Resultats de la cerca
Es mostren 906 resultats
Mariano Llobet
Esports de tir
Arquer.
Fou soci del Club de Funcionaris de la Diputació Provincial de Barcelona, fundat el 1950 Guanyà el Campionat d’Espanya de tir amb arc 1956 i fou dues vegades campió de Catalunya 1956, 1960 També guanyà concursos com el Torneig Quatre Estacions 1951, el Trofeu Verge de Montserrat 1954, el Premi de la Misteriosa Llum 1955, 1956 i el Torneig Internacional Postal FITA 1956 Destacà la seva participació al Campionat del Món 1959
Cristóbal Rojas
Pintura
Pintor veneçolà.
Estudià a París amb JPLaurens i a l’Académie Julian Al costat d’obres convencionals, d’arrel, però, naturalista La misèria 1886 La taverna, 1887, en féu d’altres, influïdes ja per l’impressionisme i de temàtica intimista Noia vestint-se, El balcó Tornà a Caracas el 1890, on pintà El Purgatori La seva obra, àgil i subtil, amb influència de Degas, constitueix la fita més personal i lliure de la moderna pintura veneçolana
Marc Ràfols Aparicio

Marc Ràfols Aparicio
ARXIU M. RÀFOLS / WORLDOFO
Curses de muntanya i d’orientació
Entrenador i dirigent de curses d’orientació.
Presidí el Club Orientació Catalunya en una segona etapa des del 2007 fins al 2011 ha entrenat els seus fills, Biel, Ona i Pol, múltiples vegades campions de Catalunya i d’Espanya en diverses categories Ha estat director del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona des del 2004 i vicepresident de la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya del 2006 al 2010 Ha creat l’empresa d’esdeveniments d’orientació La Nova Fita
Mònica Ballesteros Sans
Atletisme
Atleta especialitzada en salt amb perxa.
Representant de l’Hospitalet Atletisme, fou la primera dona catalana que superà la barrera dels 4 m en salt amb perxa, fita aconseguida l’any 2002 amb un salt de 4,01 m Baté el rècord català en diverses ocasions partint dels 3,80 m En pista coberta establí el rècord en 3,85 m 2003 Fou campiona de Catalunya a l’aire lliure 2001 i en pista coberta 2000, 2002, 2003
El Papa visita el camp de concentració d’Auschwitz
En la visita de cinc dies a Polònia, el papa Francesc visita el camp de concentració d’Auschwitz, prop de la ciutat polonesa d’Oswiecim És el tercer papa que visita l’antic camp, ara convertit en un museu L’altra fita del primer viatge del papa a Polònia és el Dia Mundial de la Joventut, que congrega a Cracòvia joves catòlics procedents de prop de 200 països entre els dies 26 i 31 de juliol
María del Carmen Riu Pascual
Natació
Nedadora amb discapacitat física.
Fou la primera esportista catalana que guanyà una medalla olímpica Aconseguí la fita en els Jocs Paralímpics de Tel-Aviv 1968 amb l’obtenció de dues medalles de plata en les proves de 50 m lliure i 50 m braça de la classe S3 En l’edició següent Munic, 1972 guanyà una altra medalla de plata, però no l’acceptà, en senyal de protesta perquè volia que les persones amb discapacitat física poguessin competir en els Jocs Olímpics
Manel Rubio Estrugas
Esports de tir
Arquer.
Membre de l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore, fou el primer català a assolir l’estrella FITA 1200 en arc recorbat 1977 Fou tres vegades campió d’Espanya d’arc recorbat a l’aire lliure 1984, 1985, 1986 i dues en sala 1982, 1988 També guanyà dos Campionats de Catalunya de tir amb arc recorbat a l’aire lliure, tres en sala i un en tir de camp Participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i en diverses competicions internacionals
Artur Virgili de la Torre
Esports de tir
Arquer.
Membre del Club Sícoris, s’inicià en el tir amb arc l’any 1967 i guanyà els Campionats d’Espanya de segona categoria 1970, 1971 També guanyà el torneig de la federació espanyola de primera categoria 1971 L’any 1972 es proclamà campió de Catalunya, aconseguí el títol de mestre arquer i l’estrella FITA 1000 i guanyà el Trofeu Saludes, el Trofeu Enric Tarragó i el concurs del Mercat del Ram Posteriorment fou monitor del Club Arquers de Torrefarrera i jutge estatal
Butlletí d’Arqueologia Industrial i de Museus de Ciència i Tècnica
Historiografia catalana
Publicació trimestral de l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya.
El número 1 fou publicat l’any 1988, i el darrer 50 correspon a la tardor del 2001 L’Associació té com a fita vetllar pel patrimoni de l’esmentat museu De fet, l’Associació d’Enginyers de Catalunya, que ja havia intentat al final del s XIX crear un museu que donés a conèixer la industrialització de Catalunya, recuperà a partir de l’any 1979 aquesta iniciativa, que, finalment, pogué dur a terme el Departament de Cultura de la Generalitat a partir del 1982
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina