Resultats de la cerca
Es mostren 623 resultats
Hans Arp
Escultura
Pintura
Literatura
Escultor, pintor i poeta alsacià.
Passà l’aprenentatge a Weimar i a París Definí el seu art com a art concret Exposà tant amb els abstractes com amb els superrealistes Participà en el moviment dadà a Zuric, 1915, però sempre mantingué la seva independència El seu art, depurat, d’una simplicitat plàstica orgànica, amb títols d’equivalència poètica, creà una abstracció biomorfa i donà origen, posteriorment, a una sèrie de variants plàstiques La seva escultura, relacionada íntimament amb la pintura, transformà els mitjans tradicionals d’expressió Són obra seva diversos relleus per a la Universitat de Harvard 1950, una estàtua…
Hans Zender
Música
Compositor i director d’orquestra alemany.
Estudià a la Musikhochschule de Frankfurt, i després amplià la seva formació amb Wolfgang Fortner a Friburg El curs 1963-64 estigué becat a la Villa Massimo de Roma per a estudiar direcció d’orquestra amb Bernd Alois Zimmermann Posteriorment, ocupà diversos càrrecs com a director a les orquestres de les òperes de Bonn 1964-68, Kiel 1969-71, Saarbrücken 1971-84, Hamburg 1984-87 i Hilversum 1987-90 Exercí també la docència a la Musikhochschule de Frankfurt i collaborà en la difusió de les obres contemporànies al capdavant tant d’orquestres com de grups especialitzats De la seva producció,…
Hans Neuenfels
Teatre
Música
Director teatral alemany.
Corifeu de la generació del 68, es donà a conèixer amb muntatges provocadors i anàrquics a Viena, Trier, Krefeld i Heidelberg Entre els seus treballs més controvertits cal esmentar Marat/Sade , de Weiss 1968 la revista futbolística Zicke-Zacke ‘Ziga-Zaga’, 1969, de Terson Dantons Tod ‘La mort de Danton’, 1969, de Büchner, i Fräulein Julie ‘Senyoreta Júlia’, 1970, de Strindberg En 1986-90 assumí la direcció de la Volksbühne Berlín S’inicià com a director d’òpera el 1974 amb Il trovatore a l’Òpera de Nuremberg, triomfà a Stuttgart amb Entführung aus dem Serail ‘El rapte del Serrall’, 1998 i a…
Hans Medick
Historiografia
Historiador alemany.
Especialitzat en història econòmica i social És investigador de l’Institut Max-Planck d’història a Göttingen Ha estat un dels capdavanters, juntament amb Alf Lüdtke, de l' Alltagsgeschichte història de la vida quotidiana, la qual pren com a model la microhistòria italiana, la history from below història des de baix britànica i l’antropologia simbòlica nord-americana per criticar l’estructuralisme imperant en els estudis d’història social a Alemanya A partir d’aquesta visió etnogràfica, que troba suport en la deep description descripció densa de Clifford Geertz, ha estudiat els processos de…
Hans Pfitzner
Música
Compositor i director d’orquestra alemany.
El 1917 estrenà a Munic la seva obra més important, Palestrina Opositor aferrissat de Schönberg, Busoni i de tot avantguardisme en general, les obres realitzades perllonguen la tradició romàntica alemanya en la línia de Wagner i Strauss La seva producció més important és operística, però compongué també música orquestral Scherzo , 1888 Concert per a Piano , 1922 Simfonia en do , 1940, etc, nombroses obres corals, música de cambra i més de 90 lieder
Hans Knappertsbusch
Música
Director d’orquestra alemany.
Alumne de Steinbach i Lohse a la Hochschule de Colònia 1908-12, debutà a Mülheim 1911 i treballà com a assistent a Bayreuth Fou director als teatres d’òpera d’Elberfeld 1913-18, Leipzig 1918-19 i Dessau 1919-22 abans de substituir Bruno Walter al front de l’òpera de Munic 1922-36 Després de passar per Viena 1937-45 a partir del 1951 fou un dels directors més habituals del Festival de Bayreuth
Hans Berger
Psiquiatria
Psicologia
Neuropsiquiatre alemany.
Introduí l’electroencefalografia en clínica 1924 Tingué pocs seguidors, fins que el fisiòleg anglès Adrian confirmà les seves descobertes
Hans Backofen
Escultura
Escultor alemany, d’estil gòtic tardà.
Es dedicà a l’escultura funerària i dirigí un taller a Magúncia La seva obra més important és el sepulcre de l’arquebisbe d’Uriel de Gemmingen 1517-19, que es troba a la catedral de Magúncia
Hans Stadlmair
Música
Director d’orquestra austríac.
Es formà musicalment a Viena i el 1952 anà a Stuttgart a estudiar composició amb Johann Nepomuk David En aquesta ciutat començà a dirigir corals i orquestres fins que el 1956 fou nomenat director titular de l’Orquestra de Cambra de Múnic, càrrec en què es mantingué fins el 1995, que n’assumí la direcció artística Amb aquesta orquestra, que sota la seva direcció adquirí un gran prestigi internacional, enregistrà una gran quantitat de discos i donà a conèixer obres contemporànies sense descuidar el conreu del repertori clàssic i romàntic Compongué un centenar d’obres de tots els gèneres,…
Hans Wallat
Música
Director d’orquestra alemany.
Es formà al Conservatori de Schwerin i, acabats els estudis, passà una temporada com a director a Stendal 1950-51 i, després, a Meiningen 1951-52 Del 1953 al 1956 fou titular de l’Orquestra del Teatre de Schwerin, càrrec que ocupà posteriorment 1956-58 al capdavant de la del Teatre de Cottbus Dirigí les òperes de Leipzig 1958-61 i Stuttgart 1961-64 i la Deutsche Oper de Berlín 1964-65, abans d’esdevenir director general de música a Bremen 1965-70, Mannheim 1970-80 i Dortmund 1979-85 El 1986 fou contractat per la Deutsche Oper am Rhein de Düsseldorf-Duisburg, i fou també director permanent de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina