Resultats de la cerca
Es mostren 172 resultats
Ricard Lamote de Grignon i Ribas

Ricard Lamote de Grignon (a la dreta), amb R. Gerhard, A. Grau, J. Gibert i Camins, E. Toldrà, M. Blancafort i B. Samper
© Fototeca.cat
Música
Cinematografia
Compositor i director d’orquestra.
Vida Format musicalment amb el seu pare, Joan Lamote de Grignon i Bocquet , des de la infantesa continuà la seva formació al Conservatori del Liceu, on estudià violoncel amb J Raventós i B Gálvez, i piano amb JB Pellicer i Frank Marshall Des de molt jove exercí com a violoncellista a l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i a l’Orquestra Simfònica de Barcelona A la Banda Municipal de Barcelona, reorganitzada pel seu pare des del 1914, hi obtingué una plaça de percussió i teclat el 1926, i el 1932 guanyà per oposició el càrrec de sotsdirector El 1931 es feu càrrec de l’Orquestra…
, ,
Antonio Ruiz-Pipó
Música
Compositor andalús.
Estudià cant gregorià, harmonia, piano i música de cambra a l’Escolania de Nostra Senyora de la Mercè de Barcelona, i posteriorment fou alumne d’A de Larrocha a l’Acadèmia Marshall i J Cercós Els anys cinquanta estudià a l’École Normale de Musique de París amb A Cortot, B Bascouret i Y Nat Simultàniament estudià composició i orquestració amb S Bacarisse i M Ohana, i a Barcelona tingué com a mestre M Blancafort En aquesta època inicià també la seva carrera internacional com a concertista de piano Feu de jurat en nombrosos concursos i fou professor de piano i d’estètica a l’École…
noucentisme
Música
Terme introduït per Eugeni d’Ors l’any 1906 per a denominar una tendència sorgida en la literatura i les arts plàstiques catalanes al principi del segle XX.
El noucentisme s’oposa al Romanticisme, al modernisme i als corrents d’avantguarda posteriors per la seva cerca d’una mesura d’arrel clàssica Enfront dels excessos expressius i de la fantasia incontrolada de moviments contemporanis, els noucentistes cercaven un art racional i lúcid, atent també a les coses petites de la vida quotidiana En música la paraula no és tan utilitzada, però és evident que determinats compositors catalans de l’època escriviren la seva música, o una part, partint d’ideals anàlegs Potser el cas més clar el representa l’òpera El giravolt de maig , d’Eduard Toldrà, amb…
Castells del Berguedà anteriors a l’any 1300
Art romànic
Mapa del Berguedà amb la senyalització dels castells dels quals tenim notícia anteriors a l’any 1300 MD Santandreu-R Serra Avià Castell d’Avià Torre de defensa d’Obiols Castell de Clarà Bagà Bagà Vila de Bagà Castell de Faia Berga Castell de Berga Castell de Madrona o Castellberguedà Casserres Castell de Casserres Castell de l’Areny Castell de l’Areny Castellar del Riu Castell d’Estela Castell de Tersà Castellar de n’Hug Castell de Castellar de N’Hug Castell de Meranges Cercs Castell de Blancafort Castell de Puigarbessós L’Espunyola Castell de l’Espunyola Fígols Vell Castell de…
vall d’Àger

