Resultats de la cerca

Format a les files del Club Natació Barcelona El 1920 representà Espanya en els Jocs Olímpics d’Anvers Fou germà dels pilots Josep Maria i Frederix Armangué Feliu i cosí del pilot Lluís Armangué Ferrer

Conegut amb el nom de Manu Anglada , s’inicià com a porter al Club Patí Vic i amb quinze anys anà al juvenil del Voltregà Debutà en el primer equip blanc i blau la temporada 1975-76 i hi estigué fins a la 1980-81, etapa en què guanyà una Lliga espanyola, una Copa d’Europa i una Copa del Rei Jugà també en el Vic 1981-83, tornà al Voltregà 1983-86 i passà al Reus Deportiu 1986-88 a la categoria de plata Amb l’equip roig i negre fou campió de primera divisió i tornà a la divisió d’honor la temporada 1987-88, any que es retirà Fou subcampió d’Europa júnior amb la selecció espanyola i…

Formà part dels equips del Sarrià Esportiu, el Futbol Club Barcelona i el Reial Club Deportiu Espanyol Guanyà tres Campionats de Catalunya de 5000 m llisos 1935, 1941, 1942 i dos de cros individual 1934, 1936 Fou campió d’Espanya de 5000 m 1936, 1941, 1942, 1944, 10000 m 1935, 1941 i camp a través 1933, 1941, 1942 Amb la selecció catalana establí els rècords de Catalunya de 5000 m 1941, 3000 m 1942 i 4 × 1500 m 1942 També aconseguí els rècords d’Espanya de 10000 m 1941, 5000 m 1941, 3000 m 1942 i 2000 m 1942

El 1971 s’inicià com a oficial de taula L’any 1973 començà com a àrbitre de l’Obra Atlètica Recreativa i el 1980 exercí d’àrbitre en els comitès català i madrileny La temporada 1986-87 debutà a la Lliga ACB i l’any 1991 aconseguí la llicència per a poder arbitrar partits internacionals Es retirà l’any 2008 Arbitrà més de 600 partits a l’ACB i uns 400 partits internacionals Feu de professor de regles de joc i d’entrenador de basquetbol

Inicià l’activitat esportiva l’any 1978 al Club Atletisme Vilanova PPCD i es proclamà dues vegades campió de Catalunya en 400 m tanques 1986, 1988

El 1992 obrí el Club de Polo i Hípica Tarraco, a la Secuita Presidí l’entitat durant una dècada i n’impulsà el creixement dotà les installacions de quadres, una pista de carrera de 600 m i diferents circuits per a la pràctica de la doma, la doma clàssica, salt, cros, trec i classes infantils i per a discapacitats Com a genet, practicà diferents especialitats Un carrer de Tarragona en porta el nom

Membre del Club de Vela de Palamós, guanyà el Campionat d’Espanya júnior 1973, i es proclamà campió del món júnior el mateix any El 1974 guanyà el Campionat del Món sènior en classe 470 Rebé la insígnia d’or de la Federació Catalana de Vela 1973, la medalla d’or de la Federació Espanyola de Vela 1973, 1974 i la medalla al mèrit esportiu 1974

Començà jugant al Club Universitari 1928 Jugà també al Júnior Futbol Club de Sant Cugat 1929-30, al FC Barcelona 1931-32, al Barcelona Tennis Club 1933 i al Reial Club de Polo 1934-36 Guanyà el Campionat de Catalunya 1931 Durant la Guerra Civil emigrà a Lugano Suïssa, on seguí jugant Acabada la guerra tornà al Reial Club de Polo i poc després fitxà pel FC Barcelona 1941-42, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1942 L’any següent jugà a València i posteriorment al Club Atlético Aviación de Madrid 1944-46, amb el qual aconseguí la Copa de Castilla En aquest període també feu d’entrenador El…

És considerat un dels impulsors de la medicina de l’esport a Catalunya Primer treballà a l’Hospital General de Granollers, i posteriorment fundà, i dirigí fins el 1995, el Centre de Medicina de l’Esport, també a Granollers, considerat el primer centre de medicina de l’esport d’àmbit municipal a Catalunya Fou regidor de l’Ajuntament de Granollers 1995-2004, i posteriorment membre del Consell Assessor de l’Activitat Física i Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya Posteriorment, ha estat director 2004-06 i secretari d’Estratègia i Coordinació del Departament de Salut 2006…

És autor dels llibres de poesia en català Ena menys una 1992, Druda 1996, premi Ciutat d’Olot-Guerau de Liost de poesia i prosa poètica 1995, Trit 2000, Miserere 2004, Vacu, l’ésser sofrent 2004, Xiscle 2005, Nicis 2005, Ecs, perpetuum mobile 2007, Atziacs 2007, A furt - Obra poètica 1990-2006 2007, Bra, llavis negres 2008, Fora, en estat de sense sostre 2011,  Excretòria 2011, Brosta, verd sobre verd - Web 20 2015 i Rost 2018, alguns dels quals han estat traduïts entre altres llengües, al castellà, al coreà o al japonès En narrativa ha publicat Nivalis, l’altra banda 2005