Resultats de la cerca

Les seves obres reflecteixen la influència que rebé de Gaudí i de Domènech i Montaner, amb una arquitectura modernista, però també dins un corrent de recuperació històrica ensems que amb preocupacions artesanals De les seves obres cal assenyalar el convent de Valldonzella, a Barcelona 1910, les escoles de Capellades 1913, el cementiri d’Olius 1916, l’església, inacabada, de Sant Agustí de Sabadell 1923-32 i el convent del Redemptor, a Barcelona 1926

Ha passat als Montaner, comtes de Peralada El palau, dels Marquesos de Vivot can Vivot, a Palma, és una obra destacada de l’arquitectura barroca civil Planejat amb posterioritat al 1725 per un arquitecte desconegut, té un magnífic pati amb columnes corínties de marbre vermell, que s’obre a una escala imperial que porta a la llotja superior Té pintures murals de l’italià Giuseppe Dardaron sobre els Triomfs d’Alexandre , i una sumptuosa biblioteca

Guarda mostres interessants de decoració d’interiors dels s XVIII i XIX, com l’oratori i el seu retaule, del 1789, la cambra de respecte i la galeria d’accés a l’oratori del començament del s XIX La façana fou restaurada entre 1912-16 per Lluís Domènech i Montaner amb la collaboració de l’escultor Eusebi Arnau, i és una mostra important de l’art modernista a Olot Ha estat declarada d’Interés Històrico-Artístic

La grandesa d’Espanya li fou annexada per Felip V el 1703 al seu net i sisè titular, Guillem de Rocabertí, òlim de Rocafull-Puixmarín i de Rocabertí, vescomte de Rocabertí, marquès d’Anglesola i de la Vilueña, comte d’Albatera i de Santa Maria de Formiguera, baró de Bétera A la seva mort, sense fills, passà als Boixadors, comtes de Savallà, que es cognomenaren Rocabertí, als Dameto, marquesos de Bellpuig, als Sureda, marquesos de Vivot, i als Montaner

Titulat el 1893 De les seves obres destaquen, entre altres, la casa de la marquesa de la Vall de Ribes, del carrer de la Diputació, 309 1888, la magnífica torre de Joaquim Pujol a la plaça dels Josepets 1900, demolida, la torre Andreu — La Rotonda —, la més coneguda de les seves construccions 1900, i les cases pròpies al carrer de Còrsega, 213-215 1907 La seva arquitectura és manifestament modernista, dins la línia imposada per Domènech i Montaner

Format a la Scuola Musicale de Gènova, deixà la música per l’art del mosaic Establert a Barcelona 1884, fou l’introductor del modern mosaic artístic a l’Estat espanyol decorà San Francisco el Grande de Madrid i, a Barcelona, les Saleses, la Concepció, el Pi, etc Adaptat a l’estil Art Nouveau , treballà en diverses obres de Domènech i Montaner a Barcelona i a Comillas, en el Rosari Monumental de Montserrat 1903, etc Treballà també a Berga, Manresa, Tarragona, Ripoll i Solsona

Estudià teologia i lleis Secretari d’Antoni Despuig, l’acompanyà quan aquest era auditor a Roma, i després quan fou nomenat arquebisbe de Sevilla Deixà inèdita una descripció de la catedral de Sevilla i una notícia històrica i genealògica de la casa Despuig Ram de Montoro Però la seva obra més coneguda és el mapa de l’illa de Mallorca, gravat per Josep Montaner el 1785 i patrocinat pel futur cardenal Despuig, el qual hi afegí una notícia històrica sobre els pobles de Mallorca

Ha passat als Capmany

Primer duc de Maura i comte consort de la Mortera Fill d' Antoni Maura i Montaner Fou diputat conservador per Calataiud des del 1904, membre de l’Assemblea de Primo de Rivera 1923-29 i ministre de treball i prevenció al govern Aznar 1931 Duc de Maura des del 1930 Membre de l’Academia de la Historia i de l’Academia Española, escriví Historia crítica del reinado de Alfonso XIII durante su minoridad, bajo la regencia de doña María Cristina 1919 i Bosquejo histórico de la dictadura 1930

Excellí en la reproducció de dibuixos a llapis d’Eusebi Planas i Tomàs Padró Féu treballs litogràfics molt notables per al setmanari “La Madeja Política” Estudià a París 1863 amb Guillot, inventor del gravat fotomecànic, i introduí aquest nou procediment l’any 1864 als almanacs “El Tiburón” i “Lo Xanguet” Treballà per a “La Campana de Gràcia” i per a moltes obres de l’editorial Montaner i Simon, com La Divina Comedia, La historia natural i La vida de la Virgen Fou l’iniciador d’una notable dinastia de litògrafs