Resultats de la cerca

Després de limitar els termes municipals de Calmella i de Tellet, a l’esquerra, amb els de Sant Marçal i Teulís, a la dreta, desemboca, per l’esquerra, al Tec entre la Farga de les Ames i el Vilar a Reiners Prop seu hi havia hagut la cella benedictina de Sant Joan de Bossac, dependència al s XI, de l’abadia d’Arles

Fou professor al seminari de Prada i capellà de Prats de Molló És autor del recull La vall de Prats 1925 i d’una sèrie d’estudis d’erudició històrica, entre els quals Aperçu sur l’abbaye d’Arles-sur-Tech 1912, Notice historique sur Saint-Feliu-d’Avall 1917 i Notes de géographie historique sur le haut Vallespir 1926

Fou actiu a Arles, Avinyó i Ais, on realitzà les vidrieres de la capella de Sant Mitre a la catedral 1442 L’obra manifesta influències borgonyones, provençals i flamenques, la qual cosa ha donat base perquè hom la identifiqués amb la de l’anònim Mestre de l’Anunciació d’Ais 1442-45, bé que el problema no ha estat definitivament resolt

Lluità 1826-27 a Catalunya contra els malcontents i en 1839-40 contra els carlins preses de Morella i Berga El 1841, a Madrid, la seva defensa del palau reial impedí el rapte d’Isabel II pels moderats A la segona guerra Carlina destacà a la presa de Castelflorite 1849 i fou ascendit a mariscal de camp Fou governador militar de Lleida 1849-51 i dos cops capità general de Catalunya 1854 i 1858-62 el segon desféu el desembarcament carlí a Sant Carles de la Ràpita 1860 i capturà el pretendent Carles L’èxit li valgué el marquesat de Castelflorite El seu mandat a Catalunya fou més benèvol que els…

Estudià a Lió, on fou degà de l’internat i cap de clínica de la facultat De retorn a Perpinyà, fou cap de servei de l’hospital de Sant Joan Publicà una gran quantitat de treballs professionals Mecenes, escriví nombrosos articles sobre artistes Fou conseller de cultura de l’ajuntament de Perpinyà i un dels organitzadors dels festivals Casals a Prada, sobre els quals publicà Histoire des festivals et d’une amitié

S'hi installà vers el 820, amb el seu abat Miró, després de deixar la cella de Sant Martí, sota el castell d'Oltrera, on es formà originàriament la comunitat Fundà les celles de Sant Martí de Montforcat, Sant Hilari i Sant Martí de Fonollà El 1109 la comtessa Ava, regent del Rosselló, l’uní a Santa Maria de la Grassa Al segle XIII inicià una etapa de decadència, fins que el 1592 fou unit al monestir d’Arles Des d’aleshores els abats d’Arles s’anomenaren també abats de Sant Andreu de Sureda La sèrie d’abats, alguns simples prebendaris nomenats pel rei, fou continuada fins el 1801 A l’antic…

Aquesta església era una de les celles més antigues ecclesia S Johannis de Riardo , 820 creades pels monjos de Santa Maria de Vallespir Arles Era situada a l’oest del castell de Rard, a la vora de la carretera que conduïa al Voló per Sant Joan la Cella Les pluges del mes de juny del 1765 la feren esfondrar sobre el camí i les ruïnes foren enderrocades el mateix any

Antecedents de la prehistòria a la fi del Baix Imperi Dolmen de la balma de Na Cristiana l’Albera, l’any 1993, quan s’hi practicaven excavacions J Castellví No fa gaires anys que la coneixença de l’ocupació humana al territori del Vallespir, pel que fa a èpoques prehistòriques, es limitava a uns escassos jaciments arqueològics en coves, com a Montboló o Can Pei Montferrer, i a unes prospeccions efectuades en jaciments a l’aire lliure situats prop del Voló i dirigides per J Abélanet Més recentment, dos equips d’investigadors han iniciat una sèrie de prospeccions arqueològiques de manera…

Foren confirmats pel capítol general de l’orde celebrat a Arles el 1320 El nucli principal és constituït pels Costums de Lleida, bé reproduïts literalment, bé adaptats i en alguns punts esmenats i rectificats L’ordre de prelació de les fonts establert fou capítols aprovats, constitucions de Catalunya, usatges i dret comú, amb el benentès que no pagarien cugucies, intesties ni eixorquies Aquests costums, caiguts en desús, foren gradualment substituïts pel dret general de Catalunya

Situació Aspecte des del costat sud-est de l’antiga església parroquial de la població, avui en ruïnes, però consolidada fa alguns anys per una associació local ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Sant Martí és situada a llevant del nucli de població de Cortsaví Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 28′ 8″ N - Long 2° 35′ 34″ E Per a arribar-hi cal agafar la carretera D-43 que parteix d’Arles i passa per Cortsaví 1 km abans d’arribar a aquesta darrera població, a poques passes de la carretera i a mà dreta, hi ha l’església de Sant Martí JBH Història L’església de Sant Martí fou el…