Resultats de la cerca

Es formà a Oxford, i des del 1507 ocupà càrrecs diversos a la cort d’Enric VIII, on arribà a concentrar els màxims poders civils i eclesiàstics gran canceller 1515, legat papal 1518 vitalici el 1524, ultra els bisbats de Tournai, Lincoln i York, i cardenal 1515 La seva política pretenia de situar Anglaterra com a punt de referència de l’equilibri europeu i d’evitar de totes passades les formacions hegemòniques continentals Caigué en desgràcia l’any 1529, en no aconseguir de Roma la declaració de nullitat del matrimoni d’Enric amb Caterina d’Aragó Morí a la presó acusat d’alta…

De gran prestigi internacional, les seves produccions es distingeixen per l’alt compromís polític dels seus continguts Alguns dels muntatges més destacats són The Caucasian Chalk Circle 1997, de BBrecht, The Chairs 1998, d’EIonesco, coproduïda amb el Royal Court Theatre, Mnemonic 1999, coproduïda amb el Festival de Salzburg, i The noise of Time 2000, realitzada en collaboració amb l’Emerson String Quartet i el Lincoln Centre de Nova York i representada en molts festivals europeus Simon McBurney n'és el director artístic L’any 2004 estrenà Measure for Measure , de WShakespeare, al…

Probablement provinent d’una família de fusters, dedicà a aquest ofici una bona part de la seva joventut El seu cosí Nicholas fou sacerdot i constructor de virginals El 1592 es graduà a Oxford i aparegueren algunes obres seves al Whole Booke of Psalms 1592 de Thomas East El 1598 es publicà Canzonets to Fowre Voyces Després visqué a Aitsthorpe, un poble prop de Lincoln Anà a Londres cap al 1611, on restà fins a la seva mort Els seus fills Richard i Joy també foren músics La seva producció es completa amb composicions de música per a tecla i arranjaments a quatre veus de salms

El cognom fou portat per primera vegada pels fills illegítims legitimats el 1397, però sense capacitat de poder heretar el tron del príncep Joan de Gant, duc de Lancaster, fill del rei Eduard III, i de la seva tercera muller i abans amiga, Caterina Roet, vídua d’Hug Swynford D’entre els fills cal destacar Henry Beaufort ~1376-Winchester 1447, bisbe de Lincoln 1398 i de Winchester 1405, lord canceller d’Anglaterra 1403 i cardenal 1426, el qual contribuí a l’elecció de Martí V al concili de Constança, i Margarida Beaufort 1441-1509, neboda del cardenal, muller, en primeres núpcies…

Pare de John Hilton el Jove Fou contratenor a la catedral de Lincoln almenys des del 1584 i fins al 1594 El 1593 participà com a supervisor dels cors en la producció de dues comèdies El 1594 es traslladà a Cambridge, on fou organista al Trinity College El 1604 vivia a la parròquia del Sant Sepulcre de Cambridge És difícil de precisar quines obres religioses pertanyen a John Hilton el Vell i quines al seu fill L’única obra d’adjudicació segura és Call to remembrance Tan sols se’n coneix una composició profana, el madrigal Fair Oriana, Beauty’s Queen , publicat a la collecció The…

Excellí en tots el gèneres coneguts, i en certs aspectes fou un innovador Fou nomenat organista de la catedral de Lincoln el 1563, i el 1569 de la capella reial, conjuntament amb Thomas Tallis Escriví indistintament per a l’Església Catòlica, a la qual pertanyia, i per a l’Anglicana És autor de tres misses per a 3, 4 i 5 veus, quatre serveis anglicans per a 5 i 8 veus, més de dos-cents motets llatins, molts dels quals continguts en Cantiones sacrae 1589-91, Gradualia 1605-07, etc Psalms , Sonnets , and Songs of Sadness and Piety 1588, Songs of Sundry Natures 1589 i Psalms , Songs…

S’inicià en la música a Oxford com a infant cantor sota la supervisió d’Edward Lowe El 1667 fou nomenat mestre de cor a la catedral de Lincoln, i dos anys després actuava com a contratenor a la capella reial de Londres El 1672 era membre de la King’s Private Musick També cantà a la catedral de Saint Paul i a l’abadia de Westminster El 1696 aconseguí el títol de doctor en música per la Universitat de Cambridge Compongué principalment música sacra, com ara anthems , motets, serveis, himnes i càntics Les seves darreres obres, amb ritornelli instrumentals, mostren influències…

El 1595 obtingué el títol de batxiller en música al Lincoln College d’Oxford El 1602 era sotsxantre a la catedral de Chester, on serví durant tota la seva vida, i el 1623 fou nomenat xantre Pilkington compongué preferentment cançons i madrigals En The first Booke of Songs or Ayres of 4 Parts 1605 s’aproxima estilísticament als ayres de Th Campion i Ph Rosseter En The Second Set of Madrigals, and Pastorals, of 3, 4, 5 and 6 Parts 1624 combina la gravetat de l’estil tradicional anglès amb l’expressivitat emotiva, tot fent ús del cromatisme i la dissonància En les portades de les…

Estudià a les universitats de Virgínia 1932-33 i Johns Hopkins 1937-39, i en 1956-66 fou professor a la Universitat de Nebraska-Lincoln En Poems 1935 emprà formes arcaiques i revelà influències del darrer Eliot i dels nous “metafísics” anglosaxons, però hi reaccionà i a partir del 1940 partí de l’experiència humana directa i conreà la sàtira social Entre altres reculls, publicà Person, Place and Thing 1942, V-Letter 1944, premi Pulitzer 1945, Poems of a Jew 1958, White-Haired Lover 1968, Adult Book Store 1976 i Love and War, Art and God 1984 Dirigí la revista Poetry 1950-56, i…

Coneguda popularment per ‘Met’, el primer teatre Metropolitan Opera House fou construït a Broadway Criticat per les seves mancances escenogràfiques, fou enderrocat l’any 1966, que hom inaugurà, amb Anthony and Cleopatra de Barber, un nou teatre del mateix nom al Lincoln Center de Nova York, amb una capacitat per a 3 800 espectadors Inicialment s’hi conreà exclusivament l’òpera en italià estrenes de La fanciulla del West el 1910 i del Trittico el 1918, de Puccini, entre altres, després en alemany i, posteriorment, de manera definitiva, en la llengua de la producció original Hi…