Resultats de la cerca

Doctor en teologia Sacerdot, fou mestre de cerimònies i penitenciari del Collegi de Corpus Christi de València Deixà inèdit un  Origen de la fundación del Colegio Escriví dos manuscrits sobre els fets més importants esdevinguts a la ciutat i regne de València al Regne de València a la segona meitat del segle XVII al final de la dècada del 1720 Repertorio de varias y raras cosas i Sucessos fatales de sta ciudad y Reyno de Valencia o Puntual Diario de lo sucedido en los años de 1705, 1706 y 1707 D’aquest últim s’edità el primer volum el 1899 Se li atribueix l’autoria de Puntual…

Abans del 1498 s’edificà a Tremp el convent dominicà de Sant Jaume o Schola Christi que el 1525 va rebre la protecció de l’emperador Carles V, i que vers l’any 1534 s’havia convertit en estudi general o escola convent Sant Jaume perdurà com a convent i escola fins a l’exclaustració del 1835, i fou enderrocat dos anys després Aquesta església fou edificada sobre una capella anterior dedicada també a sant Jaume, que devia correspondre a l’església de Sant Jaume esmentada en l’acta de dotació del 1079 —i també en la posterior del 1109— de l’església de Santa Maria de Tremp, on,…

Estudià al Conservatori Nacional de Música i Declamació de Panamà i al Conservatori Nacional de Música de Mèxic, on cursà estudis de composició amb Julián Carrillo També estudià trompeta amb Rufino Sáinz Álvarez L’any 1926 tornà a Panamà i dirigí l’Orquestra de la República 1937-49 Fou president de la Unión Musical del país, que ell mateix fundà l’any 1934 Aquesta entitat esdevingué la precursora del primer grup simfònic estable del Panamà Parallelament, entre el 1941 i el 1950, exercí com a professor d’harmonia, cornetí i trompeta al Conservatori Nacional Algunes de les seves obres més…

A vuit anys ingressà com a escolà de cor a la collegiata de Gandia, on estudià amb P Martínez, un deixeble de F Andreví El 1853 obtingué la plaça d’organista a Beniopa i el 1854 retornà a Gandia, on ocupà el lloc d’organista a la collegiata on havia estudiat durant la seva infantesa En aquells moments Piqueras era considerat ja com un bon organista Quatre anys més tard 1858 li oferiren la plaça d’organista al Collegi del Corpus Christi de València, càrrec que ocupà durant pocs mesos, perquè passà a la catedral valenciana, on fou tenor, segon organista i mestre de capella suplent…

Consularis governador de la Ligúria i de l’Emília, residí a Milà A la mort del bisbe Auxenci el poble de Milà l’aclamà com a successor Consagrat bisbe el 374, lluità contra l’heretgia arriana S’enfrontà a l’emperador i imposà una penitència pública a Teodosi per la matança de Tessalònica Grècia Escriví moltes obres exegètiques, ascètiques i dogmàtiques Fou creador i difusor d’himnes en llengua llatina, tres dels quals foren incorporats a la litúrgia romana Aeterne rerum conditor , Splendor paternae gloriae i Aeterni Christi munera , peces estròfiques regulars estrofes de quatre…

Professà al convent de Lleida, d’on fou professor de la universitat Fou elegit tercer vicari provincial dels dominicans observants i gràcies a l’ajut de Joan II aconseguí d’introduir la reforma dominicana al regne de València, on fundà el 1473 el convent de Corpus Christi de Llutxent Vall d’Albaida, del qual fou el primer prior Més tard fundà el convent de Sant Onofre, extramurs de València Predicà a València, a Oriola i, finalment, a Andalusia S'establí a Còrdova, on fundà la primera confraria del Roser de la regió hi morí i fou enterrat a l’església…

Estudià a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona i fou pensionat a Madrid i a Florència Anà a París, i després a Dijon, on féu una llarga estada, període en el qual donà el màxim rendiment al seu ofici influït per la tècnica del seu mestre Rafael Morghen, tractà l’aiguafort i preferentment el burí a la planxa d’acer, amb la qual reproduïa retrats i pintures religioses Dedicà una Mater Christi , de Mignard, a la Junta de Comerç el 1802, i sobre un disseny d’Antoni Rodríguez gravà l' Heroisme de la ciutat de Barcelona el 9 d’abril de 1809 Els darrers anys fou sotsdirector de dibuix a l’escola de…

Aprengué l’ofici a Barcelona amb l’impressor Diego de Gumiel i, quan aquest se n'anà a Valladolid 1502, s’establí a València El 1510 imprimí la versió de Narcís Vinyoles Suma de todas las crónicas , una de les primeres edicions en llengua castellana a València Seguiren, entre altres, les impressions dels actes de les corts de Montsó del 1510 1511, Lo quart del Cartoixà 1514, versió de Roís de Corella, el Flos Sanctorum 1514, profusament illustrat, la Vita Christi , d’Isabel de Villena 1514, la segona edició del Cancionero general 1514 i el Libro del juego de las suertes 1515,…

Fou conseller d’Alfons IV de Catalunya-Aragó i comissari de la reina Maria a les corts de Montsó i d’Alcanyís 1436-37 El 1438, Alfons IV l’habilità àmpliament, juntament amb els seus descendents, per a tota mena d’oficis, honors i dignitats Fou mestre racional d’Aragó i primer jurat de Saragossa Renegà els seus, fins al punt que el 1447 intentà de provar amb falsos testimonis que no descendia de jueus, els quals atacà en el seu Zelus Christi contra Judaeos, sarracenos et infideles Venècia, 1592, que acabà d’escriure vers el 1464 Morí assassinat, segons que sembla, com a revenja d…

Vida i obra Fou catedràtic de la Facultat de Teologia de València Ordenat de sacerdot el 1942 a Gandia, exercí a les parròquies d’Espadilla i Vilafermosa del Riu Des del 1947 residí a Roma, on obtingué els títols de doctor en història eclesiàstica per la Universitat Gregoriana, i de paleògraf, arxiver i diplomatista A partir del 1950, fou professor de l’assignatura d’història eclesiàstica al Seminari de València i també de patrologia, paleografia i arxivística Ha estat membre fundador de l’Instituto Español de Estudios Eclesiásticos, amb seu a Roma i collaborador de la revista Anthologia…