Resultats de la cerca
Es mostren 307 resultats
Guillem Forteza i Valentí
Literatura catalana
Poeta i crític literari.
Vida i obra Fou batxiller en dret per la Universitat de Barcelona 1851 Afectat de malalties venèries i de dipsomania, portà una carrera professional inestable, a l’Arxiu Municipal de Barcelona 1856, al del monestir de San Isidoro del Campo, de Sevilla 1859, al de l’Academia de la Historia de Madrid 1861 i als estatals d’Alcalá de Henares 1866 i del Regne de Mallorca Collaborà a la premsa de Palma “Diario de Palma”, “El Palmesano”, a la de Barcelona “Revista de Cataluña”, i, en la dècada dels seixanta, a la de Madrid, en què, juntament amb l’obra Algunas observaciones acerca del estado actual…
Josep Maria Padró i Vila
Cinematografia
Exhibidor.
Vida S’introduí en el món de l’espectacle arran de la construcció del teatre Comedia de Barcelona impulsat per l’entitat Espectáculos, SA, grup que creà el 1935 amb la participació de Ferran Fuster i Fabra, Florián i Víctor Dora, i Pius M Vergés El teatre no s’inaugurà fins el 1941, a causa del llarg parèntesi de la guerra Al final del 1960, el Comedia es transformà en cinema i s’inaugurà amb l’estrena de Parany a mitjanit Midnight Lace , 1960, David Miller en castellà Un grito en la niebla El 1983 s’obriren dues noves sales i el 1985 se n’amplià la capacitat amb l’habilitació de dues sales…
Esquerra Verda de Gavà
Partit polític
Partit local de Gavà promogut a l’abril de 1991 per Josep Capmany, Daniel Condeminas, Telesforo Toval, Inocente Cordero i Rosa M. Ivern.
Fou creat per tal que Esquerra Republicana de Catalunya, el Partit dels Comunistes de Catalunya i Alternativa Verda-Moviment Ecologista de Catalunya concorreguessin conjuntament en les eleccions municipals d’aquest any
premi Sant Jordi
Premi de novel·la en llengua catalana atorgat anualment per Òmnium Cultural.
Fou creat el 1947 amb el nom de premi Joanot Martorell , i l’any 1960 canvià el nom per l’actual El premi fou lliurat durant la Nit de Santa Llúcia fins a l’edició del 2024, i l’obra guanyadora es publica l’any següent Entre el 1982 i el 2017, Fundació Enciclopèdia Catalana copatrocinà la concessió del guardó Del 2002 al 2017 Edicions Proa tingué en exclusiva la publicació de la novella guanyadora, i del 2018 al 2020 la publicació passà al Grup Enciclopèdia Catalana El 2021 Edicions Proa recuperà de nou l’edició de les novelles guardonades El novembre del 2025 s’…
Junta de Comerç de Barcelona
Edifici de la Llotja de Barcelona, que fou seu de la Junta de Comerç de Barcelona
© Fototeca.cat
Economia
Institució rectora de l’activitat comercial i industrial catalana, creada a Barcelona el 1758.
Tenia com a precedents dues juntes de nom semblant, creades el 1692 i el 1735 per tal de reactivar l’economia catalana junta de comerç Fou fundada arran de la restauració del cos de comerç de Barcelona, autoritzada, després de moltes peticions, per Ferran VI d’Espanya Carles III en confirmà la creació 1760 i n'aprovà les ordenances 1763 El marquès de La Mina, capità general de Catalunya, es negà a cedir-li l’edifici de la Llotja, però el seu successor, comte de Ricla, l’hi cedí 1767 en canvi d’una quantitat destinada a obres públiques La Junta tenia jurisdicció damunt tot el Principat de…
Pere Masdéu i Rovira
Cinematografia
Fotògraf i realitzador.
Vida El 1929 fou un dels fundadors de l’Agrupació Fotogràfica de Tarragona i el 1947 es feu membre de l’AFC a Barcelona, de la qual fou sotspresident 1951-52 La seves fotografies artístiques s’exposaren amb assiduïtat i aconseguí un bon nombre de guardons També practicà el fotoperiodisme per a diferents publicacions Membre de la Secció de Cinema Amateur del CEC, a mitjan dècada del 1960 inicià una sèrie de vuit curtmetratges en 16 mm intitulada Homes dels Països Catalans , que dirigí amb la collaboració dels també fotògrafs i tècnics Martí Gasull i Avellan, Pere Pol i Mas i Pere Barceló i…
Jaume Martí i Olivella
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i crític literari.
Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filologia anglesa 1976 i catalana 1983 El 1976 se'n anà als Estats Units per aprofundir i ampliar-hi els estudis de literatura Obtingué el doctorat en literatura comparada a la Universitat d’Illinois, on fou professor de llengua i literatura catalanes i espanyoles 1976-86 Hi continuà com a professor en el mateix àmbit a la Universitat de Califòrnia, Los Angeles 1986-87, a Texas a l’A M University 1987-89 i al Reed College 1989-95, a l’Allegheny College 1995-99, a la State University of New York, Albany 1999-2003 i a la University of…
,
Pont Blau

Exemplar número 22 de la revista Pont Blau
Publicacions periòdiques
Revista cultural en català publicada a la ciutat de Mèxic (1952-63).
De periodicitat mensual i un tiratge d’un miler d’exemplars, se subtitulava Literatura, Arts, Informació En sortiren cent vint-i-sis números, dels quals el primer correspon al 15 de setembre de 1952 i el darrer a octubre-desembre de 1963 Fou iniciada per Ramon Fagregat i després dirigida per Vicenç Riera-Llorca, el secretari de redacció era Josep Soler i Vidal també, més tard, Marc Hurtado, el responsable d’arts plàstiques, Josep Maria Giménez-Botey i J B Climent n’era el gerent El propòsit de la publicació era crear un òrgan literari comú en el qual els escriptors catalans poguessin…
Francesc de Sales Vidal i Torrents
Francesc de Sales Vida i Torrents
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra De família de propietaris rurals emparentada amb indians, feu els estudis mitjans als jesuïtes de Manresa i estudià dret a Cervera, Barcelona i Madrid, on es doctorà Es feu càrrec un quant temps, amb tres socis més, del teatre de la seva vila, d’on fou secretari de l’ajuntament i alcalde Hi fundà, a més, El Eco de Villanueva 1853 i més endavant collaborà, sobretot amb poemes en castellà i amb els pseudònims Forastero i Peregrino , al Diario de Villanueva Estrenà i publicà obres de teatre en català de caràcter costumista i còmic, que assoliren una certa popularitat, entre les…
,
Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual
Teatre
Escola fundada per Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany el 1960, com una secció del Foment de les Arts Decoratives, i dirigida pel primer.
Ha aportat nombrosos elements de renovació a la pràctica teatral, entre els quals el mètode brechtià, i ha influït d’una manera decisiva en el denominat teatre independent Hi han collaborat els millors directors joves, alguns dels quals s’hi han format, com Josep Montanyès, Francesc Nello, Josep Anton Codina, Josep M Segarra i Feliu Formosa Atenyé la seva etapa de major projecció el 1965 amb l’estrena de Ronda de mort a Sinera , de Salvador Espriu i Ricard Salvat L’any següent es formà la Companyia Adrià Gual, que en depèn, i actuà un parell de temporades en règim comercial, en el transcurs…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina