Ruiz Picasso, amb qui compartí taller Cap a vint anys continuà la seva formació artística a París, on començà a realitzar figures de caràcter naturalista, especialment de personatges del món de la cultura que començaven a ésser reconeguts, i participà al Saló oficial 1901-03 i 1905-08, amb menció honorifica el 1906…

Fou el primer grup obertament catalanista, amb matisos radicals, i en certa manera precedent de la Unió Catalanista Entre els fundadors, tots ells participants destacats del moviment de la Renaixença , hi figuren Àngel Guimerà , Pere Aldavert , Josep Roca i Roca , Francesc Matheu i Fornells , Antoni Aulèstia i Pijoan , Joan Montserrat i Archs , Pere Nanot i Renart , Ramon Picó i Campamar , Joaquim Riera i Bertran , Francesc Manel Pau, Francesc Ubach i Vinyeta , Andreu Balaguer i Merino i Jaume Ramon i Vidales El nucli inicial s’amplià amb l’entrada, al final del…

Llicenciat en interpretació per l’Institut del Teatre 1999, cursà seminaris de dramatúrgia a la Sala Beckett Amb la companyia Menudos, formada per exalumnes de l’Institut del Teatre i de la qual fou cofundador, escriví i dirigí les seves primeres peces, com ara La poesia dels assassins 1999 o Una habitació a l’Antàrtida 2001 L’any 2004 escriví Plou a Barcelona , que dirigí Toni Casares i que tingué gran ressò i versions en altres llengües Posteriorment, ha escrit altres textos, que ha dirigit ell mateix En destaquen, entre d’altres, Happy Hour 2004, Bales i ombres 2006, Somriure d’elefant…

Vida i obra De jove abandonà la carrera d’enginyer per dedicar-se a la pintura i a partir del 1903 al teatre, de la mà d’Adrià Gual i el seu Teatre Íntim Hi feu d’actor Èdip rei , de Sòfocles, adaptà al català obres estrangeres La festa dels reis , de Shakespeare i eventualment exercí d’autor El quart de la sort ,  La veritat sense contemplacions, 1922 En 1904-05 interpretà diversos curts de Segundo de Chomón per als Espectacles Graner de la sala Mercè, que sota la direcció de Gual integraven diverses arts, entre les quals hi havia el cinema Actuà també en films que aquest dirigí per a la…

Vida Estudià art dramàtic a Barcelona i treballà a Ràdio Barcelona i en les companyies de Carlos Lemos i Rafael Rivelles Excellí en els drames Maria Rosa , d’Àngel Guimerà, al costat de Núria Espert 1963, i en La dama enamorada , de Joan Puig i Ferreter, al costat de Teresa Cunillé El 1942 s’inicià en el món del doblatge, que prosseguí a Puerto Rico, on es traslladà el 1951 contractat com a cap de programació d’una emissora radiofònica fins el 1954, any en què ingressà a Radio El Mundo, i treballà després en el doblatge, el teatre i la televisió, per a la qual dirigí el doblatge…

El seu germà Camil li ensenyà les primeres nocions de solfeig Estudià harmonia i composició a Barcelona amb Josep Ribera Després d’un quant temps d’exercir de mestre de capella en un asil de Màlaga, ocupà el mateix càrrec a Barcelona al Collegi de Nostra Senyora del Loreto Fou un dels fundadors de l' Orfeó Català 1891, al qual dedicà les seves obres corals Es destacà especialment en el gènere teatral, gràcies al seu talent dramàtic i a la seva força lírica Algunes de les primeres obres seves són escrites en collaboració amb J Giménez, R Calleja i A Saco del Valle El 1895 estrenà al Teatre…