Resultats de la cerca

Vida i obra Fou membre del govern municipal de València en diverses ocasions, ocupà el càrrec de diputat general del regne, com a representant de la ciutat, i tingué també els càrrecs de mostassaf i síndic Continuà el Llibre de memòries , que recollia, per manament dels regidors del municipi, les efemèrides més destacades El fragment de què s’ocupà l’autor abraça des del 1535 fins al 1615 En general, pren nota de les notícies que afectaven directament el govern municipal –elecció de nous càrrecs, etc–, però també narra amb prou detalls altres esdeveniments Lectures ALMARCHE I VÁZQUEZ, F…

Estudià musicologia a la Sorbona amb R Rolland i A Pirro, entre d’altres Exercí la crítica musical en nombroses publicacions, i fou redactor en cap de "Le monde musical" 1925-27 i de "Musique" 1927-30 Formà part de nombroses societats i institucions musicals, com la Societat Francesa de Musicologia, de la qual fou vicepresident 1945-48, president 1948-56 i president honorari des del 1956 També fou membre de la Royal Musical Association de Londres Centrà els seus estudis en la música francesa i italiana dels segles XVII i XVIII, entre els quals destaca el d’A Vivaldi 1948 En tots els seus…

Extrem esquerre, arribà al Futbol Club Barcelona l’estiu del 2000 procedent de l’Arsenal londinenc Jugà quatre temporades a l’equip blaugrana 2000-04, amb el qual disputà 137 partits oficials, marcà 19 gols i guanyà una Copa Catalunya 2004 En acabar la temporada 2003-04 es retirà per culpa de les lesions Fou 86 vegades internacional amb Holanda i participà en dues Copes del Món 1994, 1998 i tres Eurocopes 1996, 2000, 2004, en què marcà 17 gols

Doctor en drets Defensà la jurisdicció reial contra l’eclesiàstica, defensa que li reportà censures i excomunicacions Finançà part de les obres de fortificació de Ciutadella i de Fornells Escriví, en defensa de l’exempció de drets del càrrec d’advocat fiscal de Menorca 1666, un informe demanant al rei la gràcia per a Menorca de l’estanc de tabac 1666 i un Memorial de la Universitat General de Menorca contra el sistema d’insaculació implantat el 1655 pel governador de l’illa sd

Ordenat de sacerdot el 1948 i considerat com el millor sexòleg cristià, cercà de reconciliar la moral catòlica amb els descobriments més incontestables de la psicologia moderna Denunciat a Roma, fou objecte de mesures severes inclusió de la seva tesi a l’Índex de llibres prohibits i interdicció de continuar exercint el seu ministeri als seminaris D’entre les seves nombroses obres, Une morale pour notre temps 1964 i Le célibat 1966 foren traduïdes al català

Nebot d’Enni, freqüentà el cercle d’Escipió Emilià De la seva obra resten els títols de tretze tragèdies en fragments que, agrupats, constitueixen uns 400 versos Escriví també una fabula praetexta També exercí de pintor i executà els frescs del temple consagrat a Hèrcules, al fòrum Boari de Roma

Membre de l’Académie des Sciences, treballà en el desenvolupament de la locomotora de vapor, a la qual adaptà la caldera tubular 1827 Aquest sistema, perfeccionat després i patentat el 1828, fou emprat per tothom Stephenson l’utilitzà en la famosa locomotora The Rocket Construí la primera línia ferroviària francesa Lió-Saint Étienne

Propagandista d’una concepció cristiana de contingut democràtic i social, dirigí L’Éveil Démocratique i La Démocratie i fou l’inspirador de Le Sillon i La Jeune République 1812, agrupació democratacristiana que l’any 1944 s’integrà en el Mouvement Républicain Populaire MRP, del qual fou president honorari 1945 Fou elegit diputat 1919-24, 1945-50 És considerat l’iniciador de la democràcia cristiana a França

Aconseguí encerts notables amb Mam'zelle Nitouche 1931 i Sous les yeux d’Occident 1936, aquesta basada en la novella de Joseph Conrad Hom li deu també una insòlita adaptació de L’amant de Lady Chatterley 1955 de David Herbert Lawrence i Un drôle de dimanche 1963 i Le bal du Comte d’Orgel 1969, entre d’altres Descobrí Michèle Morgan i Gérard Philippe

El 1988 va guanyar el premi Amadeu Oller amb l’obra Genolls de fum 1988 Després han seguit els poemaris Disfresses 1990, premi Martí Dot 1989, La mandra 1994, premi López-Picó 1993, La mel 2002 i La pau del cranc 2002, premi Gabriel Ferrater La poesia de Romera es caracteritza per la seva gran varietat de registres i cada llibre és un nou punt de partida En canvi, la seva obra narrativa, la novella Mala vida , 2002 i dos reculls de relats Amanida d’animals , 2004, i La intimitat , 2008, tenen com a fita literària dibuixar, amb cruesa i ironia, un retrat de la seva generació