Resultats de la cerca

Els camins dels segles XVI i XVII El mapa de camins adjunt s’ha elaborat a partir de la informació viària de quatre guies de camins dels segles XVI i XVII Es tracta dels repertoris del valencià Pero Juan de Villuga 1545-46 i d’Alonso de Menese 1576, de l’ Itinerario d’Ottavio Cotogno 1608 i de la Guia de Giuseppe Miselli 1684 L’obra més significativa és el Repertorio de todos los caminos de España hasta agora nunca visto , de Villuga, que pot ser considerada com la primera guia de camins dels Països Catalans i d’Espanya, vigent més d’un segle El Repertorio de Menese és menys original però…

El descodificador de Viterbi utilitza mesures de similaritat , entre el senyal rebut amb errors i els possibles camins en el diagrama de Trellis del codificador, eliminant opcions camins en el diagrama de Trellis i prenent finalment decisions sobre els símbols amb més possibilitat de haver-se transmès, qué són els que interpreta com a dades correctes

Era patrimoni de la corona després, de l’estat i construït a expenses seves Posava en comunicació poblacions importants i, bé que a les regions de muntanya hi ha camins de bast considerats camins rals , el prototip d’aquest camí s’ajustava al trànsit de vehicles És anomenat en algunes comarques camí general Eivissa o camí seguit Llitera

Aquesta utilització sol ésser comuna i general, bé que en determinats casos pot ésser privativa d’algú mitjançant l’atorgament per l’administració pública d’una concessió i el pagament d’una taxa o cànon

Participà com a progressista en la revolució del 1854 i fou elegit diputat per Zamora Lluità el 1856 contra O'Donnell i hagué d’exiliar-se a França Tornà poc temps després i fou elegit novament diputat L’any 1863 adquirí i dirigí el diari La Iberia Conspirà amb Prim i hagué de fugir a Portugal, des d’on passà a Anglaterra i a França Preparà la rebellió dels sergents de la caserna de San Gil, a Madrid 1866, que fracassà condemnat a mort en rebellia, pogué fugir a França L’any 1868 s’uní a Serrano i fou un dels caps del moviment revolucionari Ministre de governació amb Serrano i amb Prim i…

El lletsó fi , o petit Stenerrimus , biennal, de 20 a 40 cm, té fulles pinnatisectes i capítols grocs creix en parets, en vores de camps i camins, etc El lletsó oleraci Soleraceus , anual, de 30 a 80 cm, té fulles runcinades i flors grogues viu en terres de conreu i en marges de camps i camins El lletsó punxós Sasper , anual, de 30 a 90 cm, té fulles sinuades, dentades i espinuloses, i capítols grocs es fa en conreus

Pot ésser una simple sendera, un camí de bast i també de carro No és condicionat per la importància del corrent, i, per això cal distingir-lo del  camí de sirga , que és exclusiu dels rius que permeten el trànsit de barques El fons de les valls principals de muntanya és recorregut de llarg a llarg per camins que passen ara a l’una riba ara a l’altra, salvant el corrent fluvial a gual, per passeres o per mitjà de ponts, i són típics camins riberencs

El plantatge coronat Pcoronopus és més conegut amb el nom de cervina El plantatge de ca o matafoc Psempervirens és una mata de 10 a 40 cm d’alçària, de fulles linears oposades i d’espigues ovoides es fa en vores de camins, marges de conreus, erms, etc El plantatge gros o de fulla ampla Pmajor és una herba perenne, de fulles ovals, estretides en pecíol i en forma de roseta, i d’espiga llarga creix en sòls nitrogenats humits El plantatge lanceolat o de fulla estreta Planceolata és una herba perenne, de fulles lanceolades en roseta i d’espiga curta habita prats, llocs…