Resultats de la cerca
Es mostren 398 resultats
Cantó Valencià
Política
Entitat política constituïda a València el 19 de juliol de 1873 per la junta revolucionària nomenada per les milícies republicanes i presidida per Pedro Barrientos Robles.
Fou dissolt el 8 d’agost de 1873 en ocupar València el general Arsenio Martínez Campos els membres de la junta es refugiaren a Cartagena Insurrecció Cantonalista
Sebastián de Eslava
Història
Militar
Militar navarrès.
Fou virrei de Nova Granada 1740-48 i defensà Cartagena de Indias 1741 contra l’almirall britànic Vernon Capità general d’Andalusia 1750, fou després secretari de guerra 1754-59
Josep Maestre i Pérez
Història
Política
Polític.
Estudià medicina, i treballà en negocis de mineria a Cartagena Afiliat al partit conservador, fou ministre de foment 1921-22, diputat a les corts i governador del Banco de España
Barrancabermeja
Ciutat
Ciutat del departament de Santander, Colòmbia, a la vora dreta del riu Magdalena.
És el primer centre productor de petroli de Colòmbia jaciments Infantas i De Mares hi ha una de les refineries més importants del país Oleoducte a Cartagena i Mamonal Ferrocarril, aeroport
Treballs de dessecament i colonització de terres del Baix Segura i el Baix Vinalopó
El bisbe de Cartagena Lluís Belluga organitza els treballs de dessecament i colonització de terres del Baix Segura i el Baix Vinalopó per tal de sufragar les Pies Fundacions de Múrcia i Motril
departament marítim
Dret administratiu
Cadascuna de les circumscripcions que divideixen el litoral de l’Estat espanyol i dintre les quals exerceix la seva jurisdicció el ministeri de marina.
Actualment són tres Ferrol, que comprèn des del riu Bidasoa fins al riu Miño, Cadis, des del riu Guadiana fins al cap de Gata, i Cartagena, del cap de Gata a la frontera francesa
cap de Palos
Promontori de la costa mediterrània de Múrcia a l’E de Cartagena.
Constitueix l’extremitat de la petita península que limita a migjorn la mar Menor
Mariano Barrio y Fernández
Cristianisme
Cardenal, bisbe de Cartagena (1847-61) i arquebisbe de València (1861-76).
Féu palesa la seva posició contra les idees liberals a través dels seus escrits pastorals, s’oposà a la constitució democràtica espanyola del 1869 i polaritzà les protestes de l’episcopat contra la Constitució del 1876, que introduïa la llibertat de cultes Assistí al Concili Vaticà I i Pius IX el creà cardenal el 1873
Francisco Cascales
Filosofia
Humanista.
Escriví Discurso de la ciudad de Cartagena 1598 i Discursos históricos de Murcia y de su reino 1621 Cal remarcar, també, Tablas poéticas 1617, on segueix Horaci i Aristòtil, i Cartas filológicas 1634, on ataca Góngora
Albert Columbrí
Història
Política
Polític demòcrata.
Participà en la revolta barcelonina del 1856 Detingut i condemnat per un consell de guerra 1857, fou traslladat al penal de Cartagena Vers el 1865 publicà Memorias de un presidiario político 1857 , obra autobiogràfica que inclou un assaig sobre l’associació obrera i el socialisme
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina