Resultats de la cerca

Conegut des de temps inmemorials Ur, Egipte, hom li dóna aquesta denominació per tal com els jaciments més antics de materials bituminosos són a la vall del Jordà Utilitzat com a colorant al s XVIII i durant una part del XIX, dóna bells matissos i veladures d’un marró càlid característic és molt poc emprat actualment

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic en forma de masses irregulars Té una duresa de 5 i un pes específic de 3,5 a 3,9 És de color marró a vermell i fins i tot negre N'hi ha a Zwiesel i Hagendorf Baviera, Black Hills Dakota del Sud i a les muntanyes de Córdoba Argentina

Mineral que cristallitza en el sistema cúbic L’hàbit és en cristalls octaèdrics i també en masses Té un esclat metàllic i un color negre o marró fosc Té duresa 5,5-6,5 i pes específic de 5,07-5,34 És el mineral dominant dels jaciments de Franklin i Sterling Hill Nova Jersey, on forma capes gruixudes en calcàries cristallines

La pigmentació, d’intensitat molt variable, és d’un color marró clar o negre Tenen dos ulls a la regió anterior dorsal i la boca és situada ventralment, a la meitat inferior Es reprodueixen asexualment per escissió i tenen una gran capacitat de regeneració Són molt freqüents a l’aigua dolça, on habiten entre la vegetació i als indrets més foscs

La cara del mascle és blava i la de la femella, marró Habita a Austràlia i és gregari i nòmada És molt estès com a ocell de gàbia i pot aprendre a imitar la veu humana Importat per primer cop el 1840 a Anglaterra, hom n'ha aconseguit, selectivament, una gran quantitat de colors i tons verds, grocs, blaus, blancs, etc

Hom el creu originat per fenòmens reactius del teixit És propi de la gent jove i és compost de capillars i un estroma gelatinós que li confereixen un color vermell que, no obstant això, amb el temps s’enfosqueix a marró o a blau marí L’extirpació quirúrgica adequada n'evita possibles rebrots S'anomena també granuloma telangiectàtic o granuloma piogen

L' ocell lira superb Menura novae-hollandiae és d’un color marró cendrós, vermellenc a les ales, i els mascles presenten una cua de 60 cm amb les dues rectrius externes més amples i corbades en forma de lira L' ocell lira d’Albert Menura alberti és més vermellós i la cua no té forma de lira Ambdues espècies habiten a les selves orientals d’Austràlia

El dors és de color gris o marró clar, amb bandes transversals marrons més fosques els flancs i el ventre són argentats És una de les espècies més comunes als fons de sorra dels litorals atlàntics i mediterranis, on s’alimenta de petits crustacis i cucs Habita també a les llacunes litorals salabroses, gràcies a la seva resistència als canvis de salinitat i temperatura

Espècie mineral que pertany a la sèrie isomorfa del granat El color és blanc quan és pura, i groc, verd o tirant a marró quan no ho és Té duresa 6-7,5 i pes específic 3,594 Es forma típicament per metamorfisme regional o per metamorfisme de contacte de les calcàries impures, i per això hom la troba sovint associada a calcita, wollastonita i idocrasa

Es presenta en cristalls monoclínics tabulars, preferentment hexagonals o ròmbics, generalment formant làmines, masses lamellars o escates disseminades de color marró fosc o negre Té una exfoliació molt bona, una duresa de 2,5-3, i un pes específic de 2,7-3,2 La biotita és una mica molt freqüent, component important de moltes roques plutòniques i metamòrfiques Sovint va associada amb la moscovita