Resultats de la cerca

La conspiració, relacionada amb les aspiracions dels catòlics escocesos d’entronitzar Maria d’Escòcia, comptava amb l’adhesió de Felip II d’Espanya Descoberta la conjura, Babington fou executat

El 1960 fou declarat que els descendents per línia masculina de la reina Elisabet II als quals sigui necessari un cognom hauran de portar el de Mountbatten-Windsor

Conseller de la reina Elisabet I, defensà el bullionisme i assenyalà els perills de la llibertat de comerç És autor de Consuetudo vel lex mercatoria 1622, el primer tractat complet de dret mercantil

Tracta de temes de filologia, literatura, erudició, folklore, etc Formen part de la redacció Enric Guiter, Modest Sabaté, Josep Picó i Jordi Costa, i hi han collaborat Eugeni Cortade, Marcel Cazeilles i Elisabet Oliveres-Picó

Perseguits pels Tudor , Margarida i els seus fills, entre els quals Reginald Pole , foren exiliats o executats per ordre d’Enric VIII Dos nets moriren a la Torre de Londres, durant el regnat d’Elisabet I 1558-1603

Purità convençut, fou secretari d’estat d’Elisabet I 1573 i propugnà una política anticastellana Creà una xarxa de policia secreta que li permeté de descobrir una conspiració per a alliberar Maria Stuart, fet que en precipità l’execució

Fill de Casimir IV de Polònia i d’Elisabet d’Habsburg Disputà, sense èxit, a Maties Corví la corona d’Hongria Canonitzat per l’Església Catòlica És patró de Polònia i de Lituània La seva festa se celebra el 4 de març

Capellà d’Anna Bolena 1535 i vicecanceller de la Universitat de Cambridge 1545, fou fet per Elisabet I arquebisbe de Canterbury 1559 Participà en la publicació dels 39 articles 1562 i de la Bíblia episcopal La seva administració autoritària provocà el descontentament dels puritans

Fill de Dionís I i d’ Elisabet d’Aragó Lluità primerament contra Castella però, reconciliat amb Alfons XI , gendre seu, ambdós venceren els benimerins a la batalla del Salado 1340 Ordenà la mort d’ Inés de Castro , casada en secret amb el seu fill Pere

Situat dintre el terme del Codony, el castell de Perafort va iniciar la seva història amb la colonització d’aquestes terres les seves minses restes són situades dins un bosquet de pins, al costat d’una urbanització que hi ha als afores del poble La presència de la família Plegamans durant el segle XIII com a senyora del castell no està verificada, i, per tant, la primera notícia documental cal situar-la el 1310 Es tracta del jurament d’homenatge fet per Saurina de Castellvell pels seus castells dels Garidells i de Perafort al nou arquebisbe tarragoní Guillem de Rocabertí Cal apuntar el fet…