Resultats de la cerca

Fou procurador reial a Perpinyà 1843, conseller 1847 i president de l’audiència de Montpeller 1849, i més tard 1874, de la de Chambéry, a Savoia El 1877 es retirà a Montpeller Durant onze anys representà Ceret al consell general dels Pirineus Orientals És autor de diversos estudis històrics i literaris sobre el Rosselló, d’entre els quals Le Roussillon aux premiers temps de sa réunion à la France 1882, Les anciens châteaux forts des Corbières roussillonnaises 1882 i La voie romaine en Roussillon 1880

Cap de comarca Ceret El territori El relleu Presenta un fort contrast entre les altes muntanyes del massís del Canigó i les valls El baix Vallespir, és a dir la conca de Ceret, es comunica amb la plana de Rosselló i té unes activitats semblants només el fet d’esser enclotat entre els Aspres al N i el massís del roc de Frausa al S en determina el caràcter de conca El Vallespir mitjà és un conjunt de valls de vessants rosts i boscats, dominades per alzines al solell i de roures i castanyers a l’obac L’alt Vallespir té, a sobre de valls encaixades, uns replans i uns amples alvèols granítics…

Germà de Roger Membre fundador del Comitè per a la Unió de les Dues Catalunyes 1967, del Comitè per a l’Estatut Particular del Rosselló, actiu els anys 1968 i 1969, i de l’Acció Regionalista Catalana ARC 1972 En el congrés de Verona 1973 de la Internacional Federalista, fou integrat el Partit Federalista Europeu de Catalunya PFEC, sota la seva presidència En les eleccions legislatives del 1973 fou candidat de l’ARC i del PFEC al districte de Perpinyà-Ceret la seva reivindicació essencial era d’obtenir una àmplia autonomia per al Rosselló

Enginyer químic, fou professor de física al liceu de Ceret Vallespir Membre del GREC, en dirigí el butlletí “Sant Joan i Barres” 1968-70 i contribuí a la fundació de la Universitat Catalana d’Estiu Fou president del Moviment Laic de les Cultures Regionals de França i secretari general de l’Associació Internacional per a la Defensa de les Llengües i Cultures Amenaçades Fou cofundador del Moviment Socialista de Catalunya Autor d’una Història del sindicalisme francès 1960 i de Xacbert de Rosselló, lleó de combat 1185-1275 1989

Prengué part en les bandositats a favor dels nyerros El lloctinent de Catalunya, comte de Santa Coloma, ordenà el 1639 el seu arrest pel fet d’haver desertat, en la defensa de Salses Partidari de l’aliança amb França, fou delegat per la generalitat de Catalunya, amb Francesc de Vilaplana, per iniciar, a Ceret setembre del 1640, les negociacions sobre la cooperació i ajuda militar francesa per a fer cara a la guerra contra Castella Mort Pau Claris, formà part del consell de guerra març-desembre del 1641 que assumí les funcions de la generalitat

Situació Vista de conjunt de l’ermita, fruit d’una reconstrucció del segle XVII, que integra part d’una antiga església pre-romànica probablement del segle X ECSA - A Roura Detall de l’exterior de l’antiga capçalera preromànica, situada a la part dreta de la façana actual ECSA - A Roura Aquesta ermita, propera a Ceret, també es coneix amb els noms de Sant Pau de Ceret, dels Enamorats o de les Botifarres Es troba en el sector del municipi de Reiners que s’estén pel costat esquerre del Tec, just davant del veïnat de la Cabanassa de Reiners, que és a l’altra riba, al…

Fill de Pere IV de Queralt i d’Anglesola, succeí el seu germà Guillem II i es casà amb Alamanda de Rocabertí i de Serrallonga El 1339 acompanyà Pere III de Catalunya-Aragó de qui era conseller a Perpinyà i Avinyó i el 1344 a la segona campanya del Rosselló, on aconseguí la capitulació d’Elna Nomenat procurador reial del Rosselló, hi continuà la lluita amb èxit El 1348 acompanyà el rei a València Pels seus serveis obtingué el mer i mixt imperi de Ceret Fou succeït pel seu fill  Dalmau de Queralt i de Rocabertí

Fou tercer vescomte de Rueda i segon de Perellós Litigà amb la madrastra, Violant de Luna, la qual reclamava el lloc de Ceret per drets dotals 1430-33 I amb Constança de Perellós, vídua de Perapertusa, per uns drets sobre Millars 1432 heretà el lloc de Llers el seu fill Francesc, no acceptat pels súbdits, que només reconeixien Lluís com a senyor Fou lloctinent del seu germà Ramon, governador del Rosselló 1433-37 La segona muller fou Simoneta de Poitiers, la qual adquirí de Joana de Perellós, comtessa de Tonnerre, els llocs de Glorianes i Rigardà

Format a l’École des Beaux-Arts de París S'establí al seu país natal i exposà a Perpinyà, alguna vegada conjuntament amb AMaillol, gran amic seu Participà a l’Exposició dels Artistes del Rosselló, que, patrocinada per la revista Forma , tingué lloc a la Sala Parés de Barcelona el 1905, i exposà al Salon des Indépendants de París el 1911, on Apollinaire qualificà la seva obra de seductora Convisqué amb els joves fauves i avantguardistes de l’escola de Ceret, tot i que conreà un paisatgisme d’arrel tradicional, amb una gran sensibilitat/> Fou també un mestre de l’aquarella

Radicat al barri de la Real El 1398 féu un tabernacle per a l’església de Sant Mateu de Perpinyà, el 1400 un retaule per a la de Ribesaltes i el 1422 uns retaules a Ceret i, el 1426, a Bula d’Amunt Tingué uns altres encàrrecs per a convents de Perpinyà i per al senyor de Bellcaire, al País de Salt 1415 El 1405 era sobreposat de la corporació de pintors de Perpinyà, i el 1408 hi tenia un taller propi Hom no identificà amb certesa cap obra seva, malgrat que algú ha volgut identificar-lo amb l’hipotètic mestre del Rosselló