Resultats de la cerca
Es mostren 1386 resultats
aranyoner
Aranyoner fructificat
© Xevi Varela
Botànica
Arbust caducifoli i espinós, de la família de les rosàcies, de fulles esparses, ovades i finament dentades, flors blanques i abundoses, que s’obren en començar la primavera.
El fruit, l' aranyó , és de color blau fosc, pruïnós, rodó, esmussant i aspre Viu principalment a les bardisses fresques i també als boscs humits poc densos de gairebé tot Europa
euxenita
Mineralogia i petrografia
Niobiotitanat d’itri, ceri, erbi, etc, de fórmula indeterminada.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, amb cristalls mal conformats, de color bru fosc o negre, i de lluïssor metàllica i fractura concoidal N'hi ha a Suècia, Noruega i Madagascar
bronzita
Mineralogia i petrografia
Silicat de magnesi i ferro, (Mg, Fe)SiO3.
Mineral pertanyent a la sèrie dels piroxens ròmbics Es presenta en masses fibroses, de color tirant a marró o verd fosc Les bronzites són elements essencials de les norites i els gabres
bistre
Color de to fosc amb un matís lleugerament groguenc.
lidita
Mineralogia i petrografia
Roca silícia de gra molt fi, composta principalment de quars i de calcedònia.
És de color negre o gris fosc quan conté matèria carbonosa i de color marró clar o verd quan conté hidròxid de ferro o clorita És utilitzada en joieria com a pedra de toc
òxid de cadmi
Química
Pólvores insolubles obtingudes per combustió del vapor de cadmi o per calcinació del seu nitrat.
El color varia del groc al marró fosc, segons les condicions d’obtenció És usat en galvanotècnia i com a catalitzador en química orgànica, i també com a pigment i additiu en masses luminescents
bolet de pi
Bolet de pi
© California Academy of Sciences / Jo-Ann Ordano
Micologia
Bolet de la família de les estrofariàcies, de barret groc de sofre amb el centre torrat, de 3 a 7 cm de diàmetre, de làmines primerament grogues, després verdoses i al final fosques, de peu allargat i de carn amarga, no comestible.
Es fa sovint sobre soques i arrels podrides de tota mena d’arbres, formant flotes denses on els barrets inferiors es taquen de bru fosc a causa de les espores dels que resten damunt
carbassonera
Carbassonera
© Fototeca.cat
Horticultura
Botànica
Varietat de carbassera, de la família de les cucurbitàcies, que en comptes d’estendre’s per terra forma una mata erecta, amb fruits allargats, els carbassons.
Les més conreades són la carbassonera d’Itàlia , que té els carbassons allargats i clapats de verd clar, i la carbassonera verda hortense , que té els carbassons oblongs, rectilinis i de color verd fosc
oli de cròton
Farmàcia
Oleïcultura
Oli extret de les llavors del cròton.
És semiassecant, de color groc fosc i d’una olor característica És un fort purgant dràstic que hom administra mesclat amb oli d’olives, en càpsules de gelatina És emprat també com a revulsiu
bròcoli
Botànica
Hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre.
Presenta brots florals amb entitat pròpia, generalment de color verd fosc, agrupats en una inflorescència no del tot compacta, la qual es menja quan les flors encara són poncelles Cal distingir el bròcoli del bròquil