Resultats de la cerca

Estudià amb Nadia Boulanger i H Scherchen Debutà el 1930 a Amsterdam, i actuà per tot el món fou director de l’orquestra de la ràdio i la televisió espanyoles 1965-68 i director de l’òpera de Montecarlo des del 1968

Amb l’aparició del cinema sonor passà del cinema experimental i avantguardista Novyj Vavilon, 'Nova Babilònia’, 1929 que havia realitzat fins aquell moment al més pur realisme socialista, amb la trilogia sobre la vida de l’obrer Màxim Junost’ Maksima ‘La joventut de Màxim’, 1935, Vozvraščenie Maksima ‘El retorn de Màxim’, 1937 i Vyborgskaja storona ‘El barri de Vyborg’, 1939 Separat de Leonid Trauberg, fins aquell moment lligat a la seva obra, realitzà Pigorov 1948, Don Kikhot ‘Don Quixot’, 1956 i Hamlet 1964

Influït pel fauvisme i per l’art popular del seu país 1911, rebé l’atracció del cubisme, que introduí a Moscou 1912 Creà una obra de tema popular, a base d’una simplificació dels volums, que el conduí al suprematisme, del qual és creador Quadrat negre sobre fons blanc 1913, Quadrat blanc sobre fons blanc 1914 Museum of Modern Art, Nova York El 1915 redactà el manifest Del cubisme al suprematisme , en oposició a les concepcions lumíniques del lucisme Es dedicà a l’ensenyament a Leningrad 1922, quan li prohibiren d’exposar Anà a Alemanya, on participà en el Bauhaus i publicà Die…

Estudià amb Enrico Cecchetti a l’Escola Imperial de Dansa del Teatre Mariinskij de Peterburg, on debutà 1908 Formà part del ballet que Diaghilev presentà al Châtelet de París 1909 i fou primer ballarí absolut de la seva companyia dels Ballets Russes, que el 1911 repetí els èxits assolits, a París, a Roma, en un gran nombre d’altres ciutats europees i als EUA Els seus salts prodigiosos en Le spectre de la rose , en ballets de Stravinskij, etc i el seu estil depurat foren l’admiració del seu temps Exercí també com a coreògraf El 1917 actuà a Barcelona, després d’un incident amb Diaghilev que…

A partir del 1960 destacà guanyant alguns concursos, com el del Conservatori de L’viv i el Concurs Intersoviètic de Piano, on obtingué el primer premi Estudià amb Lev Vlasenko i amb Genrikh Neuhaus al Conservatori de Música de Moscou El 1963 aconseguí a París el primer premi del Concurs Long-Thibaud de violí i piano, i el 1966, el tercer premi del Concurs Internacional Cajkovskij de Moscou

Estudià música a Viena amb J Marx i F Schreker El 1928 fou nomenat director de l’Òpera de Düsseldorf, on el 1930 dirigí Wozzeck , d’A Berg, sota la supervisió del mateix compositor Amb l’adveniment del nazisme fou obligat a abandonar el seu càrrec i es traslladà als Estats Units, on, després d’haver-se naturalitzat nord-americà 1940, continuà la seva carrera com a director Actuà arreu del país i, després de la Segona Guerra Mundial, compaginà la seva tasca com a director operístic i de concerts als EUA amb freqüents actuacions a Europa El 1951 dirigí a París l’òpera La casa dels morts 1951,…

S’inicià a l’Epic de Terrassa, on jugaven els seus pares Amb ells voltà per diversos clubs de l’Estat fins que l’any 2000 tornaren a Catalunya, al CN Mataró Aconseguí set medalles d’or, tres de plata i dues de bronze en Campionats d’Europa en categories inferiors Fou campiona d’Europa com a mínim una vegada de les quatre modalitats individual, dobles, mixtos i per equips L’any 2002 guanyà el seu primer títol estatal individual absolut i fou convocada amb la selecció espanyola absoluta Disputà els Jocs Olímpics de Pequín 2008, Londres 2012 i Rio de Janeiro 2016, diversos Campionats del Món i d…

Jugà en la posició de mig centre El 2004 fitxà pel Barcelona Universitari Club-USAP, on romangué dues temporades en la divisió d’honor Després s’incorporà al FC Barcelona, on també jugà dues temporades Ha estat internacional amb l’URSS, Ucraïna i Espanya

Estudià al Conservatori de Música de Sant Petersburg amb Pr’anišnikov i Everardi, i al Conservatori de Nàpols amb A de Roxas El 1882 debutà amb el Philémon et Baucis de ChF Gounod, a Nàpols A partir de llavors cantà per tot Europa i l’Amèrica del Sud A l’Òpera Imperial de Sant Petersburg triomfà amb la seva segona esposa, Medea Figner, com a parella d’escenari fins el seu divorci, l’any 1904 L’any següent es casà amb la també soprano René Radina A partir del 1901 realitzà nombrosos enregistraments El seu repertori predilecte era el francès i l’italià, i destacà especialment en la…

Fou professor d’anatomia a Kíev 1868-89 És autor de treballs bàsics sobre l’estructura de les capes corticals del cervell, amb la descripció d’un tipus de cèllules piramidals cèllules de Bec , 1874, i de l’activitat sensorial del còrtex postrolàndic del lòbul parietal Entre els seus treballs cal esmentar Morfologija osteogeneza Kíev, 1887