La capella de Sant Esteve no es pot identificar pas amb la parròquia de Sant Esteve “subappendicio” de Sant Martí de Romanyà que s’esmenta en l’acta de reforma de la canònica de Girona de l’any 1019, com algú havia apuntat. Aquesta parròquia, en canvi, coincideix amb la de Santa Maria de Bell-lloc d’Aro, que tenia dues advocacions. Tanmateix, el culte a sant Esteve permet de continuar mantenint la hipòtesi d’un possible origen medieval per a la capella del terme de Calonge, situada en una vall del massís de Ruàs, prop dels masos Artigues i Rosselló. Un camí hi porta des de la carretera de Calonge a Romanyà. L’esglesiola, en ruïnes, és de planta rectangular i no sembla tenir elements anteriors als segles XVI o XVII. Vers ponent i migdia hi ha rastres de fonaments d’alguna edificació, potser més antiga. De la seva façana procedeix un relleu antropomorf, molt popular i esquemàtic, a més d’erosionat, de molt difícil datació. És guardat al petit museu parroquial de Sant Martí de Calonge.