Resultats de la cerca
Es mostren 420 resultats
Miquel Fullana
Història del dret
Jurista.
Doctor en drets, fou catedràtic de les Institucions i de prima a la Universitat de Mallorca i oïdor de l’audiència de Mallorca Actiu partidari de Carles d’Àustria, després de la guerra de Successió s’hagué de retirar de la vida pública i es féu eclesiàstic, i fou rector de Puigpunyent i de Llucmajor Escriví diversos treballs i allegacions jurídiques
Julià Ballester
Cartografia
Cartògraf, paborde de la catedral de Mallorca.
Estudià teologia i lleis Secretari d’Antoni Despuig, l’acompanyà quan aquest era auditor a Roma, i després quan fou nomenat arquebisbe de Sevilla Deixà inèdita una descripció de la catedral de Sevilla i una notícia històrica i genealògica de la casa Despuig Ram de Montoro Però la seva obra més coneguda és el mapa de l’illa de Mallorca, gravat per Josep Montaner el 1785 i patrocinat pel futur cardenal Despuig, el qual hi afegí una notícia històrica sobre els pobles de Mallorca
Joan Ballester
Cristianisme
Teòleg i general dels carmelitans.
Estudià a París, on explicà 1348 les Sentències i Sagrada Escriptura L’any 1358 fou nomenat general del seu orde al capítol de Bordeus convocà els capítols generals de Trèveris 1362, de Montealbano Llombardia, 1366, de Montpeller 1369, on promulgà unes noves constitucions de l’orde, conservades a la Biblioteca Vaticana, i d’Ais de Provença 1372 Compilà les seves lliçons de teologia en un comentari Super libros sententiarum És autor, entre d’altres obres, del De bello forti militantis Ecclesiae et Antichristi sive de novissimis temporibus, impugnació, sembla, de les doctrines dels fraticels És…
Joan Veny i Clar

Joan Veny i Clar
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Després de fer estudis a les universitats de Barcelona, Lovaina i Poitiers, es doctorà en filologia romànica el 1956, amb una valuosa tesi sobre els parallelismes lèxics en els dialectes catalans, publicada a la Revista de Filología Española en 1958-60 Catedràtic d’institut, professor adjunt de lingüística romànica des del 1955 i catedràtic de dialectologia catalana 1983, i a partir del 2002, catedràtic emèrit a la Universitat de Barcelona, ha pres part en nombrosos congressos i ha publicat articles sobre lingüística catalana —especialment sobre dialectologia i etimologia— a la Revue de…
,
ses Covetes
Caseria
Caseria de la marina de Campos (Mallorca), vora un promontori que separa la platja des Trenc i l’arenal de sa Ràpita (en total, 5 km de platges).
Sorgí a la segona meitat del s XIX com a centre d’estiueig de famílies de Campos Porreres i Montuïri, en terres de l’antiga possessió de Torremarina Hi ha unes pedreres que foren emprades per a la construcció de les muralles de Palma
sa Ràpita
Nucli residencial del municipi de Campos (Mallorca), situat a la costa, vora l’antiga torre de sa Ràpita (o de son Durí, construïda el 1595), a ponent de l’arenal de sa Ràpita
.
És nucli d’estiueig dels habitants de les viles properes, especialment de Campos, iniciat al darrer terç del s XIX
sa Marina
Sector costaner de migjorn de Mallorca comprès entre es Pla, el massís de Randa i les serres de Llevant fins a la punta de n’Amer, exclosa la península d’Artà i exceptuant el salobrar de Campos.
Forma una plataforma estructural vindoboniana, horitzontal al sector de Llucmajor on la plataforma pot assolir 13,5 km d’amplària i inclinada a la mar des de la serra de Llevant ses Salines de Santanyí, Santanyí, Felanitx, Manacor, on rarament assoleix 4 km Hom ha considerat que cal excloure'n les terres on s’han superposat, dominants, els sediments i les dunes del Quaternari En aquest sentit, l’horta de Campos s’interposa entre sa Marina de Llucmajor i sa Marina de Llevant Històricament, però, sa Marina era molt més àmplia un document del 1348 hi situa, a més dels municipis…
Cels Gomis Mestres

Cels Gomis Mestres
Enciclopèdia Catalana / David Campos
Excursionisme
Folklore
Excursionista i folklorista.
Recopilà nombroses dades folklòriques i geogràfiques que divulgà en escrits i articles al butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana, entitat de la qual havia estat delegat a diverses poblacions, a més d’haver-ne fundat i presidit una delegació a Figueres Inicià la collecció de llibres “Biblioteca Folklòrica” de l’entitat Un cop constituït el Centre Excursionista de Catalunya, continuà la seva tasca divulgativa i les collaboracions en el butlletí de l’entitat Des del 1876 es dedicà fonamentalment a estudis folklòrics catalans
Antoni Careta i Vidal

Antoni Careta i Vidal
© Fototeca.cat / D. Campos
Teatre
Literatura catalana
Escriptor.
Menestral, fou membre de La Jove Catalunya i collaborà amb escrits literaris i patriòtics en La Bandera Catalana , publicació de la qual fou director, L’Escut de Catalunya , La Renaixença i La Illustració Catalana Amic de Francesc Pelagi Briz, tingué un paper molt destacat en les revistes que aquest creà, Lo Gai Saber que dirigí en 1878-80 i Calendari Català on publicà una sèrie de biografies d’escriptors de la Renaixença , i de les quals fou molts anys secretari de redacció El 1860 estrenà la comèdia de costums en vers Vells i joves escriví també, en el mateix gènere Tot per ella 1894,…
,
Adrià Gual i Queralt

Adrià Gual i Queralt
© Fototeca.cat / D. Campos
Cinematografia
Teatre
Educació
Literatura catalana
Pintura
Autor dramàtic, director d’escena, pintor i pedagog.
Estudià dibuix i pintura amb Pere Borrell i treballà en el taller de litografia del seu pare, que abandonà el 1901 per dedicar-se íntegrament al teatre Com a artista plàstic, la influència del seu mestre l’abocà de primer a un realisme rigorós Taller de litografia Gual , oli del 1890 Barcelona, coll Albert Oller Tot i que més tard s’adherí al grup postmodernista de la Colla del Safrà ~1893-96, aviat se centrà en un Modernisme típicament esteticista dins aquest estil feu diversos cartells d’arabesc curvilini i complex que palesen una gran exquisidesa i sensibilitat Quarta Exposició de Belles…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina