Resultats de la cerca
Es mostren 509 resultats
monofisisme
Cristianisme
Doctrina teològica que sosté la subsistència de la persona de Crist en una sola natura, divina, després de l’encarnació.
S'oposa a la tesi catòlica de les dues natures, humana i divina, del Verb encarnat La secessió monofisita començà formalment amb motiu del concili de Calcedònia 451, bé que en cal cercar les arrels en el concili d'Efes 431 i en l’ambigüitat de l’ensenyament cristològic de Ciril d’Alexandria Fou el monjo Eutiques qui, a Constantinoble, formulà obertament les tesis ultracirillianes La seva doctrina trobà bon acolliment a Alexandria, on el bisbe Diòscor hi veié un excellent instrument de lluita contra les ambicions dels bisbes de Constantinoble El monjo Eutiques era el sogre de l’eunuc de l’…
tetracord
Música
Fragment d’escala consistent en quatre notes consecutives.
Per extensió, interval de 4a per ex do-fa En el sentit de fragment d’escala, ha estat un concepte teòric fonamental en la teoria de la Grècia clàssica i en l’Edat Mitjana Abastant sempre l’interval de 4a J, el tetracord grec podia ser de gèneres diferents diatònic, cromàtic o enharmònic en funció dels intervals que es donessin entre les seves notes gènere 1 , i la unió de quatre tetracords formava l’anomenat Sistema Perfecte Major, que fou adoptat pels teòrics medievals, els quals exposaven les escales modals d’àmbit d’8a com a suma de dos tetracords disjunts és a dir, separats…
Raquel Ricart i Leal
Literatura catalana
Escriptora.
Ha cursat estudis de filologia i treballa com a administrativa Collabora en les revistes Celobert i Lletres de Canvi És autora del text dramàtic Ferrabràs 1990, i de les novelles Un mort al sindicat 1999, en el gènere negre, 2001, Les ratlles de la vida 2010, premi Andròmina de Narrativa i El temps de cada cosa 2015, premi El Lector de l'Odissea En el gènere juvenil és autora dels relats Van ploure estrelles 2001, El quadern d'Àngela 2009, En les mars perdudes 2012, premi Ciutat d'Alzira 2011 i El ciutadà perfecte 2015 És també autora del volum Costums i tradicions 2008,…
Johannes Jeep
Música
Compositor i organista alemany.
Estudià a Nuremberg i Altdorf, ciutat on conegué HL Hassler i V Haussmann, dels quals rebé les influències Vers el 1610 viatjà per França i Itàlia, i el 1613 succeí a E Widmann com a mestre de capella i organista a la cort de Weikersheim La major part de la seva producció musical conservada és formada per himnes i salms a quatre i cinc veus Fou especialment conegut per les trenta-quatre cançons de temàtica profana recollides en el seu Studentengärtleins 1605-14 i reeditades en nombroses ocasions Una altra obra notable és l' Hymnus-hymenaeus 1641, a l’estil del madrigal italià amb baix continu…
Domenico Veneziano
Apol·lo , dibuix de Domenico Veneziano
© Corel Professional Photos
Pintura
Nom amb el qual és conegut el pintor italià Domenico di Bartolommeo.
A Florència pintà una sèrie de frescs per a l’església de Sant'Egidio, ajudat per Piero della Francesca Treballà a Perusa del 1438 al 1454, i s’establí a Florència el 1455 La seva obra respon a la manera de l’escola florentina, com a la taula de Santa Lucia dei Magnoli ~1440 Uffizi, Florència, la predella de la qual és dispersa museus de Cambridge, Berlín i Washington, on es manifesta la influència de Fra Angelico i de Filippo Lippi La seva obra es caracteritza per la gran lluminositat, pel perfecte estudi de perspectiva i d’ambientació de paisatge i pel colorit suau Unes altres…
Marià Baixauli
Música
Organista i compositor.
Fou deixeble i molt amic de Salvador Giner El 1886 fou nomenat mestre de capella de la seu de Tortosa, i el 1892, de la de Toledo Entrà a la Companyia de Jesús el 1896, i continuà dedicant-se a la música Escriví més de cent composicions musicals per a cor i orgue, i moltes per a orquestra La Missa Lux et origo , a quatre veus i orquestra, com també la Salve que escriví per a les festes de la coronació pontifícia de la Mare de Déu dels Desemparats, palesen un perfecte coneixement del contrapunt i de l’orquestra molts dels seus temes són gregorians Les seves composicions, dins la…
pràcrit
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de llengües vernacles derivades del protoari (adibhasa), sota la influència dels parlars autòctons de l’Índia.
El mot vol dir ‘natural’ o corrent, per distingir-lo del sàsnscrit literari, perfecte i artificial Certes formes pràcrites apareixen ja en el mateix llenguatge vèdic Entre els pràcrits més antics s VI a l’XI cal comptar el pali i l’ardha-magadhi, que són les llengües canòniques respectives del budisme theravada i d’una part de la tradició jaina Una sèrie de dialectes més tardans apareixen en els drames sànscrits, on les dones i els criats parlen pràcrit en lloc de sànscrit Un estadi ulterior és constituït pels apabhraPmṁa o llengües corruptes, que representen l’origen de les…
Miquel Nadal
Pintura
Pintor.
Es traslladà a Barcelona és conegut pel fet d’haver-se fet càrrec de l’obra inacabada que Bernat Martorell deixà a la seva mort 1452 signà contracte amb la vídua i el trencà dos anys més tard una de les clàusules li permetia d’acceptar treballs amb independència de l’obrador El coneixement de la seva obra es basa en el retaule dels Sants Cosme i Damià de la seu de Barcelona i una part de la taula central i la predella del de les Santes Clara i Caterina de la mateixa seu D’aquestes obres es pot deduir que fou un pintor d’inspiració flamenca, de qualitats mitjanes, amb poca capacitat creadora i…
Gai Juli Cèsar Germànic Calígula
Història
Emperador romà (37-41).
Era fill de Germànic i d’ Agripina la Gran Educat enmig dels soldats, fou aleshores que hom li donà el sobrenom de Calígula de càliga Succeí Tiberi, i fou emperador des de l’any 37 amb l’ajut de Sertori Macró Governà amb saviesa durant uns quants mesos abolí la Lex Maiestatis , tornà el poder electiu als comicis i mantingué un perfecte acord amb el senat Poc després, però, afectat per una rara malaltia que degenerà en follia hom li ha atribuït el nomenament del seu cavall com a cònsol, fou un dèspota i pretengué de proclamar-se déu Els seus crims foren cèlebres, i tot el seu…
ofisme
Cristianisme
Corrent del gnosticisme que venerava la serp (ophis) del paradís com a símbol del perfecte coneixement.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina