Resultats de la cerca

Es formà al planter del Centre d’Esports Sabadell i entre les temporades 1982-83 i 1987-88 jugà en el primer equip Migcampista, l’edició 1985-86 ascendí a primera divisió Després ingressà en el Mallorca 1988-93, l’Albacete 1993-95, 1998-2000, el Badajoz 1995-98 i de nou el Sabadell 2000-03 Sumant les dues etapes, amb l’equip arlequinat disputà 241 partits de Lliga i marcà 22 gols Jugà una vegada amb la selecció catalana

Jugà en el Club Patí Voltregà des del 1955, que es fundà el club, fins al 1966, que es retirà, i posteriorment en fou el president 1968-81 Com a segon porter del primer equip, guanyà una Copa d’Europa 1965, dues Copes d’Espanya 1960, 1965, una Lliga 1965 i tres Campionats de Catalunya 1962, 1963, 1965 I com a president, el Voltregà guanyà dues Copes d’Europa, dues Lligues i tres Copes d’Espanya Després fou vocal de la Federació Espanyola de Patinatge

S’inicià en el Club Patí Les Masies de Voltregà 1998-99 i la temporada següent passà al Club Patí Voltregà, amb el qual ha guanyat set Lligues Catalanes 2003-09, una Copa Catalana 2012, cinc Campionats d’Espanya 2002, 2005-08, cinc OK Lliga 2011-14, 2016, sis Copes de la Reina 2006-08, 2011, 2014, 2017, sis Copes d’Europa 2008, 2011, 2013, 2016, 2017, 2019 Al final de la temporada 2018-19 es retirà de la competició Es proclamà campiona del món 2008 amb la selecció espanyola, i de la Copa Amèrica 2011 amb la catalana

Format al planter del Club Patí Voltregà, amb el qual debutà en la màxima categoria, hi jugà fins la temporada 1986-87, quan fitxà pel Club Esportiu Noia Abans es proclamà campió d’Europa 1985 amb la selecció espanyola Durant les quatre temporades que estigué al club de Sant Sadurní guanyà la Lliga i la Recopa 1988, la Copa d’Europa 1989, i la Lliga Catalana i la Superocopa d’Europa 1990 Finalment jugà al Club Patí Vic 1991-97, on es retirà Després de la retirada, dirigí equips de categories de base, i la temporada 2011-12 es convertí en el segon entrenador del CP Voltregà a l’OK…

Porter que jugà sempre al CP Voltregà Primer ho feu en els equips inferiors, després en el filial Inriva, amb el qual fou campió d’Espanya de segona divisió 1965, i finalment en el primer equip, amb el qual guanyà dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1974, 1976 i tres Copes del Rei 1969, 1974, 1977 També fou internacional amb la selecció espanyola juvenil, amb la qual es proclamà campió d’Europa 1963, i amb l’absoluta, amb la qual guanyà una Copa de les Nacions de Montreux 1971 Es retirà en acabar la temporada 1976-77 i tres anys després ocupà durant una temporada el càrrec d’…

Davanter format en les categories inferiors del Club Patí Voltregà, debutà a la divisió d’honor a setze anys 1994 Guanyà dues Copes del Rei 2000, 2001 i una Copa de la CERS 2002, competició en la qual fou també subcampió l’any 2000 El 2004 fitxà pel Blanes Hoquei Club, amb el qual guanyà dues Golden Cup 2006, 2007 i fou subcampió de la Copa de la CERS 2008 La temporada 2012-13 retornà al CP Voltregà El juliol del 2020 anuncià la seva retirada de la competició Amb la selecció espanyola fou cinc vegades internacional absolut i guanyà una Copa de les Nacions de Montreux 2001

Es tracta d’una zona de terres salades i pantanoses que han pres la forma d’una costa lacunar els estanys de Salses i de Sant Nazari ocupen una part important de la seva superfície, recentment conquerida a la mar Fou un centre de producció de sal Sant Llorenç, Canet En un sentit estricte, la Salanca comprèn només les terres entre la Tet i l’estany de Salses, que centra Sant Llorenç de la Salanca i que comprèn Sant Hipòlit de la Salanca, el Barcarès, Clairà, Torrelles de la Salanca, Vilallonga de la Salanca i Santa Maria de la Mar

Fou un destacat organitzador de la comunitat cristiana romana, i dedicà una atenció especial al cementiri que porta el seu nom, a la via Àpia Adoptà una actitud benèvola en matèria penitencial, la qual cosa li valgué l’acusació d’Hipòlit Condemnà el modalisme de Sabeli És commemorat com a màrtir El cementiri de Calixt o catacumba de Sant Calixt , a la via Àpia, conté la “capella dels papes”, el “sepulcre de santa Cecília” i pintures al fresc dels segles III i IV, que figuren entre les més importants de l’art paleocristià La seva festa se celebra el 14 d’octubre

El 1437 treballà a Barcelona a sou del pintor Pere Tortos De nou al Rosselló 1440, collaborà amb Arnau Pintor en el retaule de Sant Pere de Tuïr Entre altres encàrrecs féu, el 1454, el retaule de Sant Miquel i Sant Hipòlit, a Palau del Vidre Vallespir, obra que palesa la influència de Bernat Martorell, rebuda directament o a través del Mestre d’Empúries Hom li ha atribuït les taules de Sant Eloi i de Santa Marta de la catedral d’Elna, un Sant Andreu del museu de Basilea, etc En morir era administrador de la confraria de Sant Antoni

Fou deixeble d’Hipòlit Rovira i de Baptista Balaguer, i també de Jaume Molins el Vell Formà part de l’Acadèmia de Santa Bàrbara, des del 1754, i esdevingué director d’escultura de la de Sant Carles des del 1765 —abans de la seva creació oficial— De la seva obra escultòrica sobresurt l’interior, barroc, de Sant Andreu, a València, sobre un projecte de Rovira, treballs a la capella de la Mare de Déu dels Desemparats de València i Sant Joaquim i santa Anna a l’església parroquial de Llíria Hom el considera una figura de transició entre el barroc i el neoclàssic