Resultats de la cerca

Fill d’una família camperola, a 19 anys es traslladà a Barcelona, on estudià a l’Escola de Belles Arts de la Llotja, com a deixeble dels pintors Ramon Calsina, Francesc Labarta, Lluís Muntaner i Antoni Vila i Arrufat Si bé al llarg de la seva vida cultivà diferents tècniques artístiques l’aquarella, la pintura a l’oli, el dibuix, la pintura sobre ceràmica, la xilografia, fou principalment reconegut com a muralista Són seus els frescs d’una quarantena d’esglésies, capelles i altres edificis arreu de les comarques catalanes, però amb especial incidència a les de Tarragona Valls —el primer que…

Vinculat al catalanisme universitari, contribuí a crear 1946 la Joventut Catalana Democràtica i, l’any següent, la Joventut d' Unió Democràtica de Catalunya Actiu opositor al franquisme, fou membre de l’executiu de la Unió Europea Democràtica-Cristiana i impulsà empreses culturals com l’editorial Nova Terra o la revista Oriflama President de l’Associació d’Amics de les Nacions Unides, membre de Justícia i Pau i secretari de l’Equip Demòcrata-Cristià de l’Estat espanyol, el representà en les negociacions per a la reforma política, i el 1977 fou l’únic diputat i líder virtual d’UDC El 1978…

Vinculat a l’atletisme, fou un dels fundadors del Catalunya Atlètic Club 1917 i de la secció d’atletisme del Futbol Club Barcelona 1915 Impulsà la creació de la cursa Jean Bouin 1920 Presidí les federacions catalana 1922 i espanyola d’atletisme 1927-33 Fou redactor en cap de La Jornada Deportiva 1921-25, i director de La Raza 1922 i Sports 1923 També treballà a L’Esport Català 1925-27 Participà en l’organització de l’Olimpíada Popular 1936

Presidí la secció de muntanya de la Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona 1986-92 i formà part la de junta de la secció d’espeleologia de la mateixa entitat 1988-92 També va ser membre de l’Assemblea de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1988-92 Establert a la població de Banyoles, formà part de la junta directiva del Club Natació Banyoles 2000-03 Posteriorment, presidí el club 2005-08 i en fou vicepresident 2008-09 El 2009, en representació del CN Banyoles, recollí la placa de plata del Reial Orde del Mèrit Esportiu També fou vicepresident de la Federació Catalana de Rem 2005-08 i…

Vida i obra Collaborà, entre altres publicacions, a La Creu del Montseny , La Renaixença , L’Avenç , Catalunya Artística  i Joventut , i dirigí la Revista Illustrada Jorba , de Manresa Es responsabilitzà de les edicions de les obres de Jacint Verdaguer Aires del Montseny 1901, i, conjuntament amb Lluís Carles Viada i Lluch, de La mellor corona 1902, un aplec pòstum de setanta-cinc poemes També participà assíduament als Jocs Florals d’arreu del territori català, on obtingué diversos premis De la seva producció, que té com a punt de partida el costumisme vuitcentista i que reflecteix el món de…

Vida i obra Llicenciat en filologia catalana, la seva vocació literària i el seu contacte amb cantants —participà del moviment de la Nova Cançó— el dugueren a emprendre una tasca recitativa força notable, producte de la qual són els discs Anton Carrera diu els seus poemes 1969, Anton Carrera 1971 i Piràmide 1974 La seva poesia primera, Poemes 1970 i Tribu 1973, té un caràcter popular i una clara intenció lírica i social, que esdevé més analítica i rigorosa formalment en Volum inevitable 1975, Les gestes essencials 1979 i Nívia 1981 Durant la dècada dels vuitanta, la seva poesia guanyà…

Vida Tercer fill dels onze que Antonín Ignatz Stamitz tingué amb Rozina Boërn, dugué a terme una tasca simfònica que impulsà de forma important el paper de la viola, el naixement del crescendo i el decrescendo orquestral i el desenvolupament del concepte de simfonia concertant Rebé les primeres instruccions musicals del seu pare i dels jesuïtes de Bohèmia 1728-34 Posteriorment estudià a la Universitat de Praga, però no es tenen gaires notícies d’aquest període Se sap que abandonà els estudis universitaris per dedicar-se al violí, i que el 1741 fou contractat a la cort de Mannheim En l’…

Llicenciat en ciències químiques a la Universitat de Madrid 1878, es doctorà en ciències naturals, i el 1880 formà part d’una comissió científica enviada al Marroc per a estudiar la flora i la fauna d’aquell país Posteriorment, estudià a París un curs d’antropologia al Museu d’Història Natural i, el 1892, obtingué la càtedra d’antropologia a la Universitat de Madrid, la primera d’aquesta disciplina a l’Estat espanyol El 1895 fou nomenat secretari del Museu de Ciències Naturals, on creà la Secció d’Antropologia, i entre el 1896 i el 1898 impartí cursos sobre antropologia d’Espanya a l’Escuela…

Vida i obra Professà en l’orde franciscà, a Girona, i, exclaustrat el 1835, exercí el ministeri en diferents parròquies Deixà compilats els seus poemes en una Collecció de poesies catalanes alguns de la seva època d’estudiant, però la majoria dels anys 1859-62, en vint-i-vuit quaderns manuscrits, ordenats per temes o gèneres marians i hagiogràfics, de Nadal, goigs, contra les doctrines de protestantisme i contra els jocs i els balls Complementàriament, hi inclou còpies de cançons populars catalanes En conjunt, suposen l’adhesió a la tradició popular i, sovint, molt estrictament vallfogonesca…

Vida Rebé les primeres lliçons de piano de la seva mare, però de molt petit, ja a Moscou, fou alumne d’A Villoing Aquest aviat el dugué a París, on conegué F Chopin i F Liszt Feu després una gira de concerts per bona part d’Europa, que durà fins el 1843 Tot seguit estudià composició amb S Dehn a Berlín al costat del seu germà Nikolaj 1844-46 Establert a Sant Petersburg fou pianista de la cort de la gran duquessa Helena En aquesta ciutat dirigí la Societat de Música Russa, i el 1862 fou un dels fundadors del conservatori, al capdavant del qual estigué durant dos períodes 1862-67 i 1887-91…