Resultats de la cerca
Es mostren 199 resultats
solraig

Solraig
Brian Hinds (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Peix condricti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels isúrids.
Pot assolir els 4 m de longitud, de rostre prolongat en un morro agut, amb dents llargues i triangulars, de color gris fosc o blau negrós al dors i blanc al ventre, que resta generalment en solitari a la superfície o prop d’aquesta i persegueix activament els vols d’escòmbrids i els bancs de calamars És molt voraç i perillós i és rar a les costes, incloses les dels Països Catalans
primulàcies
Botànica
Família de primulals composta per plantes herbàcies, de fulles simples basals, de flors regulars, hipògines i pentàmeres, i de fruits capsulars.
Comprèn al voltant de 550 espècies, pròpies sobretot de les regions temperades i fredes de l’hemisferi nord Primulàcies més destacades Androsace sp andròsace Androsace maxima cantirets , canterera Anagallis arvensis morró , anagall Coris monspeliensis farigola borda , pinzell Cyclamen sp ciclamen Cyclamen persicum ciclamen de Pèrsia Lysimachia sp lisimàquia Primula sp prímula , primavera Primula auricula aurícula Primula elatior prímula de muntanya Primula veris prímula vera Primula viscosa prímula viscosa, violer de Sant Josep …
Sant Jaume (Graus)
Art romànic
Els vestigis d’aquesta capella són al nord del terme de Güel, sota el Morró de Güel Només s’han conservat traces dels murs, que permeten saber que es tractava d’una església d’una sola nau, probablement capçada a llevant per un absis semicircular fou construïda amb un aparell de carreuons sense desbastar, disposats en filades irregulars de factura un xic rústega, que no permeten establir una clara filiació constructiva o cronològica d’una obra clarament medieval
conillets

Conillets
Johan N (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les escrofulariàcies, de 40 a 80 cm d’alçària, de tiges erectes, fulles alternes, lanceolades i enteres, subsèssils, flors generalment vermelles o rosades, grosses (de 3 a 4 cm), en llargs raïms terminals, glandulosos, i fruit en càpsula poral.
La corolla, que presenta una bossa nectarífera basal, és dividida en dos llavis i té la gola tancada per una protubèrancia del llavi inferior si hom hi fa pressió lateralment amb els dits, els llavis se separen i la flor pren tot l’aspecte de la boca o morro d’un animal Els conillets es fan als murs, talussos, llocs rocallosos, etc, d’un gran part de l’Europa meridional, especialment a la zona submediterrània Algunes varietats són conreades als jardins
Diego de Ribera y de Toledo
Cristianisme
Bisbe de Mallorca (1507-11) i de Segòvia (1511-43).
Era degà de l’església de León quan fou promogut a bisbe de Mallorca Sembla que no residí mai a l’illa primer tingué com a substitut Miquel Morro, d’Inca, bisbe titular de Bugia, que el 1520 anà a aquella diòcesi, després d’ésser reconquerida Després hi tingué com a vicari general Arnau Albertí, que seria més tard bisbe de Pati Sicília i inquisidor Es conserven alguns decrets seus Fou traslladat a Segòvia 1511, on inicià la nova catedral
Santagaldana
La cala de Santagaldana
© Fototeca.cat
Urbanització
Centre turístic i urbanització de Ciutadella (Menorca), prop de la costa meridional de l’illa, al N de la cala homònima, una de les més resguardades d’aquesta, oberta a la desembocadura del barranc de Santagaldana
o riu d’ Aljandar
.
Pren el nom de l’antic lloc o possessió homònim Les seves qualitats paisatgístiques es troba en una zona boscada i és limitada per alts penya-segats l’han convertida en un notable centre turístic un poblat típic, una urbanització de luxe i tres grans hotels, un dels quals, a tocar de la platja i davant mateix del morro de Llevant del penya-segat, fet amb un menyspreu total de les característiques de l’entorn La platja, a l’esquerra del riu, pertany al terme de Ferreries, a la qual és unida per carretera
raça danesa
Mastologia
Raça de gossos que, malgrat el nom, hom no creu originària de Dinamarca.
Té el cos robust, esvelt i elegant el cap és llarg i acaba amb un morro aplanat, les orelles són petites i dretes, i la cua, llarga El pelatge és curt i pot ésser uniformement negre, gris, blanc o terrós, tigrat amb ratlles fosques sobre fons gris o terrós i també tacat de negre sobre fons blanc És alà i gos de guarda molt fidel N'hi ha dues espècies, segons la talla El de més talla també és conegut pel nom de gran danès o dog alemany
Les serres de la Serrella i la Xortà
Detall de les fonts de l’Algar L’aigua, al naixement de l’Algar, és un element fonamental en el paisatge, i condiciona totalment les comunitats naturals que s’hi estableixen Ernest Costa Les serres de la Serrella i la Xortà 210, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic L’alineació formada per les serres de la Serrella i la Xortà descriu un arc que s’estén d’est a oest entre les valls de Seta, al nord, i Guadalest, al sud aquesta darrera les separa del massís d’Aitana, amb el qual es relacionen estretament des de tots els punts de vista La Serrella està constituïda per tres…
teleosaure
Paleontologia
Crocodilià marí extingit, de morro molt llarg, propi del Juràssic.
morrejar
Acostar els animals el morro al menjar sense prendre’l.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina