Resultats de la cerca

La grandesa d’Espanya hi fou annexada el 1926 a favor del segon titular i fill seu Mariano de Foronda y González-Bravo

El 1783 passà, en successió transversal, als Gil La marquesa Rita Gil y Rojas es casà amb Domingo Mariano de Traggia y Urribarri

Per encàrrec de Mariano de Egaña, ambaixador xilè a Londres, Ramon Carnicer i Batlle compon l’Himno patriótico de Chile, a partir d’un text de Bernardo de Vera y Pintado

Mariano Saragossa 1862 - Barcelona 1935 i Manuel Saragossa 1864 - començaren el negoci d’exhibició d’espectacles a les ordres del pare, Mariano Belio Gonzalvo, propietari del Museo de Figuras de Cera "La Universal" La família recorregué una bona part de la Península fins que el 1892, sense deixar de representar arreu de l’Estat espanyol, s’assentaren a Barcelona, on installaren el museu al final de la rambla de Santa Mònica Eren veïns dels fotògrafs Napoleón que presentaren el cinematògraf dels Lumière, el 20 de desembre de 1896 L’estiu del 1898 s’incendià el museu…

Llicenciat en dret per la Universitat Complutense de Madrid 1983, ingressà per oposició al Cos Superior d’Administradors Civils de l’Estat 1985 i feu carrera en l’administració central, on ha ocupat, entre d’altres, els càrrecs de subdirector de Personal del Ministeri de Sanitat 1988-92, director de Relacions Laborals d’AENA 1992-96, director general de la Funció Pública 1996-99 i director general de Personal del Ministeri d’Educació 1999-2000 També ha estat director gerent de l’hospital Ramón y Cajal de Madrid 2004-05, secretari general i del consell d’administració de la multinacional del…

El Partido Popular tria en eleccions primàries el successor de Mariano Rajoy al capdavant del partit Amb el 57,2% dels vots s'imposa clarament el secretari de comunicació, Pablo Casado, a l'exvicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría 42%

Debutà a Madrid Teatro Español el 1909 Aviat fou popular amb el nom artístic Mariano Asquerino Actuà per l’Amèrica del Sud i per l’Estat espanyol Féu pellícules com La dama del antifaz, La última carta, Nieve en mayo, Una vez en Bagdad , etc

Doctor en filosofia i lletres, és autor dels assaigs Vida y obra de Pablo Piferrer 1963, Entre la ciencia y la magia, Mariano Cubí 1969, Donde las Hurdes se llaman Cabrera 1964, Nuevas reflexiones sobre el lenguaje 1972, Gracias y desgracias de Castilla la Vieja 1976, etc

Llicenciat en ciències econòmiques i empresarials pel Colegio Universitario de Estudios Financieros de la Universidad Complutense de Madrid, el 1983 superà oposicions a tècnic comercial i economista de l’Estat Des d’aleshores ha ocupat càrrecs tant en organismes públics com en l’empresa privada Entre d’altres, ha estat soci conseller d’AB Asesores, vocal assesor del secretari d’Estat d’Economia i cap del Gabinet Tècnic de la Secretaria General de Comerç En la primera legislatura del Partido Popular presidida per José María Aznar López , el 1996 fou nomenat director general de Política…

El 1484 publicà a París un curs de lliçons universitàries, el Liber in primum Sententiarum Vers el 1493 regia l’escola lulliana de Barcelona El 1493 edità a Barcelona els Proverbia de Llull en impressió de Pere Miquel, reproduïda el 1524, reeditats a Venècia el 1507 amb un pròleg del seu deixeble Mariano Accardo