Resultats de la cerca

Situació Una vista exterior de la torre del castell de Sacirera, molt mutilada, però que encara deixa veure perfectament el seu endreçat aparell F Junyent-A Mazcuñan Les restes del castell, concretades en un tros de torre rodona, són adossades al mas Cirera, pagesia que destaca enmig d’una zona conreada estesa al sector sud-oriental del terme, prop de la població Long 2°01’19” - Lat 41°55’31” Hom hi va seguint la carretera que uneix el Bages amb el Lluçanès, passant per Avinyó i Sant Feliu Sasserra Poc després del quilòmetre 61 i a mà dreta, surt un camí carreter que condueix al…

Són drupes algunes de les fruites més comunes préssecs, cirera, pruna, etc

Documentat des del 1396 Entre el 1425 i el 1450 treballà associat amb Jaume Cirera

Ramon Gonçalbo era fill del pintor Jaume Gonçalbo de la Seu d’Urgell, que es casà amb Constança Nabiners, mare de Ramon i de dues filles, Constança i Elisenda A la mort de Constança, Jaume Gonçalbo contragué segones núpcies amb Sibilla Finà el 1428, poc abans del 21 d’octubre, atès que en aquesta data el seu fill Ramon va vendre un trillar a favor de Sibilla, la seva madrastra Tot i que J Gudiol i S Alcolea consideren Ramon Gonçalbo menor d’edat a la mort del seu pare –perquè en el testament d’aquest, del 28 de juny de 1428, nomena marmessors els fusters Bernat Carcolze i Antoni Castell, els…

Els fruits, esfèrics, són de mida mitjana tenen la polpa de color d’ambre, i la pell d’un color vermell de cirera És emprada com a pollinitzadora de la Golden Japan

Presentà candidatures en les eleccions autonòmiques de 1980 4024 vots i en les legislatives de 1982 2597 vots Dirigents Juan Parra Balcells president, Santiago Brutau Cirera i Vicente Devesa Alonso vicepresidents Afinals de 1982 abandonà l’activitat política

Així, el llatí generis prové d’un anterior * genesis , el català cirera , tanarida ‘herba cuquera’ i Toldrà procedeixen respectivament de * ciresa, *tanasida i Tolosà Hom considera també rotacisme el canvi en r d’altres sons consonàntics, com -d- i -l- així, valencià lliró , lledó alguerès curom , colom

Format per la unió de les rieres de Collfred i de Sallent que neixen a les serres de Santa Magdalena de Cambrils i del Puigsacalm i que després de passar vora Sant Privat d’en Bas i de Mallol, desemboca al seu collector prop del veïnat de Cirera