Resultats de la cerca
Es mostren 266 resultats
Luigi Bussi
Literatura italiana
Cristianisme
Sacerdot i escriptor italià.
Des del 1884 fou vicari de Candia Lomellina Pavia Publicà a Casale Monferrato l’almanac “L’Iride”, d’aparició irregular 1887-1908, en el qual tractà habitualment de temes relacionats amb les literatures catalana i occitana, especialment entorn de Jacint Verdaguer i Frederic Mistral, i hi publicà fragments del Canigó , traduïts per ell i per la poetessa Maria Licer
Ateneu Català de la Classe Obrera
Història
Associació fundada el 1861, a Barcelona, amb el propòsit de servir culturalment als obrers.
Fins el 1868 fou dominat pels liberals progressistes, però a partir de la revolució de setembre d’aquest any hi predominaren els bakuninistes com Rafael Farga i Pellicer, Jaume Balasch, Josep Llunas i Pujals Igualment com la secció espanyola de la Primera Internacional, fou clausurat en produir-se el cop d’estat del general Pavia el gener del 1874
Gian Cristoforo Romano
Escultura
Escultor i medallista italià.
Actiu a la Llombardia, on la tradició gòtica era encara vivent, féu entre altres el Sepulcre de Gian Galeazzo Visconti 1493-97, Certosa de Pavia, la seva obra cabdal, relleus per a una porta del Palazzo Ducale de Màntua i diverses medalles Juli II, Isabel d’Aragó , obres que mostren la seva incorporació resoluda a les tendències del Renaixement
Enric II de Navarra
Història
Rei de Navarra i comte de Foix (1518-55) i d’Armanyac, fill de la reina Caterina I i de Joan d’Albret (Joan III de Navarra).
Intentà de refer 1521 la unitat del seu regne, trencada per Ferran II de Catalunya-Aragó, durant la guerra entre Francesc I de França i Carles V Un intent de recuperar Navarra per mitjà d’Andreu de Foix fracassà El 1525 fou empresonat a Pavia juntament amb Francesc I, amb la germana del qual, Margarida, s’havia casat 1526
Maximilià I de Milà
Història
Duc de Pavia (1499-1512) i duc sforzesc de Milà (1512-15).
Fill de Lluís I, recuperà el ducat als francesos, però es féu impopular pels imposts i per la seva vida irresponsable Forçat a recloure's a Novara pels francovenecians 1513, fou salvat pels suïssos Després de la batalla de Melegnano hagué de cedir el ducat a Francesc I de França
Ticino
Riu
Riu de l’Europa Central (Itàlia i Suïssa), un dels afluents més importants del Po (248 km).
Neix al peu del Sant Gotard i és regulat pel llac Major, a la sortida del qual es converteix en un riu de plana En el seu curs alt descriu un arc molt ampli fins a Bellinzona, formant la vall Leventina, encaixada entre els Alps Lepontins Aigües avall de Pavia desemboca al Po El seu afluent principal és el Brenno
Guillaume du Bellay
Història
Militar
Senyor de Langey, militar i diplomàtic francès.
Participà en les campanyes franceses a Itàlia i fou fet presoner a Pavia 1525 Del 1532 al 1534 cercà l’aliança dels prínceps protestants alemanys per afeblir el poder imperial de Carles V L’any 1537 fou nomenat virrei del Piemont Fou autor d’unes interessants Mémoires polítiques sobre els anys 1536-1540, continuades pel seu germà Martin du Bellay
Santa Fe de Montfred

Interior de la capella de Santa Fe de Montfred, al municipi de Talavera (Segarra)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Talavera (Segarra), a l’extrem SE del terme, al límit amb els de Llorac i de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), al cim del Montfred o serra de Santa Fe (834 m alt.), que separa les conques del Segre i del Gaià.
L’església de Santa Fe, romànica, depèn de la parròquia de Pavia al seu costat hi ha el mas de Santa Fe El castell de Santa Fe, del comtat d’Osona, fou inclòs el 947 dins el terme de Queralt Al segle XI pertangué als Cervelló i al segle XII als Castelltort El 1195 passà als hospitalers i, modernament, als comtes de Santa Coloma
Joan Martí i Torras

Joan Martí i Torras
© Fototeca.cat
Història
Revolucionari republicà, germà de Vicenç.
Assolí renom en intentar salvar el seu germà, i durant la Primera República manà el primer batalló de francs que actuà contra els carlins en la zona de Mollet, Caldes i Berga Quan es produí el cop militar del general Pavía, resistí durant dos dies les tropes a Sarrià gener del 1874 Incorporat a la Unió Republicana del 1893, fou diputat per Sant Feliu de Llobregat
Diego de Ordás
Història
Conqueridor.
Collaborà amb Cortés en la conquesta de Mèxic i fou el seu defensor a la Península El 1530 li fou concedida la conquesta i el poblament de les terres compreses entre el Marañón i la governació dels Welser Veneçuela Fundà San Miguel de Pavía 1531, remuntà l’Orinoco amb l’intent d’arribar a Eldorado, però fou fet presoner a Cubagua Morí durant el retorn a la península Ibèrica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina