Resultats de la cerca
Es mostren 504 resultats
betum de Judea
Química
Asfalt natural.
Conegut des de temps inmemorials Ur, Egipte, hom li dóna aquesta denominació per tal com els jaciments més antics de materials bituminosos són a la vall del Jordà Utilitzat com a colorant al s XVIII i durant una part del XIX, dóna bells matissos i veladures d’un marró càlid característic és molt poc emprat actualment
triplita
Mineralogia i petrografia
Fosfat de ferro i manganès, (Fe,Mn)2(PO4)F.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic en forma de masses irregulars Té una duresa de 5 i un pes específic de 3,5 a 3,9 És de color marró a vermell i fins i tot negre N'hi ha a Zwiesel i Hagendorf Baviera, Black Hills Dakota del Sud i a les muntanyes de Córdoba Argentina
franklinita
Mineralogia i petrografia
Òxid de ferro i zinc, amb manganès i ferro, (Zn,Mn,Fe)(Fe,Mn)2O4
.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic L’hàbit és en cristalls octaèdrics i també en masses Té un esclat metàllic i un color negre o marró fosc Té duresa 5,5-6,5 i pes específic de 5,07-5,34 És el mineral dominant dels jaciments de Franklin i Sterling Hill Nova Jersey, on forma capes gruixudes en calcàries cristallines
planària

Planària
© Eduard Solà
Zoologia
Gènere de platihelmints turbel·laris de l’ordre dels triclàdides, de la família dels planàrids, que inclou espècies petites (d’1 a 2 cm), de cos aplanat, amb lleugers relleus al lloc de la faringe i de l’òrgan copulador, i amb l’extremitat caudal obtusa i la cefàlica arrodonida o triangular.
La pigmentació, d’intensitat molt variable, és d’un color marró clar o negre Tenen dos ulls a la regió anterior dorsal i la boca és situada ventralment, a la meitat inferior Es reprodueixen asexualment per escissió i tenen una gran capacitat de regeneració Són molt freqüents a l’aigua dolça, on habiten entre la vegetació i als indrets més foscs
periquito

Periquitos
© Aurore Esteban - Fotolia.com
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels psitaciformes
, de la família dels psitàcids, de 18 cm, de color verd, amb el cap groc, i que té les parts superiors fistonades transversalment de groc i negre, una taca blava vertical a cada galta, tres punts negres a banda i banda del coll i la cua blau fosc llarga de 10 cm.
La cara del mascle és blava i la de la femella, marró Habita a Austràlia i és gregari i nòmada És molt estès com a ocell de gàbia i pot aprendre a imitar la veu humana Importat per primer cop el 1840 a Anglaterra, hom n'ha aconseguit, selectivament, una gran quantitat de colors i tons verds, grocs, blaus, blancs, etc
botriomicoma
Patologia humana
Tumor benigne de la pell, pedunculat, de creixement ràpid i fàcilment sagnant, d’uns 5 a 10 mm de diàmetre, que sovint apareix després de petits traumatismes a les mans, peus, llavis, cap i tòrax.
Hom el creu originat per fenòmens reactius del teixit És propi de la gent jove i és compost de capillars i un estroma gelatinós que li confereixen un color vermell que, no obstant això, amb el temps s’enfosqueix a marró o a blau marí L’extirpació quirúrgica adequada n'evita possibles rebrots S'anomena també granuloma telangiectàtic o granuloma piogen
ocell lira

Ocell lira (Menura novae-hollandiae)
© Asociación Andaluza de Turismo Rural en Casas Cueva
Ornitologia
Nom donat a les dues espècies d’ocells de la família dels menúrids, de l’ordre dels passeriformes.
L' ocell lira superb Menura novae-hollandiae és d’un color marró cendrós, vermellenc a les ales, i els mascles presenten una cua de 60 cm amb les dues rectrius externes més amples i corbades en forma de lira L' ocell lira d’Albert Menura alberti és més vermellós i la cua no té forma de lira Ambdues espècies habiten a les selves orientals d’Austràlia
mabre
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, que ateny 45 cm de llargada, de forma esvelta, amb el cap allargat.
El dors és de color gris o marró clar, amb bandes transversals marrons més fosques els flancs i el ventre són argentats És una de les espècies més comunes als fons de sorra dels litorals atlàntics i mediterranis, on s’alimenta de petits crustacis i cucs Habita també a les llacunes litorals salabroses, gràcies a la seva resistència als canvis de salinitat i temperatura
grossulària
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini i de calci, Ca3Al2Si3O12.
Espècie mineral que pertany a la sèrie isomorfa del granat El color és blanc quan és pura, i groc, verd o tirant a marró quan no ho és Té duresa 6-7,5 i pes específic 3,594 Es forma típicament per metamorfisme regional o per metamorfisme de contacte de les calcàries impures, i per això hom la troba sovint associada a calcita, wollastonita i idocrasa
biotita
biotita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Mineral fil·losilicat que pertany al grup de les miques, de fórmula K(Mg,Fe)3AlSi3O10(OH,F)2.
Es presenta en cristalls monoclínics tabulars, preferentment hexagonals o ròmbics, generalment formant làmines, masses lamellars o escates disseminades de color marró fosc o negre Té una exfoliació molt bona, una duresa de 2,5-3, i un pes específic de 2,7-3,2 La biotita és una mica molt freqüent, component important de moltes roques plutòniques i metamòrfiques Sovint va associada amb la moscovita
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina