Resultats de la cerca

Fundà el Club d’Escacs Egara que el 1933, arran de la fusió amb el Club d’Escacs Estelar, donà lloc al Club d’Escacs Terrassa Fou un dels principals mecenes d’aquest nou club, que presidí durant 25 anys També estigué vinculat al Terrassa Futbol Club Rebé les medalles President Macià del mèrit al treball 1993 i Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

Extrem esquerre format al planter del BM Granollers, debutà amb el primer equip la temporada 1991-92 Jugà sempre en el club vallesà fins que es retirà, el 2008, tret d’una temporada 1999-2000, que passà pel Teucro Guanyà dues Copes EHF 1995, 1996 i una Copa Asobal 1994 Disputà sis partits amb la selecció espanyola Posteriorment fou l'entrenador de l'equip femení del BM Granollers, que la temporada 2013-14 aconseguí l'ascens a la Divisió d'Honor femenina i la Copa Catalunya Des del 2014 és l'entrenador de l'equip masculí del Fraikin BM Granollers El 2016 fou seleccionador de la selecció…

S’inicià al Club Cadí Canoë-Kayak, al qual continua vinculat, i disputà els Campionats del Món i d’Europa en categoria júnior Amb la selecció espanyola absoluta, debutà al Campionat del Món de la Seu d’Urgell 1999 i en formà part fins a l’any 2011, que es retirà Disputà la prova d’eslàlom individual K1 dels Jocs Olímpics de Sydney 2000 i d’Atenes 2004 També disputà els Campionats del Món 2002, 2007, 2009, la darrera edició dels quals assolí les medalles de bronze individual i per equips, i diverses proves de la Copa del Món Es proclamà sis cops campió d’Espanya individual i en deu ocasions…

Estudiós de la història de l’excursionisme, l’any 1947 ingressà al Club Excursionista de Gràcia, on dirigí la secció de muntanya 1953-57 i del qual fou vicepresident 1957-61 i 1969-71 i president 1971-74 Així mateix, a la Federació Catalana de Muntanyisme fou assessor de premsa 1962-66, cofundador i primer director tècnic de la revista Vèrtex 1966-68 i vocal de la Junta Directiva 1971-74 Formà part de la comissió del Centenari de l’Excursionisme Català 1976 i del Centenari de l’Ascensió de Jacint Verdaguer a la Pica d’Estats 1983, i creà la Travessa Matagalls-Montserrat 1972 Fou cofundador i…

S’inicià a les files del club de futbol d’Igualada La temporada 2003-04 fitxà per l’RCD Espanyol i la següent pel FC Barcelona Des del 2007 jugà amb la Penya Barcelonista Anguera a la primera divisió catalana Formà part de la selecció catalana en diferents categories També desenvolupà tasques tècniques, com a preparadora física i segona entrenadora de l’equip de futbol femení del Barça i, el 2010, com a seleccionadora catalana sub-16

Vinculat al Club Natació Sabadell, ocupà els càrrecs de director general 1977-2001 i de president de l’entitat 2003-11 Impulsà i culminà les installacions de Can Llonch, i durant els anys del seu mandat fou vocal de la Federació Espanyola de Natació, de la qual rebé la medalla de bronze de serveis distingits 2011

Doctor en Història Contemporània i professor de la Universitat de Barcelona, s’interessà en la història de l’esport arran d’una recerca sobre l’Olimpíada Popular del 1936, i des d’aleshores ha publicat diverses obres, algunes de les quals en collaboració amb Xavier Pujadas Entre aquestes cal assenyalar L’altra olimpíada Barcelona’36 1990, Història illustrada de l’esport a Catalunya 1994-95, 2 vol, L’esport és notícia Història de la premsa esportiva a Catalunya 1870-1992 1997, Esport, espai i societat en la formació urbana de Barcelona 1870-1992 1999 i Història de l’atletisme a Catalunya 2012…

Format en el Club Natació Manresa, començà a destacar la temporada 1994-95 al Club Natació Barcelona i després jugà al Club Natació Terrassa 1995-96 i 2002-03, el Club Natació Catalunya 1996-2001 i 2003-04, novament el CN Barcelona 2001-02, el CN Martiánez de Tenerife 2004-05, el Real Canoe NC de Madrid 2005-09 i, finalment, el CN Manresa 2009, entrenador de l’equip femení Guanyà tres Lligues 1995, 1998, 2002, tres Copes del Rei 1995, 1997, 2002 i una LEN Trophy 1995 En el període 1995-2002 fou 162 vegades internacional amb la selecció d’Espanya tot participant en dues Copes del Món 1997,…

Pioner del Club Nàutic Tarragona, guanyà diverses competicions locals És recordat pel raid Barcelona-Tarragona que impulsà i protagonitzà en solitari a l’agost del 1916 i que completà en 12549 h remant sobre la canoa Finet , embarcació construïda expressament per a aquesta travessa

Format al Reial Club Marítim de Barcelona, el 1989 quedà semifinalista en el Campionat del Món juvenil d’outrigger de quatre L’any següent quedà sisè en el Match International Sènior, també amb un outrigger de quatre Fou campió d’Espanya d’outrigger, en embarcació de dos 1991 Disputà tres Campionats del Món 1989, 1996, 1997 i obtingué una medalla de bronze als Jocs Mediterranis 1997, en doble scull pes lleuger Fou gerent de la Federació Catalana de Rem 1998-2004 i director executiu del Mundial de rem de Banyoles 2004 Als Estats Units, fou entrenador de la University of Washington, a Seattle…