Resultats de la cerca
Es mostren 108 resultats
baronia de la Sentiu
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de la Sentiu, que al s XVI pertanyia als Meià, dels quals passà als Gilabert, als Lanuza i als Rabassa de Perellós, marquesos de Dosaigües.
Castell de Castellnou d’Ossó (Ossó de Sió)
ECSA-J. Bolòs
Art romànic
Situació Basament de la torre del castell, d’època romànica, que s’aixecava al centre d’una estructura semicircular d’aparell ciclopi, de carreus encoixinats, considerada d’època romana ECSA-J Bolòs Les ruïnes de la torre del castell de Castellnou d’Ossó es troben al capdamunt d’un petit turó situat a la vora dreta del Sió, dominant les cases de la població nascuda al seu empar Mapa 33-14 360 Situació 31TCG459259 A Castellnou d’Ossó s’hi accedeix fàcilment des de Cervera per la carretera L-303 en direcció a Agramunt Un cop passat el poble d’Ossó de Sió, cal desviar-se per una via asfaltada a…
El Oro
Castell
Llogaret i antic castell del municipi de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents), al sector septentrional del terme, als vessants occidentals de la mola d’El Oro, situada al límit amb el terme de Dosaigües.
Enric Pla i Ballester
Historiografia catalana
Prehistoriador i arqueòleg.
Vida i obra Sotsdirector 1950-82 i director 1982-87 del Servei d’Investigació Prehistòrica SIP de la Diputació de València, dugué a terme un treball investigador que abraça des de la prehistòria fins a l’època romana a les terres valencianes, i fou especialista fonamentalment en la cultura ibèrica Estudià dret a la Universitat de València, on es llicencià el 1948 Des de la seva joventut participà en els treballs arqueològics al costat del seu oncle Isidre Ballester, fundador del SIP Durant els anys quaranta, ja com a collaborador del SIP, intervingué en nombroses excavacions al País Valencià…
Lanuza
Llinatge noble aragonès, un dels més importants d’aquell regne, originari de Lanuza (prop de Jaca) i radicat posteriorment a Sallent de Gállego.
La seva importància històrica comença amb Ferrer de Lanuza y Gil de Castro , que fou el primer justícia d’Aragó del seu llinatge i rebé del rei les senyories de Plasencia del Monte i Bardallur, que havien estat confiscades a Frederic d’Aragó, comte de Luna El seu fill segon, Juan de Lanuza y Garabito mort a Nàpols el 1507, senyor d’Eguisal i Asun de Basa, fou justícia major 1479-98, lloctinent de València 1492-93 i de Catalunya 1493-95 i virrei de Sicília 1495-1506 i pare de Juan de Lanuza y de Pimentel , dit el Moro , també justícia major d’Aragó El fill gran de Ferrer, Martín de Lanuza y…
La Branca Castellano-valenciana al País Valencià
Se situa al S de la Zona d’Enllaç i al N del sistema d’encavalcaments bètics d’orientació ENE-WSW de les serres Grossa, de la Talaia, Gorda i de Gandia L’estructura actual d’aquesta àrea és el resultat de la superposició al llarg del temps i l’espai de les diverses estructures produïdes per les situacions tectòniques diferents, que se succeïren a l’àrea durant tot el Cenozoic i, fins i tot, prèviament, durant el Mesozoic En aquest sentit, cal tenir en compte que s’hi superposen estructures que resulten de l’estructuració extensiva mesozoica i del desenvolupament de les tres grans unitats…
cova de La Cocina
Cova
Prehistòria
Cova del terme de Dosaigües (Foia de Bunyol), prop de l’indret on hi ha les pintures rupestres del mateix terme, amb jaciment prehistòric, excavada parcialment per Lluís Pericot i el Servei d’Investigació Prehistòrica de València i no descrita detalladament.
Té tres nivells el del fons correspon al Paleolític final o a l’Epipaleolític el del mig, al ple Epipaleolític o Mesolític el de damunt és ja d’època neolítica, amb ceràmica que no correspon al tipus de ceràmica impresa normal a les altres coves del Neolític antic del territori valencià Hi han estat trobades plaques pintades i gravades amb ratlles d’estil esquemàtic, abstracte És una de les coves valencianes més importants per a estudiar la transició del Paleolític a les cultures agrícoles inicials
Lladró
© Fototeca.cat
Llinatge noble que procedent d’Aragó i Navarra s’establí al País Valencià pel casament de Ramon de Vilanova i de Montagut amb Maria Lladró i de Castre, filla i hereva de Pere Lladró, senyor de Manzanera, i d’Elionor Sanxis de Castre, neta del rei Jaume I.
El 1328 el comte Pere I d’Empúries els vengué el castell de Pop i el lloc de Murla, i el 1362, el rei, la senyoria de la foia de Castalla Llur fill es cognominà Pere Lladró de Vilanova , heretà la senyoria de Manzanera i comprà 1386 a Huguet de Bordils els llocs, viles i castells de Xelva, Toixa i Sinarques, compra que fou confirmada pel rei el 1388 El 1390 fou creat vescomte de Xelva, i el 1408 i el 1412 vinculà els seus béns a la descendència masculina Es casà amb Violant de Boïl i López d’Eslava, i foren pares del segon vescomte de Xelva Ramon Lladró de Vilanova i de Boïl , senyor de…
la Sentiu de Sió
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El municipi de la Sentiu de Sió, de 29,62 km 2 d’extensió, és situat a banda i banda del Sió, aigua amunt de la plana de Balaguer Confronta amb els termes de Camarasa a tramuntana, Cubells per un punt al NE, l’enclavament de Flix del municipi de Balaguer a llevant, Bellcaire d’Urgell a migdia, i Vallfogona de Balaguer i Balaguer a ponent És accidentat pels contraforts occidentals de la serra de Bellmunt Tossal Redó, 309 m, tossal de les Guineus, 336 m, i és regat pel canal d’Urgell Algunes partides del terme són el Clot del Bisbet, el Cau del Gat, el Pedregar, la…
dinosaures
Paleontologia
Nom genèric, sense valor sistemàtic, donat als rèptils de l’era secundària que provenen dels arcosaures i que són continguts en dos ordres: saurisquis i ornitisquis.
Sota la denominació de dinosaures hom agrupa diversos gèneres que poden presentar grans diferències de pes i talla o que poden ésser bípedes o quadrúpedes, herbívors o carnívors Tenen característiques comunes, com ara petita capacitat craniana, columna vertebral sòlida i lleugera, membres posteriors més desenvolupats que els anteriors, os quadrat fix i dents implantades en alvèols Aparegueren durant el Triàsic i assoliren la màxima importància durant el Juràssic La seva àrea de distribució cobria tots els continents L’extinció dels dinosaures tingué lloc a la fi del Cretaci, durant la…