Resultats de la cerca

Mestre de les monedes 1435, argenter 1440 i conseller 1442 de Carles VII, que l’ennoblí 1441, i comissari reial als estats del Llenguadoc 1444, contribuí al sanejament de la moneda francesa El 1432 inicià el comerç amb l’Orient el seu centre fou Montpeller i el port d’Aigüesmortes més tard, també Marsella Disposà d’una flota Conjugà el valuós intercanvi amb l’Orient —sobretot d’espècies— amb d’altres activitats comercials, i prengué en arrendament les mines reials del Lionès i del Beaujolais La xarxa dels seus afers i agents s’estengué per tota la Mediterrània i França, i fins a Londres i…

Fill gran i hereu de Joan de Llobera, fou un dels mercaders més importants a la Barcelona del seu temps El 1442 comprà un dret de marques de duana entre França i la corona catalanoaragonesa, formà companyia amb el banquer Jaume de Casa-saja i fou administrador de la taula de canvi de Barcelona 1433 Membre de la Biga, figurà al Consell de Cent 1434, 1436-38 i 1452 intervingué en el municipi com a expert i banquer En morir deixà la companyia de draps iniciada pel seu pare al seu gendre Felip de Ferrera i Sacosta, marit de la seva filla Elionor de Llobera i Roig, que la continuà amb aquest…

Vers el 1360 partí cap a Grècia i s’establí al ducat d’Atenes, aleshores sota el domini català L’any 1380 es distingí per la seva cooperació en la defensa del castell de la Levàdia, ciutat on segurament residí, contra les companyies navarreses La traïció dels grecs féu perdre la fortalesa als catalans, i, assassinat llur cap Guillem d’Almenara, Ferrer aconseguí d’escapolir-se, i s’establí a Negrepont Eubea El rei Pere III li reconegué el mèrit i els serveis

Entre els seus components han figurat nombrosos virtuosos, com els tenoristes J Coll, Ll Cotxo i J Colomer, el fiscorn J Puig "Moreno" i el contrabaixista D Sunyer Quant als compositors, cal destacar R Serrat, P Mercader, J Gravalosa i P Fontàs, que fou el darrer a dirigir la formació Ha enregistrat un total de trenta-un discos de sardanes i ha actuat en importants esdeveniments sardanístics arreu de Catalunya, Andorra i el Rosselló, i puntualment en diversos punts de la resta de l’Estat espanyol i a les Illes Balears, a més d’haver participat diverses vegades en programes de…

El nom d’adroguer apareix al s XVI als s XIV i XV els adroguers eren anomenats mercaders de drogues A Barcelona tenien unes ordinacions fetes pels consellers, confirmades el 1562 Al s XVII es constituïren en collegi

Tingueren molta importància als Països Catalans, especialment a Barcelona, Cadaqués, l’Alguer i Portvendres, durant l’edat mitjana corall Formaven confraria sota l’advocació de Santa Maria, però no arribaren a constituir gremi Als corallers que manufacturaven el corall els era interdit de tenir més d’un esclau aprenent, i el 1446 els fou prohibit de traslladar-se a països musulmans Les ordinacions de la confraria de Barcelona foren confirmades el 1458 i el 1461 els contractes de treball conservats, dels s XV i XVI, especifiquen que el treball era a preu fet

Juntament amb els seus germans tenia un important negoci d’adroguer a Barcelona i fou l’arrendatari dels tabacs 1702-05 i proveïdor del pastim municipal, com també de bescuit per a l’exèrcit des de la darreria del s XVII Durant la guerra de Successió fou partidari del rei arxiduc Carles III fou un dels delegats del Consell de Cent per a establir el port franc de Barcelona Intervingué com a banquer en diverses operacions de la Companyia Nova de Gibraltar 1709-10 Contribuí a la defensa de la ciutat durant el setge de les tropes filipistes 1713-14 El 1717 tornava a ésser proveïdor…

Fill de Miquel, probablement fou ell, i no pas el pare, l’enviat per Jaume II com a ambaixador a Bugia, el 1316, i davant del rei d’Armènia, el 1319 Fou un dels capitans de l’estol amb què l’infant Alfons conquerí Sardenya, i pels seus serveis rebé la batllia de Càller 1334 i, entre altres, el lloc de Giba 1336, que li foren, però, disputats per l’expropietari, el comte de Donoratico

El 1296 comandà, amb Romeu de Marimon, el petit estol barceloní que collaborà en la conquesta de Múrcia per part de Jaume II, i sembla que també fou present en la flota catalana que bloquejà l’estret de Gibraltar, mentre els castellans assetjaven Algesires, el 1309 El 1313 era a Sicília amb l’almirall Bernat de Sarrià, nomenat almirall de Sicília, que l’envià com a missatger al rei Jaume II Ja a Barcelona, el 1314 hi enrolava tropes per compte del rei Frederic II de Sicília

Vida i obra De família de Blanes, fou molt conegut per la seva activitat cartogràfica El 1466 passà a la cort de Ferran I de Nàpols, i cursà estudis en aquella ciutat i a Palerm Tornà el 1469 a Catalunya com a tresorer de l’estol que Ferran envià en ajuda de Joan II El 1472 tornava a ser a Nàpols, on exercí diversos oficis a la cort, com ara el de «negociant de pedres precioses», «joyeller» i «lapidari», amb motiu dels quals realitzà nombrosos viatges per tota la Mediterrània a partir del 1472 Continuà, però, al servei de Ferran, entre el 1480 i el 1487, i el 1487 reapareix a Nàpols com a…