Vall d’Ager (Noguera)
© Fototeca.cat
Depressió tectònica enclavada, al NE de la Noguera, entre el Montsec d’Ares i els relleus muntanyosos que separen la vall de la Depressió Central Catalana i recorreguda per una línia de dislocació que posa en contacte les roques calcàries del Montsec amb les margues eocenes del fons de la vall.
En són els límits, a l’E, la Noguera Pallaresa que la separa de la vall de Meià, la seva continuació i, a l’W, la Noguera Ribagorçana, les quals travessen aquesta regió pels congosts, difícilment practicables, dels Terradets i Camarasa, a la primera, i de Mont-rebei, Fet i Blancafort, a la segona, actualment emplenats, en bona part, per embassaments hidroelèctrics el tren, amb el recurs de nombroses foradades, segueix l’artèria fluvial pallaresa La carretera de Lleida al Pallars travessa l’alineació muntanyosa que limita la vall al S pel coll d’Àger 909 m alt i, bé que penetra a la conca de…
Ricard Viñes i Roda
Ricard Viñes, a l’esquerra, amb Maurice Ravel
© Fototeca.cat
Música
Pianista.
El 1885 es traslladà a Barcelona, on durant dos anys Joan Baptista Pujol li feu classes particulars de piano, atès que encara no tenia l’edat per a ingressar a l’Escola Municipal de Música Ho feu el 1887 i aconseguí el primer premi de piano Aquest mateix any, animat per I Albéniz, viatjà a París i hi estudià piano amb ChA de Bériot i teoria amb A Lavignac al conservatori Fou condeixeble i amic d’Enric Granados, amb el qual compartí els primers anys d’estada a la capital francesa, que, a partir d’aquell moment, fou el centre de la seva activitat al llarg de gairebé mig segle El 1894 fou primer…
,
Castells i edificacions militars del Vallès Oriental anteriors al 1300
Art romànic
Mapa del Vallès Oriental amb la senyalització de totes les fortificacions anteriors al 1300 de les quals es tenen notícies A Pladevall Aiguafreda Casal de Cruïlles Bigues i Riells Castell de Montbui Casal de Bigues Caldes de Montbui La vila de Caldes de Montbui Pont de Caldes La Torre Roja La Torre Vella Despoblat del Prat de Dalt Cànoves i Samalús Castell de Cànoves Castellcir Castell de Castellcir La Torrassa dels Moros Turó de Vilacís Casal dels Santa Coloma Castell de Marfà Castellterçol Castell de Castellterçol Castell de Castellet El Figueró-Montmany Castell de Montmany Les Franqueses…
Lluís Bertran Nadal i Canudas

Lluís Bertran Nadal i Canudas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Entre el 1874 i el 1880 feu estudis de medicina, filosofia i lletres i dret, que no completà, a la Universitat de Barcelona Treballà com a administrador del balneari Blancafort de la Garriga Promogué la Gazeta Vigatana i collaborà a la Gazeta Montanyesa i La Veu del Montserrat de Vic, i a La Renaixença , La Illustració Catalana i La Illustració Llevantina , entre altres publicacions Fou fundador i primer president de la societat Catalunya Vella, professor d’història de Catalunya dels Estudis Universitaris Catalans, en substitució, a partir del curs 1905-06, de Francesc Carreras…
,
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
OBC
Música
Institució musical fundada a Barcelona el 1967 amb el nom d’Orquestra Ciutat de Barcelona, que adoptà el nom actual el 1994.
Substituí l’antiga Orquestra Municipal de Barcelona en l’organització de temporades d’abonament i dels concerts populars dels diumenges al matí al Palau de la Música Catalana Hi collaboren solistes i directors internacionals Antoni Ros i Marbà en fou el director titular fins el 1978 Posteriorment han ocupat el càrrec Salvador Mas 1978-81, novament Ros i Marbà 1985-86, Franz Paul Decker 1986-91 i Luis Antonio García Navarro 1991-93 Després d’una etapa sense director titular, ocuparen el càrrec Lawrence Foster 1996-2002, Ernest Martínez Izquierdo 2002-06, Eiji Oue 2006-10, Pablo…
Maria Canals i Cendrós

Maria Canals i Cendrós
© Palau de la Música
Música
Pianista.
Cursà estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb el seu pare, Joaquim Canals, i amb Lluís Millet, i es perfeccionà amb Ricard Viñes i Roda , del qual heretà la tradició musical francesa Acabada la carrera musical inicià una intensa activitat concertística arreu d’Europa i de l’Estat espanyol L’acompanyaren, entre d’altres, les orquestres de París, Lausana, Sanremo i Barcelona, amb Brün, Maurice Le Roux, Jacques Bovy, Desarzens, Eduard Toldrà, Pich Santasusana, Farina i altres directors de renom Del seu ampli repertori destaquen les estrenes d’algunes de les obres dels compositors…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina