Resultats de la cerca

Situació i presentació Confronta amb els termes de Castellví de Rosanes S, Martorell S i E, Abrera N, els Hostalets de Pierola i Masquefa de l’Anoia, al NW, i Sant Llorenç d’Hortons W i Gelida SW, ambdós de l’Alt Penedès Les terres són planes, amb lleugeres ondulacions, travessades per diversos torrents que desguassen a l’Anoia o al Llobregat Entre els darrers es destaca el torrent de Llops, que neix sota la Beguda Alta i en el qual desguassa el del Canals, amb el del Torres i el de Can Sitges, i el de Ca n’Estella El de Can Noguera fa de termenal septentrional amb el municipi d’Abrera Dels…

Membre del Club Natació Terrassa Fou campió de Catalunya de 100 m braça 1972, 1976, 200 m braça 1976, 100 m papallona 1970, 200 m papallona 1966, 1969, 1970 i 400 m estils individual 1969, i campió d’Espanya d’hivern de 200 m braça 1970 Fou recordista estatal de 200 m estils individual 1966 Té la medalla de bronze de serveis distingits de la federació espanyola 1969

S’inicià en el món de la competició a través de l’enduro, i aconseguí el títol estatal júnior de 80 cc 1990 i el Campionat d’Espanya absolut de 80 cc 1992 El 1993 quedà només a 17 s de guanyar el Mundial de les Nacions Fou subcampió d’Europa d’enduro 1995 i campió d’Espanya de la mateixa especialitat en 125 cc 1999 Participà deu vegades en el Ralli Dakar, en el qual assolí la quarta posició 2001, 2005 Fou, a més, el primer pilot privat a guanyar una etapa del ralli 2000 En el seu palmarès també consta el rècord de victòries del Ralli Baja Aragón 1998, 2000, 2001, 2003, 2005 i 2006 Ha estat…

Competí amb el Club Natació Olot, especialitzant-se en esquena i estils Fou campió absolut de Catalunya de 100 m esquena 1991 i 200 m esquena 1991, 1992 i campió absolut d’Espanya de 200 m estils individual 1992

Jugador professional del BC Granollers, destacà en la modalitat de caramboles al final dels anys noranta en categoria júnior Abans, però, jugà a la secció de billar de la Penya d’Escacs Centelles En categoria absoluta, es proclamà campió de Catalunya de lliure en vuit ocasions 2000-04, 2006, 2007, 2008, una vegada de quadre 47/1 2006, i cinc vegades de quadre 47/2 2001, 2004 , 2006, 2007, 2008 i quadre 71/2 2003, 2005-08 També ha guanyat diferents oberts de Catalunya En l’àmbit estatal, la temporada 2007-08 liderà el rànquing espanyol de jocs de sèrie, i fou set vegades campió d’Espanya de…

Debutà en la competició el 2002, en la Copa Rieju L’any 2005 fitxà per l’equip BQR de la mà de Raúl Romero i disputà diverses proves del Campionat d’Espanya de velocitat de 125 cc i quatre proves del Campionat d’Europa de la categoria El 2006 fou subcampió d’Espanya de 125 cc i debutà en el Mundial de 125 cc El 2007 signà per Repsol Honda Júnior Team i, el 2009, per Blusens Aprilia L’any 2011 disputà el Campionat del Món de Moto2 amb l’equip Team Pons 40 HP Tuenti Aconseguí la primera victòria de la categoria en el GP d’Espanya 2013

La seva carrera esportiva anà lligada al Picadero JC de Barcelona Com a jugador, guanyà el trofeu Gonzalo Aguirre la temporada 1960-61 i assolí l’ascens a la màxima categoria estatal, en la qual jugà durant la seva última temporada en actiu 1961-62 Entre el 1962 i el 1971 fou l’entrenador del primer equip del Picadero i aconseguí la Copa del Generalísimo 1964

Fou un dels jugadors més importants de la Unió Esportiva Santboiana UES durant la dècada de 1950 Guanyà en cinc ocasions consecutives el Campionat d’Espanya 1958-62, en dues la Copa de Catalunya 1956, 1959 i en dues la Copa dels Pirineus 1961, 1962 Fou internacional amb la selecció espanyola També fou directiu del club santboià El seu germà Adolf també jugà amb la UES i amb la selecció espanyola

Començà a disset anys en el Club Natació Barcelona i també competí amb el Futbol Club Barcelona Fou subcampiona d’Espanya juvenil 1974 i júnior 1976 Es proclamà tres vegades campiona catalana absoluta 1979, 1980, 1987 i tres cops més subcampiona 1976, 1977, 1981 En els Campionats d’Espanya fou subcampiona 1979 Superà tres cops el rècord català de javelina entre el 1978 i el 1980

La capella de Sant Esteve no es pot identificar pas amb la parròquia de Sant Esteve “ subappendicio ” de Sant Martí de Romanyà que s’esmenta en l’acta de reforma de la canònica de Girona de l’any 1019, com algú havia apuntat Aquesta parròquia, en canvi, coincideix amb la de Santa Maria de Bell-lloc d’Aro, que tenia dues advocacions Tanmateix, el culte a sant Esteve permet de continuar mantenint la hipòtesi d’un possible origen medieval per a la capella del terme de Calonge, situada en una vall del massís de Ruàs, prop dels masos Artigues i Rosselló Un…