Resultats de la cerca

S’inicià al Centre Gimnàstic Barcelonès amb Olga Dalmau com a entrenadora També s’entrenà a les ordres d’Armand Álvarez i Jordi Campany i competí pel Club Atlètic Vic Els anys vuitanta aconseguí diversos podis en Campionats de Catalunya, en 100 i 200 m El 1992 guanyà el títol català de 4 × 100 m i el Campionat d’Espanya de 200 m Disputà un torneig internacional amb la selecció espanyola

Exercí al Club Esportiu Mediterrani entre el 1949 i el 1978, i forjà campions de Catalunya i d’Espanya com Maria Rosa Vicente, Ramon Benito, Armand Casado o Joan Agut Rebé nombrosos premis com la placa al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Natació 1960 el de millor entrenador català 1965 el premi anual del Collegi Estatal d’Entrenadors 1970, i la medalla d’or de Serveis Distingits de la Federació Espanyola de Natació 1972

De periodicitat mensual, hi collaboraren Isaac Puente, Frederica Montseny, David Díaz, etc Fou continuadora immediata d' Ética Barcelona, 1927-29 Editada a Sants, propugnà un anarquisme individualista influït per E Armand i H Ryner, i s’acostà al naturisme, especialment els anys 1932-34, que impulsà una campanya a favor del nudisme, sobretot a iniciativa del seu director León Dróvar i de Leandro Vargas Incidí també en temes com la llibertat sexual, els mitjans anticonceptius i l’eugenisme

Es transformà en diari del matí el 2 d’octubre de 1929, i de nou en vespertí el 25 de novembre de 1931 Malgrat el prestigi del director i la brillant redacció que aplegà, no aconseguí d’arrelar en el públic i desaparegué el 21 de gener de 1933 Es declarà liberal i democràtic, amb finalitat informativa En foren redactors i collaboradors, entre altres, Josep MMassip, Ambrosi Carrion, Manuel Brunet, Domènec Guansé, Felip Graugés, Armand Obiols i Manuel Valldeperes

S’inicià al Club Atletisme Gavà i posteriorment competí per a l’ISS-l’Hospitalet 2005-09 i l’Agrupació Atlètica Catalunya 2009-11 El 2003 ingressà a la Residència Blume i s’especialitzà en les curses de tanques Les quatre primeres temporades s’entrenà a les ordres d’Armand Álvarez i les dues últimes, amb Ricard Diéguez Assolí els Campionats de Catalunya de 400 m en pista coberta i a l’aire lliure 2007 i de 400 m tanques 2008

Entre els seus titulars cal esmentar Charles de Rohan París 1715 — 1787, mariscal de França 1758, amic de Lluís XV i de la marquesa de Pompadour i ministre d’estat El seu germà Armand de Rohan París 1717 — Saverne 1756 fou conegut com el cardenal de Soubise L’anomenat palau o hotel de Soubise, a París, rebé aquest nom pel fet d’haver-lo adquirit 1700 François de Rohan, príncep de Soubise, que el reconstruí, i fou des del 1808 seu dels arxius generals de l’Imperi

Pretenia ser el referent català d’Unión Española, organització monàrquica dirigida per Joaquín Satrústegui a Madrid El seu cap més visible fou l’heraldista Armand de Fluvià Dins del món monàrquic català, dispers i poc estructurat, constituí el collectiu més actiu i dinàmic Dotat d’una organització interna mínima, fou l’únic amb contactes fluids i periòdics amb organitzacions catalanes antifranquistes clandestines Edità Acción Monárquica Catalana entre el gener de 1969 i el febrer de 1974 entre el setembre de 1969 i el juliol de 1970 es catalanitzà

Amb diferent denominació Art et Essai, Art Houses, Films Clubs, Studios s’han estès arreu del món des de la fundació, a París, el 1926, del Studio des Ursulines, per Armand Tallier Als Països Catalans la modalitat no fou introduïda fins el 1967 L’activitat dels cinemes d’art i d’assaig vacilla entre la comercialitat i el compromís cultural, i han contribuït a l’expansió i la defensa del film d’autor Arreu del món són federats al CICAE Confederació Internacional de Cinemes d’Art i d’Assaig, amb seu a París

Inicialment una companyia extractora de dimensions modestes, el 1957 Armand Hammer n'esdevingué el principal accionista i la convertí en capdavantera en el sector mitjançant l’adquisició d’altres empreses, i l’explotació de nous pous El 1961 aconseguí una concessió avantatjosa del govern libi, que consolidà la seva posició fins el 1970, que el sector fou nacionalitzat El 1986 adquirí Midcon Corporation, empresa que controlava el principal gasoducte dels EUA, i expandí el negoci en diferents branques, especialment la mineria i la química El seu mercat és bàsicament el de l’…