Resultats de la cerca
Es mostren 3061 resultats
bruc
Bruc boal
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbusts integrat per més de 600 espècies de plantes, de la família de les ericàcies, de fulles linears i molt menudes, tot l’any verdes, i de flors petites, generalment blanques o roses, en forma de gerreta i agrupades en ramells.
Moltes espècies són africanes, sobretot de la regió del Cap de Bona Esperança, i d’altres viuen a la regió mediterrània sis de les quals, als Països Catalans o a l’Europa atlàntica La fusta d’algunes, sobretot la procedent de les rabasses, vermellosa, densa i fàcil de treballar, és emprada en la fabricació artesanal de pipes, tabaqueres, etc El bruc boal E arborea , o simplement bruc , és, als Països Catalans, el bruc per excellència És un arbust força alt, de tiges densament cobertes de petits pèls, i de flors oloroses, d’un blanc blavenc Es fa sobre sòls silicis de la terra…
rosa mística
Botànica
Planta anual, de la família de les compostes, robusta i de creixement ràpid, originària de Mèxic, de fulles de color verd franc i flors en capítols grans, de fins a 18 cm de diàmetre i que recorden les de les dàlies.
És una espècie força conreada com a ornamental per la seva àmplia i vistosa floració Hi ha prop d’un centenar de varietats de conreu, que inclouen plantes amb flors dobles, plantes nanes i una gran varietat de colors de flors diferents blanc, groc, taronja, rosa, vermell, lila o porpra Per a un bon desenvolupament necessiten terres fèrtils i ple sol
aquilègia
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les ranunculàcies, perennes, de fulles biternades o triternades i flors amb cinc pètals llargament esperonats, generalment blaus o violetes.
Algunes espècies són silvestres, com el corniol, i moltes altres, de flors blaves, blanques, grogues, etc, són conreades en jardineria Hom en coneix moltes formes híbrides
safrà bord
safrà bord
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Química
Planta herbàcia bulbosa, de 10 a 20 cm d’alt, de fulles linears i llises, de flors solitàries, grosses i amb sis tèpals violats, i de fruits capsulars el·lipsoidals.
Les fulles apareixen a la primavera i les flors a la tardor següent Es fa en prats i landes, als Pirineus
àrabis
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les crucíferes, de fulles alternes, flors blanques, roses, violetes o blaves i fruit en silíqua plana.
Solen viure en pasturatges i llocs pedregosos, més rarament als boscs Algunes espècies són emprades en jardineria L’ arabis alpina A alpina és perenne, té les fulles i les tiges piloses, d’un to cendrós, i les flors grans i blanques viu principalment als prats alpins dels Pirineus, dels Alps i dels països àrtics
mosques
orquidàcies (Ophrys lutea)
© Fototeca.cat
Botànica
Nom aplicat a diverses espècies del gènere Ophrys, de la família de les orquidàcies, caracteritzades pel fet de presentar dos tubercles radicals nus, tenir fulles desenvolupades, oblongues o lanceolades, i fer flors vistoses, amb label patent, enter o trilobat, sovint convex i vellutat.
Les principals espècies són les mosques grogues o abellera groga Olutea , les mosques d’ase o abellera mosquera Omuscifera , les mosques petites Obombyliflora , de fulles ovals i de flors verdoses amb el label petit, bru i vellutat, pròpies de la regió mediterrània, i les mosques vermelles Otenthredinifera , de fulles oblongues i de flors rosades amb el label vellutat i de color groguenc amb una taca bruna vermellosa, pròpies de l’Europa mediterrània
albízia
Botànica
Gènere d’arbres i arbusts caducifolis, de la família de les mimosàcies, de fulles compostes i flors vistents, propis de les zones càlides de l’Àfrica, Àsia i Austràlia.
L' A julibrissin , de flors blanques amb llargs estams rosa, té l’aspecte d’una acàcia, però no presenta espines és força emprada com a planta ornamental
bufalaga
Botànica
Gènere de mates o petits arbusts, de la família de les timeleàcies, de fulles grisenques o esgrogueïdes, perennes, i flors menudes, poc vistoses, generalment grogues, agrupades a l’extrem de les tiges o solitàries a l’axil·la de les fulles; tenen fibres sedoses tot al llarg de les tiges, sota l’escorça.
La bufalaga hirsuta anomenada també pala marina o palmerina T hirsuta té les fulles menudes, corbades, blanques i hirsutes pel dret, i verdes i glabres pel revers, les branques penjants i les flors agrupades es fa a les platges i als arenys litorals i també als erms interiors de les contrades mediterrànies molt eixutes La bufalaga tintòria dita també badaolles T tinctoria , de fulles primes i rígides i flors solitàries, té les tiges peludes i, a l’extrem, fulloses amplament difosa —amb l’excepció de la varietat nivalis , exclusiva dels Pirineus—, és…
blet
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les quenopodiàcies, de fulles enteres o més o menys dentades i flors verdoses o vermelloses, petites, reunides en glomèruls agrupats en panícula.
Els blets són, en general, plantes nitròfiles, ruderals, que colonitzen solars abandonats, suburbis, vores de camins, etc El blet blanc Chalbum fa de 20 a 200 cm d’alçada, amb fulles ovades romboidals, laxament dentades, sovint blanques i farinoses pel revers, tija angulosa, estriada de blanc, i flors petites i verdes havia estat consumit com a verdura, d’efecte laxant suau, i les seves llavors eren utilitzades també antigament com a aliment i, més recentment, com a recurs de mala anyada El blet de paret Chmurale té les fulles ovades romboidals, fortament dentades, una mica…
genciana
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les gencianàcies, de fulles enteres i generalment ovals, de flors poc o molt campanulades i freqüentment blaves i de fruits capsulars.
La genciana groga G lutea és força alta i té les flors grogues, es fa als Pirineus i l’arrel és emprada per les seves propietats aperitives, amargants, tòniques i estomacals