Resultats de la cerca

D’origen alemany, estigué actiu a València en 1390-1410 Sobre ell i Pere Nicolau s’assenta tota l’estructura de l’estil internacional valencià de línia flamenca Cal advertir, d’una banda, que el seu origen alemany no té res a veure amb l’expressionisme germànic, que és posterior, i, d’altra banda, que la temàtica de les obres perdudes indica relació directa amb el món flamenc i coneixement de la plàstica toscana L’única obra documentada que en resta, la taula de Sant Tomàs apòstol Museu de…

Fundada per Ramon de Dalmases i Villavecchia, Maria de la Pau Fabra i de Monteys, marquesa de la Mesa de Asta, José Pedro Gil Moreno de Mora, Alfons Macaya Sanmartí —que en fou el primer president—, Ramon Miquel i Planas, Josep Porter i Rovira, Joan Prats i Tomàs, Joan Sedó i Peris-Mencheta i Gaietà Vilella i Puig, publica luxoses edicions de bibliòfil de clàssics castellans i catalans, organitza conferències i exposicions, i entre el 1990 i el 1995 publicà l’ Anuario de la Asociación de Bibliófilos de Barcelona El nombre de socis és limitat a 100 Celebra les seves sessions…

Provinent de la seu de Tarragona, obtingué la plaça d’organista de la catedral de Barcelona el 20 de novembre de 1636, ciutat on residí fins el 1642 Posteriorment anà a la seu de València, on obtingué la plaça de segon organista, com a ajudant d’Andreu Peris, el 1645 exercí aquest càrrec fins el 1665, any en què demanà la jubilació a causa del seu mal estat de salut Fou substituït per Joan B Cabanilles al juliol del mateix any Morí a València el 20 o el 21 de juliol de 1672, i fou enterrat a la seu d’aquesta ciutat Cal no confondre’l amb un altre Jeroni de la Torre que actuà…

Fou promoguda per un grup de periodistes escindits de la revista Barça, en desacord amb l’orientació que el club volia donar a aquella publicació Carles Barnils en fou l’editor i tingué redactors com David Castillo, Juan J Castillo, Manuel Ibáñez Escofet, Antonio Saénz Guerrero, Ricardo Huerta i Francesc Peris Josep Morera Falcó i Horaci Seguí s’encarregaren dels reportatges fotogràfics i Joaquim Muntañola, de les pàgines d’humor Al juny del 1981 el número 847 anuncià la suspensió de la revista, però la capçalera fou venuda a Joan Gaspart i al setembre del mateix any la…

Marta Fàbregas en fou la primera directora de doblatge, mentre que Trinidad Bosch exercí de tècnic de so dels moderns equipaments Western Electric Durant la guerra civil es dedicaren a sonoritzar documentals, sense arribar al nivell assolit per Acústica El 1939, G Paolucci presentà la dimissió i fou substituït per Taurino Parvis García i José María López Echevarría El poc volum de feina que tenien, ja que tan sols doblaven els films de la Universal Films Española, desembocà el 1947 en la compra de la totalitat de les accions de la firma de l’editor periodístic Francisco Peris…

Solament veié la llum un número, en el qual es publicaren el següents estudis “Tácticas de apresamiento de cautivos y su distribución en el mercado valenciano”, de José Hinojosa Montalv “La estructura de la propiedad agrícola en la morería de Alzira”, de Tomás V Peris Albentosa “Teatro y público en Valencia durante la Guerra de Sucesión”, de Francis Sureda “Muratori y la cultura española”, d’Antonio Mestre “Escolástica e Ilustración la polémica entre Calatayud y Mayáns”, de Francisco J Blay Meseguer “El bandolerismo valenciano 1814-1823” d’Antonio Escudero “El Círculo Católico de…

Doctor en medicina, l’exercí a Íxar, Montcada i València fou redactor polític del diari Los Dos Reinos 1864 Prengué part destacada en la revolució del 1868 fou secretari de la Junta Revolucionària i de la Diputació de València 1868-71 Protegit per Josep Peris i Valero, exercí càrrecs burocràtics a Madrid, on dirigí el diari La Nación Havent retornat a València 1874, fou redactor d’ El Mercantil Valenciano i publicà diverses novelles La insurrección de Alahuar 1878, Gabriela 1883, El administrador de la baronesa 1878, En la maroma Historia de una volatinera 1881 i Historia de un reo de muerte…

Promogut per una iniciativa popular encapçalada per Vicenç Esteve i Martí Puignou, fou dissenyat per l’arquitecte Josep Maria Peris i obrí les portes l’any 1946, si bé no fou inaugurat oficialment fins el 22 de juny de 1948 Molt popular durant els anys cinquanta, s’hi forjaren ciclistes com Miquel Poblet i Guillem Timoner, i acollí diverses competicions internacionals, així com el Campionat d’Espanya darrere moto 1948 i darrere moto comercial 1949, 1950, el Campionat d’Espanya de persecució en pista 1950, 1952, 1953 i el Campionat d’Espanya de velocitat en pista 1949, 1957, 1959…

Fundat el 1899 amb el nom de Català Foot-ball Club, per iniciativa de Jaume Vila i Capdevila, el qual en fou el primer president Començà a jugar als terrenys de l’antic Velòdrom de la Bonanova Fou el primer gran rival del Futbol Club Barcelona, amb el qual va mantenir una llarga disputa sobre el deganat del futbol català Participà en la fundació de l’Associació de Clubs de Foot-ball 1902 El 1903 integrà els membres del Club Universitari de Foot-ball i canvià de nom a Català Sport Club Disputà el Campionat de Catalunya de primera categoria fins la temporada 1914-15, en què baixà a segona i la…

Fill d’Eiximèn Peris de Corella, en renunciar aquest el càrrec vitalici de governador de València 1448 el succeí en les mateixes condicions 1448-79 Fou lloctinent general del rei a Sicília i a Aragó cambrer major d’Alfons el Magnànim i del consell de Ferran I de Nàpols Aquest el nomenà el 1463 príncep de Rossano, comte de Montalbo i de Cariati Es casà amb Beatriu de Centelles, filla del comte d’Oliva Francesc Gilabert, i després amb Francesca de Montcada, filla del baró d’Aitona Guillem Ramon de Montcada En el càrrec de governador tingué com a lloctinent Lluís de Cabanyelles i de…